Entrades

Sardana NO resolta

Manresa, Mon Amour

Fa uns anys, la Trinca va cantar una sardana que es deia Mollerussa Mon Amour (  https://youtu.be/i0zdrlSKINs?si=mZHKp6zrLm-l96m7 )   i que he tingut la barra de tunejar com Manresa, Mon Amour en honor de la final de punts lliures que s'ha celebrat aquest dissabte a Manresa. I a fe de Déu que tots ens hem enamorat de Manresa, del grup Dintre del Bosc i, encara que segurament serà injust, ho vull particularitzar en la Laura i de la fantàstica, espectacular, apostrofant organització d'aquesta final. I aquesta organització, no ho oblidem, integrada en la trentena d'actes que han organitzat com a Capital de la Sardana, segur que els ha representat una feina de moltes, moltes hores. D'imaginar, per fi, un "galop" presentació amb un fil argumental. Millorable, segurament. Però fàcil de fer i resultona. La idea de la de germanor amb les anelles olímpiques tenia la seva gràcia, segurament amb una perspectiva aèria es veuria bé, malgrat la poc agraïda sardana de germa...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Invisible als ulls

L'essencial és invisible als ulls, deia aquell petit príncep, que dit de pas, és l'únic personatge monàrquic del meu gust. L'essencial és allò que et fa ser el que ets, I és necessari, perquè sense l'essencial es perd la teva identitat. Voleu exemples: Si ets indepe, la característica que et defineix és barallar-se amb altres indepes. Si ets del Suprem, et passes pel forro la llei d'amnistia. Si ets treballador "normal", mai seràs ric. Si fas una final, li donaràs la màxima esplendor i protagonisme. STOP!!! Què acabo de dir? Això del protagonisme de les finals, ho puc retirar? Mireu, quan es va prendre la decisió de canviar el sistema de competició, un dels motius que es va donar, sobretot de l'essencialment invisible responsable del campionat, era buscar l'emoció en tots els enfrontaments però molt especialment en la fase final, per rematar-ho en la gran final, finalíssima de cada categoria. Un altre dia parlarem de si ara hi ha més o menys emoció...
1 comentari
Més informació

Ubiqüitat. Terrasa o Banyoles

La primera accepció de la paraula Ubiqüitat és la capacitat d'estar a tot arreu al mateix lloc. Però en la definició afegeix que aquesta capacitat, la ubiqüitat, flipeu, era atribuïda només a Déu i posteriorment, als Sants també. Doncs a partir d'aquest diumenge, la ubiqüitat serà una capacitat també de la  UCS  que ha programat dos concursos de Campionat de Catalunya i, amb l'agreujant que els dos concursos són finals. En un, a Banyoles, s'atorgarà el primer títol de la temporada i a més, en una categoria nova que debuta enguany. Però és que l'altra, a Terrassa, és ni més ni menys, que la primera de les dues finals de la categoria reina, la categoria gran amb la crem de  la crem , les colles patums,  les tops , les millors colles del país. El meu amic Pep, ara que és més assidu a aplecs que a concursos, sovint es queixa de la simultaneïtat d'aplecs en horaris i en llocs propers. En concursos no em ve a la memòri...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

D'il·lusió també es viu

Sabeu aquella il·lusió del primer dia que vas al gimnàs? Sabeu aquella il·lusió del primer amor o, no cal que sigui el primer, però tornes a enamorar-te com un adolescent?  Sabeu  aquella il·lusió, que és veritat que aquesta es perd aviat, quan comences una feina nova? Doncs aquesta il·lusió avui l'he vist en el concurs de Vilassar de Dalt i no per part dels balladors de la categoria Sènior, categoria virtualment decidida a favor de la colla tarragonina Gatzara i aprofito la llicència d'autor per dir que serà, si no passa res, el meu primer campionat com a ballador i això que vaig d'ajut i després de  42  anys ballant ja tocava, eh ?. Recapitulo que me n'he anat de l'argument. Deia que a Vilassar s'havia tornat a plasmar una il·lusió, en aquest cas, dels organitzadors, capitanejats pel Joan Roca i la seva dona, la Rosa Maria Prats, presidenta del Grup Sardanista de Vilassar. Us poso en context: Aquest concurs era la tercera edició. Però sabeu...
2 comentaris
Més informació

Ballant sota la pluja

Imatge
Algú em va dir que perquè no vaig escriure sobre el concurs de Tarragona pel fet de la nostra coorganització; de la victòria "contra tot pronòstic"(sic)  de la Toc  de Dansa, campions els dos últims anys; del fet, que ja m'esplaiaré una altre dia, sobre la norma de començar els concursos no abans de les 10 de la nit o aquells que demanen "jurats de garanties" que, us dic, que si trobeu on, ens ho digueu a totes les colles, que això és com el Sant Grial. Però per petició popular que m'acabo d'inventar he de parlar del concurs de Barcelona. Però  primer deixeu-me fanfarronejar dels meus dots d'endeví, ja que després de Cabrils ja vaig avisar als futurs organitzadors del Campionat Gran que es posessin les piles amb això i des de llavors Sant Vicenç dels Horts  ,  Vic i Barcelona la pluja ens ha acompanyat. Així que Jan i amics del Vendrell, prepareu lloc alternatiu. Quina situació ens vam trobar? El d...
1 comentari
Més informació

Ceretana

Començo però les bones notes: El format de Copa Catalunya ja es pot dir que està plenament consolidat .I  la participació així ho reflecteix. Totes les colles del Campionat Gran amb la participació tunejada de les Violetes. Totes les colles del Campionat Veterà menys la Claror de  Gogues  i  una Toc  de Dansa que va participar amb la seva colla B; les dues patums del Campionat juvenil dels últims anys. Mirant això, res a dir. Però si no tingués res a dir, s'acabaria aquí l'article i com avui és el meu primer dia de vacances i tinc temps i coses que em grinyolen, allà vaig. *Calor, calor no, calorassa a nivells infernals. Clar fer el concurs al juliol, proper a agost, té aquests riscos. *Plaga de mosquits " xupopteros ". Desconec si és normal en aquella zona, si és producte de la calor o si va ser un cas casual. Però cap al final del concurs, la cosa es va fer evidentment molesta per tothom, però pels balladors més. Ja...
7 comentaris
Més informació

Majoria absoluta

Descansant després del concurs de Vic on els tarragonins vam arribar a casa passades les 3 de la matinada, escarxofat al sofà esperant els resultats de les eleccions franceses, més que res per veure que no guanyessin els Vox francesos, que ara tots ja sabreu que no han guanyat, però es veu que ningú ha aconseguit majoria absoluta. I d'això, us vull parlar avui. No, de política, no. De majories absolutes. Qui formaria sense dubte majoria absoluta si la  UCS  fos un parlament? Doncs els tres grans grups que avui en dia tenen colles en totes les categories standards (deixant a banda la categoria alevina, que, per cert, estem al juliol i encara no s'han obert les inscripcions o de la nova categoria sènior). Doncs   si , majoria absoluta pel grup  Maig , pel grup Mirant al Cel i pel grup Tarragona Dansa. Si no m'he equivocat, 12 de les 20 colles del Campionat Catalunya pertanyen a aquests 3 grups. I crec que poc reconeixement ha tingut mai ni...
1 comentari
Més informació