Entrades

Sardana NO resolta

Joves, futbol i sardanes

Joves, futbol, sardanes… A partir de la comparació entre sardanes, joves i  futbol del darrer escrit d’en Manel, m’he animat a dir-hi la meva. Ja vaig utilitzar la comparació futbolística fa anys, i ara hi torno sense cap ànim concret, sinó simplement per alliberar les meves inquietuds (dit d’altra forma, neures). Després de la pandèmia, i observant els obstacles que afrontaven les colles, la UCS va decidir modificar les regles del campionat i permetre que les colles veteranes incloguessin fins a 3 membres joves de qualsevol edat. Ho vaig trobar perfecte i tots els que hem pogut ens hi hem acollit. D'altra banda, la qüestió de si aquests joves (o no tan joves) pertanyen a la plantilla original de la colla veterana o si provenen d'una colla gran del campionat, fins i tot dins del mateix grup, és un altre tema. Des d'un punt de vista legal, no hi ha cap impediment; les normes no ho prohibeixen, així que està completament dins de les regles. En aquest tema ja hi havia tingut d
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Sardanes, eleccions i futbol

A Euskadi sempre han guanyat els mateixos. Com a les sardanes. Però hi ha gent que pitja fort per darrere. Com a les sardanes. Als veterans, el Barça-Madrid dels últims anys, les patums de les colles veteranes té pinta que enguany  seguirà sent  tan renyit com el  Clásico , però esperem que els jurats siguin més imparcials que l'àrbitre d'ahir. Un Barça ple de joves. Com les colles veteranes que, quasi totes, com pregunta el IG de  Clicka_sardanista , portaven gent jove d'ajut. Diria que totes, excepte  la Toc  de Dansa, ahir, però que en els últims temps sempre ha comptat un baby TD, però ahir amb la tornada de l'Òscar no ha fet falta. Veurem més endavant. Amb el sistema de colla contra colla, compta, i molt en cas d'igualtat (ahir em va ajudar molt a mi, que feia de jurat) veure el pitjor ballador de la colla. I com en el futbol, qui té el pitjor jugador, perd. O sigui que vigileu el o la vostra  Cancelo . La igualtat entre PNB i Bildu o la igualtat entre la class
2 comentaris
Més informació

Per trobar espònsors

Tuselin  era un medicament que em donaven quan era petit i agafava aquella setmana de mocs ( fdgp ) acompanyats d'aquella tos que sembla que siguis fumador de  Celtas   Cortos  ( milenials , no em refereixo al grup musical). Ara em sembla que no existeix, però hi ha coses semblants tipus  Frenadol ,  Fluimucil ,  Bisolgrip  o altres que, dono una idea gratuïta, podrien ser espònsors oficials de la  UCS . Perquè dono per segur que molts balladors i balladores del concurs d'ahir estaran ja amb el  moquillo  al nas o ho estaran covant i els sortirà un  gripot  dels forts. Per què fer un concurs un dissabte d'abril a les 22 h i acabar a quarts d'una de la matinada a 14 °C, amb màniga curta i suats, la galipàndria està assegurada. I sort que estem en un cap de setmana calorós que si no hagués sigut així, el concurs seria una seqüela de "La  sociedad  de la  Nieve ", ho dic pel fred i no pel canibalisme. Aparcar a Arenys no és fàcil, excepte si ets el contrabaix de
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Joves d'esperit

La majoria que llegireu això, només per una qüestió estadística, no sereu de la demarcació lleidatana i, per tant, pocs de vosaltres participeu normalment en concursos de terres lleidatanes. Que ja sé que tots vosaltres entre territorials (un dia en parlaré), concursos de campionat, concursos lliures acompanyant les colles filials, el de Punts Lliures, exhibicions, aplecs i assaigs extres, teniu el calendari ple com un ou. Però, encara que sigui un cop, ho heu de fer. Per una vegada, feu-me cas. Perquè el concurs d'ahir a Rosselló va ser d'aquells que et deixen un bon sabor de boca. Avinguda ampla, trànsit tallat pels laterals, bona megafonia, moltes colles, 28, colles d'escoles i del poble amb una canallada que feien posar els pèls de punta, potser l'únic millorable el terra. Però, Ei, Atenció, als vestidors hi havia  esmorzar  per tothom ( UCS   la propera  vegada aviseu), un detallet artístic per la solapa de tots els balladors, aigua per tothom (no com aquells concu
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La notícia de l'any

Molt agosarat per part meva de dir que una notícia del mes de març/abril serà la notícia de l'any, però serà difícil de superar i més sent una notícia positiva. Perquè dono per assentat que tots els amics i amigues que em llegiu haureu vist l'emissió del Campionat de Punts Lliures per la Xarxa+ o que aquest Diumenge de Resurrecció han emès per tots els canals adherits a la Xarxa. La veritat que no sé qui ha estat el culpable que això fos possible. La  UCS ? La Confederació? O directament la Queralt? I no m'importa gens. L'important és haver-ho fet i que s'hagi pogut enregistrar i emetre. La meva opinió és que el producte és digne, acurat i ben acabat.  Les  dues comentaristes, la mateixa Queralt i l'Ester  de la Mare  Nostrum (quan tornareu a fer punts?) fan una retransmissió tranquil·la, calmada, sense estridències i demostrant que en saben i sense mullar-se gaire en opinions subjectives. Per ser la primera retransmissió, molt bé. I si no, mireu els comentarist
1 comentari
Més informació

Parlem d'amors

Doncs avui Sant Valentín. Día dels enamorats malgrat ja sé que tots vosaltres celebreu com a bons catalanets el dia de Sant Jordi. Com ha de ser!!! Ai, l'amor!!!! L'amor que mou montanyes o com deia Joan Capri, l'amor passa, però ella (o ell) es queda. Per un tema que no ve al cas, ... de moment, m'ha vingut al cap la de parelles "enamorades" que hi ha i han hagut a les colles. Parelles que o van començar a festejar a la colla o que van consolidar la parella dins del món de colla. I a més, molts cops van dur el pes de les seves colles. Segur que em deixo casos, però a tots els boomers us vindran al cap el Jan i la Eulàlia, el Josep Ma i la Dolors, l'Enric i la Montserrat, l'Alfred i la Maria i altres.  De fet, és molt difícil ser el cap de una colla de competició si la parella no et segueix en aquest món. I, ara   les poques capdanseres que ho són, i a més són de les tops, tenen un mérit doble. I actualment, a quasi totes les colles trobem parelles/mat
1 comentari
Més informació

Trivial

Fa una setmana l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa celebràvem, com cada any, el sopar final de Temporada amb més de 100 comensals, entre balladors, pares i mares i exballadors d'aquells que no s'haurien d'haver retirat mai. Totes, o gairebé totes, les colles o agrupacions fan algun àpat o trobada per recordar tota una temporada de tristors i alegries, d'assajos i lesions, d'anècdotes i viatges. I per tercer cop, com a president de l'Agrupació, em va tocar fer el petit discurs de cloenda. I, no sé si encertadament o no, no vaig fer un discurs típic i tòpic (agraïments, felicitar-nos pels resultats, bones festes i au) sinó que vaig parlar d'un tema "no fàcil": l'egoisme. Potser no era el moment? Ho accepto. Potser no  vaig  explicar-me bé? Ho  accepto. I  aquesta setmana, he tingut un rum-rum dintre el cervell demanant, demanant-me: "Manel, no t'has explicat prou bé. Desenvolupa-ho" Doncs som-hi. L'Alfred, ja fa molts any
Publica un comentari a l'entrada
Més informació