Vaig acabar el darrer blog, el que parlava del concurs de Tarragona, amb una frase que deia: Tenim el que ens mereixem? I sobre això, us vull parlar avui. Molts cops ens queixem  del fet que  els actes sardanistes tenen poc ressò, que no ve públic i que tenim poca  repercussió  mediàtica. I clar la culpa mai és nostra. Sempre és dels altres. Que el públic vingui o anem on hi ha públic? Fa molts anys  ,  molts concursos sardanistes eren a camps de futbol o en llocs amples i grans, sovint lluny del nucli de la ciutat. Molts recordareu llocs com el camp de futbol  d'Igualada , de Martorell, de Sant Pere i Sant Pau a Tarragona, de La Gleva, del  GEIEG  de Girona... No sé si  avui dia  queda algun concurs en algun camp de futbol  ( en queda algun?) i els sardanistes hem  après  que hem d'anar al rovell de l'ou. Es fan concursos a Plaça Sant Jaume, la Plaça Major de Vic  ( el proper post parlaré del concurs de Vic), de Sabadell, de Tarragona (també, eh?), a la  plaça  del

Vaig acabar el meu primer blog de "sardana NO resolta" dient que parlaria del concurs de Tarragona. Pels que no ho sabeu a Tarragona hi ha  dues  entitats sardanistes. La meva, la nostra, la Tarragona Dansa. Molts ja sabeu que ens dediquem a ballar Sardana Esportiva , a fer cursets d'ensenyament i a fer diferents actes de promoció de la Sardana  ( L'últim Envoltem la Catedral, realment espectacular). L'altra entitat és el Casal Tarragoní; una entitat de tota la vida que actualment organitza l'Aplec de Tarragona  ( en alguns anys, dos) i el concurs. Pels que no ho sabeu doncs, el concurs de Tarragona NO l'organitza l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa ,  sinó  que ho fa el Casal Tarragoní. Pels que no ho sabeu, Tarragona, considerada de facto a Twitter, la capital de  Tabarnia , no és una localitat on les sardanes ho tinguin fàcil. Estar en la  ZSNT  (Zona Sardanista No Tradicional) i tenir molta gent no catalana de naixement i, també, viure s

Em dic Manel; Manel Andreu, encara que molts mai m'heu dit Manel. Estic al món del sardanisme de competició des de l'any 1981 i sempre en el grup Tarragona Dansa. He sigut ballador, pare de balladors, marit de balladora, cap de colla, assajador, membre de junta i molts dels meus millors amics han sigut o segueixen sent d'aquest món. Aquest blog, que comença avui, vol parlar d'això, del món de la  sardana esportiva.  Però no serà la típica pàgina on trobareu un recull de fotos o les classificacions del concurs. Això els que seguiu aquest blog ja sabeu on trobar-ho. Pretenc parlar, debatre, argumentar, discutir, escoltar opinions i contra opinions. Amb claredat, amb transparència, amb respecte i sense faltar, però dient les coses que tots hem sentit o hem dit mentre esperem els trofeus ( Algun dia parlaré de les entregues de copes i trofeus) o amb les converses privades però que ningú té els bemolls per després fer-les públiques. I crec que, en uns mom