Tots hem vist professionals cobrant molts euros plorant per fallar el penal decisiu Diumenge vaig veure plorar a una noia juvenil perquè per raons que no venen al cas, va haver d'interpretar una sardana que desconeixia en la primera fase del grup A del Campionat juvenil al concurs de Constantí. I tot i que, malgrat les circumstàncies, la noia se'n va sortir prou bé, al final de la sardana la noia es va enfonsar i ningú va poder consolar i fer desaparèixer les llàgrimes dels ulls de la interpretadora, que ja em perdonareu, però no sé el nom. Jo, que els fiscalitzava, vaig intentar treure ferro i li vaig dir: "Ei, que ho has fet molt bé i a més, et servirà per practicar per si hi ha sardana de desempat." Finalment, no va haver-hi empat o triple empat, però va anar justeta la cosa. I aquí, ve la reflexió. Amb uns mètodes més que discutibles que de moment no en parlo perquè no  m' excomulguin  (el Pep ja ho entendrà), la  UCS  ha decidit que si hi ha empat entre dues 

  Feia temps, quasi  2  anys que no escrivia perquè la vida és complicada i no sempre tens els bioritmes creatius preparats  malgrat que  faci  5  mesos que visc en un  Dragon   Khan que m'omple de papallones l'estòmac. Avui que he decidit tornar a escriure podria haver triat temes com el procés de desempat, que riu-te'n  de la Cup,  o dels ajuts per edats o del nou sistema de competició, que ho faré  ,  no patiu, o de jurats que estan fent enguany  q  no es veuen en gaires concursos Doncs  com estic una mica rovellat seré breu. En tots espectacles, en tots, s'ha de procurar que les condicions en les quals els artistes han d'actuar siguin les millors possibles o, com a mínim, que no siguin dolentes Portem els dos últims concursos de Campionat que han acabat amb un  parell de  lipotímies o mareigs, que si no vaig equivocat, no han anat a més, però un dia tindrem un ensurt dels grossos. Ai, aquests concursos de diumenge migdia en places dures, amb ombra pràcticament i