Doncs resulta que avui (escric això des de les apassionants esperes als aeroports) que he agafat la maleta de viatges breus, m'he trobat dins un passatemps de Sudokus. Va haver-hi un temps que hi vaig estar força enganxat. Però ara la feina, Netflix, l'amor i altres cosetes fa molt temps que no ho faig, excepte si me'ls trobo en un diari d'aquests gratuïts. Doncs avui lligo Sudokus amb el concurs de Cassà de la Selva. Sudoku 1: Concurs amb dobles i triples i quàdruple enfrontaments. A la categoria gran, tal com estava previst, i per arribar als 10 enfrontaments de la primera fase, la última sardana de Cassà totes les colles  feien  un doble enfrontament. En principi, cap afectació en el resultat perquè com diu la Queralt segueix el continuisme o la Vida  Sigue  Igual que deia jo fa un parell de setmanes. Però, el sudoku nivell expert va arribar a la categoria juvenil. En una fase inicial de 3 concursos a 10 enfrontame...

Avui crec que tots estarem d'acord en  que  cal fer alguna cosa. Tots els  haters  que no us agrada o no esteu d'acord amb el que escric i tots els meus  followers  (ei, @ruth, veus que no soc tant boomer) que, per cert, si us subscriu a aquest blog, us  arribarà  la notificació, tanco el moment  Teletienda . Tots estarem d'acord. Cal fer alguna cosa. Sobre què? Sobre la situació del país que ens queda després d'aquestes eleccions i de les següents que encara seran pitjors? Sobre per què  segueixen fent  el concurs Arenys la mateixa nit que l'aplec de Calella? Sobre el Barça,  Vinicius , l'Espanyol (desolée) o el puto VAR? Sobre el calendari escolar?  Sobre  com collons han dilapidat la memòria de l'1-O? No, perquè en això segurament no ens posaríem d'acord. Però segur que els que esteu per aquí estarem tots, totes en què cal fer alguna cosa. I sí, cal f...

Fa  55  anys, el 1968 van passar coses que han marcat la història de la humanitat.  Massiel  a  Eurovisión  amb  el La ,La ,La? No L'aparició  del LSD ? No El meu  naixement ?  bueno , això una mica sí. Però ara  seriosament , el que ha marcat la història, l' esdeveniment  que ha marcat un abans i un després, el  fenomen   musical  insuperable ni per Beatles, ni per Bruce ni pel  Fary  és la  cançó  "La vida  sigue  igual" del sempre imitable  Julio   Iglesias . Que sí, que  soc  un boomer. Però  és  que no hi ha punt de comparació entre artistes com  Julio   Iglesias  i altres, com per exemple, la Blanca Paloma,  ea ,  ea ,  ea . Ni punt de comparació ... Ara  bé que cadascú  triï  quin és millor. Doncs això, que portem cinc concursos de campionat i sorpreses,  sorpreses , allò, que es diu sorpreses, no ...

Els mil.lenials no vau conèixer al Capità Enciam (busqueu a YouTube) que en els anys 90 es va fer famós a TV3, quan era la nostra, no com ara, amb petits episodis sobre el reciclatge i la cura de la natura. I va fer famosa la seva última frase de cada capítol: Els petits canvis són poderosos. Ahir es va fer de manera telemàtica una reunió de jurats on es va posar negre sobre blanc i de manera clara i concisa QUÈ i COM es valora en una sardana esportiva, cosa que MAI, MAI s'havia explicitat de manera tan detallada. Una reunió ben estructurada, amb un bon coordinador i amb 3 ponents de categoria, com els de l'any passat, però sense discussions inacabables que van fer explicacions clares, concises, didàctiques i directes al moll d'os. Explicacions que quan ens passin el PowerPoint, hauria de ser obligatori, repeteixo, obligatori ensenyar-ho a tots els dansaires i també als entrenadors de les colles. No es pot negar que el canvi en el model de campion...

Aquest títol ( copiat d'un whatsapp que m'ha enviat un company sardanista avui) s'ha de llegir amb l'entonació de la cançó "Paroles, Paroles, Paroles" que van popularitzar Dàlida i Alain Delon en una versió en francès i que després s'ha traduït a molts idiomes, inclòs el nostre per la sempre recordada Núria Feliu ( (1) PARAULES, PARAULES (NÚRIA FELIU CANTA AMB COR I ÀNIMA) "PAROLE, PAROLE" 1989 - YouTube) Doncs si ja us heu recuperat del vídeo, us faig cinc cèntims de l'Assemblea de la Unió de Colles Sardanistes que s'ha celebrat avui. La convocatòria deia que seria una reunió mixta, presencial o telemàtica. Però no sé ben bé perquè la connexió o ves a saber què no funcionava i l'Assemblea ha començat amb gaire bé mitja hora de retard. Tots hem patit problemes d'aquest tipus i malgrat que la pandèmia ens va fotre les piles en aquestes coses, encara passen imponderables. I amb una junta de boomer generació, com jo, els imponderable...

El trofeu Joan  Gamper  és un torneig estiuenc que organitza el Futbol Club Barcelona i que, abans més que ara, els equips, especialment el Barça, ensenyaven els nous fitxatges o el nou entrenador i tots els aficionats tenien la il·lusió de la novetat, com els nens i nenes a l'inici del curs escolar, i tothom pensava: Aquest any, sí!!! Doncs Granollers és el  Gamper  per les colles sardanistes. Només heu de veure les colles admeses. Una barbaritat. Totes les colles del Campionat Gran, si s'accepta la colla Rosa de Sant Jordi com a colla Violetes i, totes les del Campionat Veterà excepte la Claror de  Gogues . I com s'explica això?? Pel meu parer, per diverses coses. *La primera és que històricament és l'únic concurs que se celebra en una zona central del país i abans només hi ha hagut 2 concursos en terres lleidatanes on no  hi  sovintegen, per dir-ho finament, les colles de BCN i GIR i les de  TGN  hi anem ...

Què,  marranots  i  marranetes , que sempre esteu pensant en  el mateix  i us ha atret el títol i heu pensat que m'he passat a la literatura eròtica? O que  és  un relat  autobiogràfic ? Doncs no. Avui vull parlar de la primera vegada. Què? Què dieu? Que no, pesats, que no parlo de la pèrdua de virginitat. Avui vull parlar de la primera vegada, de la primera sardana en un concurs. El debut sardanista. Aquest diumenge a Almacelles van debutar 3 dansaires del grup Tarragona Dansa, una noia juvenil i una parella del Toc de Dansa. Un dels debutants va dir quan vaig anar a felicitar-lo després del concurs allò de "me la imaginava més llarga" i allò tan típic de "als assaigs em canso més" l'Alfred amb aquella  saviesa  i  temprança  que dona l'experiència va i sentencia: Als assaigs quan fem anelles ja portem quasi una hora ballant  i  per això acabes més cansat. Res a dir. Jo no recordo si aquell llunyà 1982 a Sant Boi de ...