El trofeu Joan  Gamper  és un torneig estiuenc que organitza el Futbol Club Barcelona i que, abans més que ara, els equips, especialment el Barça, ensenyaven els nous fitxatges o el nou entrenador i tots els aficionats tenien la il·lusió de la novetat, com els nens i nenes a l'inici del curs escolar, i tothom pensava: Aquest any, sí!!! Doncs Granollers és el  Gamper  per les colles sardanistes. Només heu de veure les colles admeses. Una barbaritat. Totes les colles del Campionat Gran, si s'accepta la colla Rosa de Sant Jordi com a colla Violetes i, totes les del Campionat Veterà excepte la Claror de  Gogues . I com s'explica això?? Pel meu parer, per diverses coses. *La primera és que històricament és l'únic concurs que se celebra en una zona central del país i abans només hi ha hagut 2 concursos en terres lleidatanes on no  hi  sovintegen, per dir-ho finament, les colles de BCN i GIR i les de  TGN  hi anem de Pasqua a Ramos i també és l'últim abans dels bàsics de C

Què,  marranots  i  marranetes , que sempre esteu pensant en  el mateix  i us ha atret el títol i heu pensat que m'he passat a la literatura eròtica? O que  és  un relat  autobiogràfic ? Doncs no. Avui vull parlar de la primera vegada. Què? Què dieu? Que no, pesats, que no parlo de la pèrdua de virginitat. Avui vull parlar de la primera vegada, de la primera sardana en un concurs. El debut sardanista. Aquest diumenge a Almacelles van debutar 3 dansaires del grup Tarragona Dansa, una noia juvenil i una parella del Toc de Dansa. Un dels debutants va dir quan vaig anar a felicitar-lo després del concurs allò de "me la imaginava més llarga" i allò tan típic de "als assaigs em canso més" l'Alfred amb aquella  saviesa  i  temprança  que dona l'experiència va i sentencia: Als assaigs quan fem anelles ja portem quasi una hora ballant  i  per això acabes més cansat. Res a dir. Jo no recordo si aquell llunyà 1982 a Sant Boi de Llobregat, dia del meu debut, estava