Començo a escriure aquest blog 30 hores després del concurs de Punts Lliures i no tenim parcials. No ho entenc!  El concurs amb més coses a jutjar, el més imprevisible, en el que tothom surt amb aspiracions de guanyar, cosa que no passa en la resta de concursos, no tenim les parcials perquè els que estem enganxats a aquest món competitiu puguem començar a dir com pot ser la classificació de dificultat si només ens ha faltat fer el  pino   puente  o com ens ha putejat el jurat de grada o aquell jurat que no ha fet punts lliures fa anys o dècades. I com que els vídeos puntuen el 60%, eh, el 60% i el que vam fer ahir el 40%, les sensacions post concurs són molt agredolces i no sempre comprensibles. Una proposta: Què penseu, si post concurs, les colles poguéssim tenir accés als vídeos de totes les colles? No sé si això calmaria ànims o a la gent li agafaria taquicàrdies i cabreigs descomunals, però almenys a mi em trauria aquesta sensació que tinc i que molts compartiu, que és un concurs q

Pescaclics o també dit  Clickbait , són aquells titulars sensacionalistes destinats a cridar l'atenció del lector per atreure clics,  likes  o m'agrades. Doncs el meu titular, història de diumenge⁷ sobre el concurs de Balaguer perquè hi havia hagut un follen i com que no hi era que em féssiu cinc cèntims. Agraint als corresponsals  free - lance  i també als que m'heu preguntat, i què ? i  què ? i  què ? què  ha passat?, el resultat final és més o menys el cas típic d'un  pescaclic  perquè la sang no va arribar al riu i tot va quedar en una anècdota, desagradable això sí. A Balaguer es va fer la Copa de Campions, després hi parlo una mica, i també el campionat de Terra Ferma, i això va fer que hi haguessin jurats del territori i jurats de fora, en aquest cas, 3 jurats barcelonins ben coneguts per tots. Cap problema, si exceptuem una mica d'embolic amb els pots dels números del centre doncs hi havia colles amb dos números, diferents colors, cosa típica dels concursos

"He  venido  a  hablar  de mi  libro " va ser una frase que va fer famosa l'escriptor Francisco Umbral en un programa televisiu presentat per la Mercedes Milà ( milenials  al YouTube). Doncs el primer que diré és que he vingut a  hablar  de mi  libro : Espectacular ballada dels meus  NTDs  a Valls, excel·lent segons el Magí, especialment la segona sardana, però no va ser suficient per superar als Cabirols, que ha fet un campionat molt bo i als qui cal felicitar. Una cosa no treu l'altra. Coses de Valls: *Fa  15  dies dic que Banyoles guanyaria el trofeu que no existeix, però hauria d'existir al millor speaker de l'any i ahir el  David Jané  va fer una altra locució sublim. Es nota quan qui parla sap de què parla i per a qui parla. *Primera final que els finalistes ballen sols, com quasi sempre a Valls. Així sí. Em grinyola una mica això de fer 2  miniconcursos  en un. Sobretot perquè les colles de  Campionat  no fan res fins a les 12 tocades i si vens de lluny

Crec que tots esteu esperant que parli de la resolució del campionat d'aquest dimecres a Girona. Seré breu. Que el campionat, que tota la temporada havia sigut un frec a frec ja prometia que el final seria igualat, emocionant i que es resoldria en l'última sardana. Si us dic que no m'ho esperava, potser no em creureu, però és així. És veritat que l'esforç de tota la temporada, entrenant quasi sempre tres cops per setmana. És veritat  que  tenir algú que t' apreta  a cada assaig, ajuda i molt.  Es  veritat que guanyar quan els rivals són molt bons té més mèrit. I és clar, estic content molt content. Perquè si us penseu que parlo dels veterans i  de la Toc  de Dansa esteu molt equivocats. Però molt. Perquè diumenge a Girona a la tarda hi va haver una altra final. Parlo del campionat de Catalunya individual de revesses en categoria veterana que,  AL LORO , contra tot pronòstic, he guanyat.  He guanyat. Sí, he guanyat un campionat que s'ha decidit per centèsimes, co