Entrades

Sardana NO resolta

Tanda de penals sardanistes

Tots hem vist professionals cobrant molts euros plorant per fallar el penal decisiu Diumenge vaig veure plorar a una noia juvenil perquè per raons que no venen al cas, va haver d'interpretar una sardana que desconeixia en la primera fase del grup A del Campionat juvenil al concurs de Constantí. I tot i que, malgrat les circumstàncies, la noia se'n va sortir prou bé, al final de la sardana la noia es va enfonsar i ningú va poder consolar i fer desaparèixer les llàgrimes dels ulls de la interpretadora, que ja em perdonareu, però no sé el nom. Jo, que els fiscalitzava, vaig intentar treure ferro i li vaig dir: "Ei, que ho has fet molt bé i a més, et servirà per practicar per si hi ha sardana de desempat." Finalment, no va haver-hi empat o triple empat, però va anar justeta la cosa. I aquí, ve la reflexió. Amb uns mètodes més que discutibles que de moment no en parlo perquè no  m' excomulguin  (el Pep ja ho entendrà), la  UCS  ha decidit que si hi ha empat entre dues 

Protegim els artistes

  Feia temps, quasi  2  anys que no escrivia perquè la vida és complicada i no sempre tens els bioritmes creatius preparats  malgrat que  faci  5  mesos que visc en un  Dragon   Khan que m'omple de papallones l'estòmac. Avui que he decidit tornar a escriure podria haver triat temes com el procés de desempat, que riu-te'n  de la Cup,  o dels ajuts per edats o del nou sistema de competició, que ho faré  ,  no patiu, o de jurats que estan fent enguany  q  no es veuen en gaires concursos Doncs  com estic una mica rovellat seré breu. En tots espectacles, en tots, s'ha de procurar que les condicions en les quals els artistes han d'actuar siguin les millors possibles o, com a mínim, que no siguin dolentes Portem els dos últims concursos de Campionat que han acabat amb un  parell de  lipotímies o mareigs, que si no vaig equivocat, no han anat a més, però un dia tindrem un ensurt dels grossos. Ai, aquests concursos de diumenge migdia en places dures, amb ombra pràcticament i

Colles preparades? Cobla endavant.

Tot va  tornant  a la normalitat. Òbviament, no ha sortit cap norma al BOE que parli de nosaltres, ni  veig  al Pere  Aragonès  negociant com a Contrapartida amb el Pedro Sánchez per prorrogar l'estat d'alarma que deixin fer algun aplec o concurs sardanista. Entenc i comparteixo que el PROCICAT té prioritats més importants que els sardanistes. Mai hem sigut els primers en res i tampoc serà ara el moment. Per aquestes terres d'aquí, les que tenim les petroquímiques i les nuclears però també tenim les millors platges del país, demà passarem a  Fase  3 i la resta ja estareu en  Fase  2, i ara ja  podem  anar  als coles   e  instituts  ( com a treballador en una escola  em callaré  com s'està gestionant això), ja podem a una terrasseta a fer la cerveseta o el  cafè  amb llet de l'esmorzar i també podem jugar a  pàdel  de manera quasi normal. També podem anar a missa, podem anar amb transport públic amb el 100% d'aforament i podem anar a fer una  paelleta  a peu de p

Tabús

Dedicat  a l'amic  Joan Ahir molts ens vam quedar impactats  en  veure el programa Tabús. Quasi tots els meus grups de xat sardanistes en feien referència. Inclús el  whatsapp  de la colla juvenil  Nova Tarragona Dansa , ho va comentar (aquest no és aquell de la Sabadell que sembla el cap de colla però no és el cap de colla? #Jordi  dixit ). Això vol dir que TV3 segueix sent la nostra  ( encara que alguns cops no ho sembli) i que el testimoni del Joan va sobtar i va impactar. Òbviament , hi havia, almenys per part meva, la sorpresa per un fet que desconeixia i que demostra que no sabem ni la meitat de la meitat dels amics o coneguts del món sardanista o de qualsevol àmbit de la vida. També hi havia el fet  d' autopreguntar-nos si això ens podria passar a nosaltres algun dia. I com reaccionaríem si  ens   trobéssim  en aquesta situació. Però, sense dubte, almenys per mi, hi ha la valentia de donar la cara, de saber que a partir d'ara tots o molts quan el veiem o el

Porta tancada...massa aviat?

Ahir la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya va fer públic que l'any 2020 no hi haurà campionat de Sardana Esportiva. En primer lloc, m'ha  sorprès  i molt. De la decisió ara en parlaré. De la sorpresa em  referia al fet que  cap colla en teníem  notícia ;  diria  que no s'ha consultat a cap colla, almenys a la meva no. Formo part  de la  junta de la meva agrupació i sé de les atribucions per decidir dels que manen o manem en un grup. I sempre diem que "Qui no pren decisions, mai  serà  criticat". Però crec que decisions d'un pes tan important i  transcendental  com aquesta, no hauria estat malament una consulta a les colles. Que la junta té tot el dret de prendre per ella mateixa les decisions que cregui convenient, no ho poso en dubte. Però la decisió més, més, més important dels últims anys, potser  havia  estat bé fer una consulta  prèvia . Perquè aquesta decisió presa pot posar en perill el futur de molts grups i de moltes colles. Mireu, tots ja tení

Cultura a porta tancada

Ja he deixat de veure les  compareixences  de tots els que cada dia, cada dia parlen i parlen i parlen sobre un tema tan complicat com  el COVID-19  i que ens ha agafat  tant  amb els pixats al ventre,  que  quan se'ls hi pregunta pel futur, per quan i com farem el desconfinament, es veu clarament que no tenen ni idea, entre altres coses, perquè ningú sap com evolucionarà la situació. Però ara tothom ja parla  de què  quan hi hagi desconfinament els grans " eventos " com per exemple, el futbol es faran a porta tancada.  En l'àmbit cultural , la incertesa també és total, la  repercussió  és més petita però  el fet de fer  volar coloms també hi és present. Tothom es preocupa per si s'han de fer o ajornar o  suspendre  les festes majors de les nostres ciutats, tot recordant que la meva festa major és més important que totes les altres; i que no comparis la meva baixada de l' àliga , amb el salt de plens, amb el correfoc del meu poble, amb el despertar dels geg