Trencaclosques
Doncs resulta que avui (escric això des de les apassionants esperes als aeroports) que he agafat la maleta de viatges breus, m'he trobat dins un passatemps de Sudokus. Va haver-hi un temps que hi vaig estar força enganxat. Però ara la feina, Netflix, l'amor i altres cosetes fa molt temps que no ho faig, excepte si me'ls trobo en un diari d'aquests gratuïts.
Doncs avui lligo Sudokus amb el concurs de Cassà de la Selva.
Sudoku 1:
Concurs amb dobles i triples i quàdruple enfrontaments.
A la categoria gran, tal com estava previst, i per arribar als 10 enfrontaments de la primera fase, la última sardana de Cassà totes les colles feien un doble enfrontament. En principi, cap afectació en el resultat perquè com diu la Queralt segueix el continuisme o la Vida Sigue Igual que deia jo fa un parell de setmanes.
Però, el sudoku nivell expert va arribar a la categoria juvenil.
En una fase inicial de 3 concursos a 10 enfrontaments, ja plantejava 4 dobles enfrontaments. Però les absències "consentides" de Mediterrània Jove a BCN-Sant Andreu i de Guspira a Rubí ha fotut un "cacao maravillao" de dimensions siderals.
Les colles que anem a tots els concursos vam fer 6 enfrontaments, però les 2 colles anomenades abans, van fer 9, nou, nine enfrontaments en només dues sardanes.
De locos, Bro!!!
I si a més a més, t'equivoques a repartir, la penalització et fot a tots els enfrontaments. Just? Jo crec que no.
Doncs avui lligo Sudokus amb el concurs de Cassà de la Selva.
Sudoku 1:
Concurs amb dobles i triples i quàdruple enfrontaments.
A la categoria gran, tal com estava previst, i per arribar als 10 enfrontaments de la primera fase, la última sardana de Cassà totes les colles feien un doble enfrontament. En principi, cap afectació en el resultat perquè com diu la Queralt segueix el continuisme o la Vida Sigue Igual que deia jo fa un parell de setmanes.
Però, el sudoku nivell expert va arribar a la categoria juvenil.
En una fase inicial de 3 concursos a 10 enfrontaments, ja plantejava 4 dobles enfrontaments. Però les absències "consentides" de Mediterrània Jove a BCN-Sant Andreu i de Guspira a Rubí ha fotut un "cacao maravillao" de dimensions siderals.
Les colles que anem a tots els concursos vam fer 6 enfrontaments, però les 2 colles anomenades abans, van fer 9, nou, nine enfrontaments en només dues sardanes.
De locos, Bro!!!
I si a més a més, t'equivoques a repartir, la penalització et fot a tots els enfrontaments. Just? Jo crec que no.
Sudoku 2.
Els jurats que feia un any i mig, fent només un enfrontament colla contra colla, van haver de fer dos enfrontaments i en juvenils, tres enfrontaments.
Algun jurat deia que no estava acostumat, però ja no ens recordem quan fèiem 6 o 8 colles alhora o als macroconcursos lliures q et trobaves més de 10 colles.
Ah!! És igual quantes colles mirin els jurats, els resultats no canvien.
Sudoku 3
El quadrant de les colles o les enquestes de whatsapp per veure quan s'assaja o si ho canviem perquè molts dansaires estan d'exàmens i en aquestes dades de Selectivitat que no sé com ens ho fem quasi sempre coincideix amb Campionat. I moltes vegades, categoria juvenil, com ha sigut aquest diumenge.
Sudoku 4
Les colles que tenim grup i que teníem dues colles participants en Campionat (Grup Maig, Mirant al Cel i Tarragona Dansa) vam haver de doblar gent en les dues categories.
Per gust? Ja us dic que no. Per necessitat i perquè tots patim i anem amb la llengua fora.
Abans del sudoku, una reflexió prèvia: si voleu cuidar els grups, no ens poseu dobletes de categories consecutives.
Bé, al q anava. Aquests dansaires que van haver de doblar, en alguns casos ballant 4 sardanes (l'any passat alguns van fer el repòquer ballant les 5 sardanes), tenen un sudoku logístic de canvi de camises, tops, faldilles, faixes i en algun cas inclús d'espardenyes. Uns canvis de vestuari al mig de la plaça, suats, amb el temps justet i sense respir. Potser em deixo algú, però un agraïment a aquests joves: Xènia, Aya, Joan, Puig, Miquel, Josep i Lluc.
Ah!!! I a l'Enric Capdevila, convertit en perxeru ambulant, una abraçada. Potser de les poques coses que li quedaven per fer a una d'aquelles persones que tinc el record d'haver-lo vist sempre en els concursos i sempre amb una amabilitat innata.
I acabo, que se m'escapa el vol, amb el sudoku supermega difícil.
La col·locació de les colles. Amb dobles i triples enfrontaments i tal com és el passeig de Cassà, saber on havies de posar l'esquena, en alguns casos, era com jugar a la ruleta russa.
Però res, res, comparable amb els sudokus de la UCS per col·locar totes les colles perquè es poguessin veure i jutjar totes les colles. Els croquis de com posar les colles que portaven el Joan Casals i la Dolors van ajudar, sense dubte, a agilitzar els canvis de números entre sardana i sardana.
I per acabar de rematar, el sudoku tenien entre mans a la taula de jurats amb tants enfrontaments, errades de repartiment, finals de fase, etc. Va començar la Dolors, després va ajudar la Nuri i finalment, l'aparició final del Víctor, a qui li dedico aquest article, ell ja sap perquè, va desembussar el sudoku final, quan ja estàvem a punt de trucar a la NASA.
I com a extra bonus, la novetat de dir els resultats com es van dir. Que sense dir els resultats dels enfrontaments colla x colla i només dient el resultat total de tots els enfrontaments (per exemple, Mare Nostrum 4 victòries i cap derrota) tots, totes i totis vam saber al 100% com havien anat tots els enfrontaments.
Sense dubte, el sudoku més fàcil del dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada