Fa  55  anys, el 1968 van passar coses que han marcat la història de la humanitat.  Massiel  a  Eurovisión  amb  el La ,La ,La? No L'aparició  del LSD ? No El meu  naixement ?  bueno , això una mica sí. Però ara  seriosament , el que ha marcat la història, l' esdeveniment  que ha marcat un abans i un després, el  fenomen   musical  insuperable ni per Beatles, ni per Bruce ni pel  Fary  és la  cançó  "La vida  sigue  igual" del sempre imitable  Julio   Iglesias . Que sí, que  soc  un boomer. Però  és  que no hi ha punt de comparació entre artistes com  Julio   Iglesias  i altres, com per exemple, la Blanca Paloma,  ea ,  ea ,  ea . Ni punt de comparació ... Ara  bé que cadascú  triï  quin és millor. Doncs això, que portem cinc concursos de campionat i sorpreses,  sorpreses , allò, que es diu sorpreses, no s' han produït , però el verdaderament sorprenent és que haguessin  hagut sorpreses .  És  a dir, la vida  sigue  igual. Anem  a veure una mica per categories el

Els mil.lenials no vau conèixer al Capità Enciam (busqueu a YouTube) que en els anys 90 es va fer famós a TV3, quan era la nostra, no com ara, amb petits episodis sobre el reciclatge i la cura de la natura. I va fer famosa la seva última frase de cada capítol: Els petits canvis són poderosos. Ahir es va fer de manera telemàtica una reunió de jurats on es va posar negre sobre blanc i de manera clara i concisa QUÈ i COM es valora en una sardana esportiva, cosa que MAI, MAI s'havia explicitat de manera tan detallada. Una reunió ben estructurada, amb un bon coordinador i amb 3 ponents de categoria, com els de l'any passat, però sense discussions inacabables que van fer explicacions clares, concises, didàctiques i directes al moll d'os. Explicacions que quan ens passin el PowerPoint, hauria de ser obligatori, repeteixo, obligatori ensenyar-ho a tots els dansaires i també als entrenadors de les colles. No es pot negar que el canvi en el model de campionat que s'ha produït els

Aquest títol ( copiat d'un whatsapp que m'ha enviat un company sardanista avui) s'ha de llegir amb l'entonació de la cançó "Paroles, Paroles, Paroles" que van popularitzar Dàlida i Alain Delon en una versió en francès i que després s'ha traduït a molts idiomes, inclòs el nostre per la sempre recordada Núria Feliu ( (1) PARAULES, PARAULES (NÚRIA FELIU CANTA AMB COR I ÀNIMA) "PAROLE, PAROLE" 1989 - YouTube) Doncs si ja us heu recuperat del vídeo, us faig cinc cèntims de l'Assemblea de la Unió de Colles Sardanistes que s'ha celebrat avui. La convocatòria deia que seria una reunió mixta, presencial o telemàtica. Però no sé ben bé perquè la connexió o ves a saber què no funcionava i l'Assemblea ha començat amb gaire bé mitja hora de retard. Tots hem patit problemes d'aquest tipus i malgrat que la pandèmia ens va fotre les piles en aquestes coses, encara passen imponderables. I amb una junta de boomer generació, com jo, els imponderable

El trofeu Joan  Gamper  és un torneig estiuenc que organitza el Futbol Club Barcelona i que, abans més que ara, els equips, especialment el Barça, ensenyaven els nous fitxatges o el nou entrenador i tots els aficionats tenien la il·lusió de la novetat, com els nens i nenes a l'inici del curs escolar, i tothom pensava: Aquest any, sí!!! Doncs Granollers és el  Gamper  per les colles sardanistes. Només heu de veure les colles admeses. Una barbaritat. Totes les colles del Campionat Gran, si s'accepta la colla Rosa de Sant Jordi com a colla Violetes i, totes les del Campionat Veterà excepte la Claror de  Gogues . I com s'explica això?? Pel meu parer, per diverses coses. *La primera és que històricament és l'únic concurs que se celebra en una zona central del país i abans només hi ha hagut 2 concursos en terres lleidatanes on no  hi  sovintegen, per dir-ho finament, les colles de BCN i GIR i les de  TGN  hi anem de Pasqua a Ramos i també és l'últim abans dels bàsics de C

Què,  marranots  i  marranetes , que sempre esteu pensant en  el mateix  i us ha atret el títol i heu pensat que m'he passat a la literatura eròtica? O que  és  un relat  autobiogràfic ? Doncs no. Avui vull parlar de la primera vegada. Què? Què dieu? Que no, pesats, que no parlo de la pèrdua de virginitat. Avui vull parlar de la primera vegada, de la primera sardana en un concurs. El debut sardanista. Aquest diumenge a Almacelles van debutar 3 dansaires del grup Tarragona Dansa, una noia juvenil i una parella del Toc de Dansa. Un dels debutants va dir quan vaig anar a felicitar-lo després del concurs allò de "me la imaginava més llarga" i allò tan típic de "als assaigs em canso més" l'Alfred amb aquella  saviesa  i  temprança  que dona l'experiència va i sentencia: Als assaigs quan fem anelles ja portem quasi una hora ballant  i  per això acabes més cansat. Res a dir. Jo no recordo si aquell llunyà 1982 a Sant Boi de Llobregat, dia del meu debut, estava

Ara fan el mundial de futbol que ningú mira per això del boicot i perquè no juga la nostra selecció. A part de tots els merders que ja coneixeu, un tema molt polèmic ha sigut la data de celebració del mundial. I també, tard o d'hora, el VAR acabarà sent protagonista. Doncs d'això, del VAR o vídeos i de la data en parlo lligant amb el que ens espera diumenge. Aquesta setmana sense dubte està marcada per la celebració del Campionat de Punts Lliures que es tornarà a fer a Balaguer,  15  dies després  ,  de l'emocionant final del campionat Gran i Veterà, però aquest cop es disputarà dins el Pavelló 1 d 'O ctubre, data que no oblidarem mai encara que s'encaparrin en què ho fem. Fins abans de la pandèmia, el campionat de Punts Lliures tenia la particularitat que s'havien d'enviar els vídeos a la  UCS  quinze dies abans de la final. Llavors, uns jurats (que no sabíem quins eren) puntuaven uns paràmetres predeterminats i el dia de la final es valoraven uns altres pa