Quan ja sabia de què escriure aquesta setmana, quan aquest puto  encostipat  m'ha deixat una neurona lliure de mocs, va arribar l'enquesta de la revista  UCS  amb la pregunta si els dansaires prefereixen l'aigua en ampolles grans o individuals, i m'han entrat els dubtes. Però com ja tinc això mig escrit, continuaré amb la idea que tenia. El meu únic comentari sobre el tema de l'aigua és una idea  marketiana  que cedeixo gratuïtament. Podríem buscar de patrocinador a Font Vella i ja us faig jo l'anunci: Aigua Font Vella patrocina la Dansa més bella. Us he deixat unes línies perquè us recupereu.  Va, parlem de Banyoles. *No entenc aquesta mania de començar els concursos a les  11h . Que si et pilla lluny, la matinada és de les bones. Ah, clar, que som els tarragonins els més llunyans. * Bona organització dels banyolins. Es nota que és gent que viuen molts concursos a l'any. * Gran Albert Figueras al micro. Parlant clarament pels profans i dirigint efectivament

Pels milenials, la X, així en majúscula, l'associeu per art i màgia d'Elon Musk, a l'antic Twitter, encara q per mí sempre serà Twitter, igual que el Carrefour sempre serà Pryca, per cert, lloc on vaig treballar alguns anys. Però la X, en les travesses, en les quinieles, era el símbol d'empat. És (perquè encara existeix) un joc d'apostes futbolístiques on has de dir el guanyador d'un partit. Si vols que guanyi l'equip local poses un 1, si vols q guanyi l'equip visitant un 2 i si creus que empataran una X.Doncs després de la celebració de la primera de les dues finals a Terrassa (en pavelló cobert a causa de la previsió de pluja, que capritxosa ella va fer acte d'aparició just al final del concurs. Tot i això, bona decisió, Nuri), la X hagués sigut un resultat molt sovintejat. En grans, i com no podia ser d'una altra manera, la igualtat Mare Nostrum i Violetes arribarà fins a l'última sardana... o no. Per cert, els vaig fer de jurat i vaig pat