Entrades

Sardana NO resolta

El canvi més gran de la història. Es farà o no?

Comença l'any nou, la dècada del 20 i la UCS com ens sorprèn amb una proposta de canvi de reglament que és el canvi més gran i més agosarat que jo he viscut mai (potser al nivell de passar a ballar sardanes de 7 tirades en compte de 10) en els 40 anys que conec el món de la sardana esportiva. Tots ja sabeu, ara cada sardana de cada concurs, els jurats fan una classificació ordinal (la millor colla 1, la segona 2...). I al final la suma de tots els jurats amb els matisos normatius corresponents donen una classificació final i la millor colla queda primera, la següent segona, i després tercera, etc. fins a la n colla. La proposta és la següent: Cada sardana estarà composta d'enfrontaments, "partits" en el sentit més esportiu de la paraula. I aquests partits seran Colla contra Colla. Els jurats decidiran quina és la millor colla entre només 2 colles. La millor 1 punt i la que perd 0 punts. Així les colles s'aniran enfrontant al llarg del campionat en 1, 2, 3 o 4 ro…

APunts Lliures

APunts Lliures (pilleu el doble joc de paraules) sobre el diumenge a Girona.
*Es pot dir que els sardanistes som un dels col·lectius més disciplinats, sobretot quan tenim instruccions concises? *Les performances d'enguany de galop i de germanor correctes, fàcils, sense fer numerets van funcionar *Molt bona organització. Indicacions, dossier, vestidors, aigua, agilitat, etc. *A millorar, en quasi tots els concursos de punts lliures, el lloc de les colles mentre no ballen. *Havíem fet algun cop l'onada ( la ola)??? *Per què collons va haver-hi tan i tant debat perquè pogués sonar els Segadors a l'inici de l'acte? *Aixequeu la mà qui va tenir la pell de gallina i li va caure una llagrimeta amb l'estelada i els Segadors? Jo SÍ *Hi ha més unió de les colles sardanistes sobre el sentiment independentista que a la mateixa Unió de Colles Sardanistes (UCS) *Els Segadors hauria de ser obligatori en tots els concursos *Organitzadors: Què va passar en els vint minuts que vam e…

El Barça de les sardanes

Doncs ahir es va acabar el campionat de Primera divisió (Quim Rutllant dixit) de la sardana esportiva. És a dir, el millor del millor que es pot veure en l'àmbit sardanista de competició avui dia.

Balaguer com els últims anys (diria que amb l'excepció del 2014 que va coincidir amb la consulta participativa, sí aquella que vam votar SÍ-SÍ) ha estat el lloc designat.

Tots recordem la final de l'any passat, on es va arribar al final de tot amb un resultat tan empatat que fins 24 h després no vam saber el guanyador definitiu. Més emoció impossible.

Enguany, però, no hi ha hagut ni una miqueta d'emoció. Tot estava dat i beneit.

La colla Mare Nostrum de Barcelona arribava amb tot el peix venut i ahir ho va ratificar amb un primer en les tres sardanes. Guanyadors clars, triomf inapel·lable. FELICITATS, Mare.

La Mare Nostrum és una de les dues patums, de les quals us vaig parlar en un escrit a començaments d'octubre (https://sardananoresolta.blogspot.com/2019/10/xocar-contra-le…

El tamany sí importa

Ei, tafaners i tafaneres, aquest títol us ha fet entrar i llegir aquest blog?

Doncs, Sí, sí, el tamanysí importa. Però parlaré del tamany de durada dels concursos.

De sempre, sempre m'han agradat molt els castells. A la nostra família quasi tots són castellers. Ells són friquis castellers com jo sóc de les sardanes. Ara, a més, mon fill compagina sardanes i castells. A la meva colla tinc molts (nois) que compaginen castells i sardanes. I benfet!!! Perquè suposo que no hi haurà ningú que pensi que no es poden agradar les dues coses?, oi, que no?

Diumenge vaig estar a Valls, Diada, millor dit, Superdiada de Santa Úrsula. Ja ho haureu vist (perquè els castells sí que surten a TV3 i a la majoria de diaris; no com nosaltres) es van veure castells mai vistos, el duel va ser èpic, la rivalitat a flor de pell. Una diada d'aquells que al cap dels anys podrem dir #johiera.

L'actuació va començar a les 12h25 i va acabar passades les 16h15. Quatre, 4, quatre hores d'actuació. Com em d…

Que tinguem SORT 2ª part

Segona part del relat Que tinguem SORT que vaig publicar el dimecres: Per si no l'heu llegit, per cert, més de 200 lectures, un dels escrits que n'ha tingut més (https://sardananoresolta.blogspot.com/2019/10/que-tinguem-sort.html)

S'haurien hagut de suspendre els concursos d'aquest diumenge a Banyoles (Campionat Catalunya veterà i amb el primer lloc encara per decidir) i Terrassa (Campionat Catalunya gran i pràcticament tot decidit)?

BLANC: Clar que sí

NEGRE: Clar que no

BLANC: Amb la situació del país s'ha de suspendre

NEGRE: No hem de deixar de fer les nostres coses. Seria donar-los la raó

BLANC: Són dies per estar a casa amb els nostres

NEGRE: El diumenge no hi ha cap manifestació

BLANC: No hem pogut assajar en tota la setmana perquè hem anat de mani en mani

NEGRE: No cal. No ens juguem gairebé res.

BLANC: Home, en veterans es juguen la temporada.

NEGRE: Només es manifesten la gent jove.

BLANC: Gairebé totes les jornades castelleres s'hansospès

NEGRE: Sempre comparant-no…

Que tinguem SORT

No fa ni 72 hores que va sortir la sentència del Procés. No podem dir que no era esperable, però en fer-se pública la indignació ens ha remogut a tots.

Per les xarxes hem vist molts comunicats de colles i grups sardanistes condemnant aquesta sentència.

Portem dues nits amb aldarulls que ningú ara com ara sabem com acabaran les coses.

No sé quina repercussió han tingut aquests aldarulls entre membres de colla.

Parlo per la meva. Gent jove que estan donant la cara, gent jove compromesa, gent jove sense por, gent jove que ens han deixat els lliris per qui ja no som joves però a l'hora de la veritat estan allí.

Una anècdota: Dilluns anant cap a casa amb la moto després de treballar em trobo amb la carretera tallada. 20/30 persones tallant el pont de sortida de Tarragona. Baixo i em trobo que molts eren dels MEUS. I què collons, em vaig quedar.

Ahir la nit vam tenir minuts, hores de pànic, de tensió per la detenció ( després de molta estona sense saber-ho) d'un jove de la colla , menor d…

Xocar contra les Patums

Sabeu aquella frustració que passa quan intentes una cosa una vegada i una altra i una altra...i mil vegades més i no te'n surts? I sabeu que aquella frustració s'eleva a nivell estratosfèric quan ho has intentat tot i de totes les maneres i et segueixes fotent de cap contra el mateix obstacle? I sabeu que també frustra molt que quan estàs a punt d'aconseguir allò pel que has lluitat molt de temps, quan estàs a punt d'aconseguir el cim, et foten una hòstia i perds l'oportunitat?

Doncs aquesta frustració la han/hem viscut moltes colles quan ens hem estavellat contra les Patums ( les Violetes del Bosc i la Mare Nostrum, abans anomenada Xaloc).

I vull deixar molt clar que durant molt, molt de temps han estat les millors colles del món mundial. Que molts cops han estat a anys llum de la resta de colles. Que la seva perseverança durant dècades d'estar al capdavant és exemplar. Que la seva rivalitat ( ara sana, però tots hem viscut èpoques de confrontació més turbulent…