Ei, tafaners i tafaneres, aquest títol us ha fet entrar i llegir aquest blog? Doncs ,  Sí, sí, el  tamany   sí  importa. Però parlaré del  tamany  de durada dels concursos. De sempre, sempre m'han agradat molt els castells. A la nostra família quasi tots són castellers. Ells són  friquis  castellers com jo sóc de les sardanes. Ara, a més, mon fill compagina sardanes i castells. A la meva colla tinc molts (nois) que compaginen castells i sardanes. I benfet!!!  Perquè  suposo que no hi haurà ningú que pensi que no es poden agradar les dues coses ?, oi , que no? Diumenge vaig estar a Valls, Diada, millor dit,  Superdiada  de Santa Úrsula. Ja ho haureu vist  ( perquè  els castells  sí que  surten a  TV3  i a la majoria de diaris; no com nosaltres) es van veure castells mai vistos, el duel va  ser èpic , la rivalitat a flor de pell. Una diada d'aquells que al cap dels anys podrem dir #johiera. L'actuació va començar a les  12h25  i va acabar passades les  16h15 . Quatre, 4, quat

Segona part del relat Que tinguem SORT que vaig publicar el dimecres: Per si no l'heu llegit, per cert, més de 200 lectures, un dels escrits que n'ha tingut més ( https://sardananoresolta.blogspot.com/2019/10/que-tinguem-sort.html) S' haurien  hagut de  suspendre  els concursos d'aquest diumenge a Banyoles  ( Campionat Catalunya veterà i amb el primer lloc encara per decidir) i Terrassa (Campionat Catalunya gran i pràcticament tot decidit)? BLANC: Clar que sí NEGRE: Clar que no BLANC: Amb la situació del país s' ha  de  suspendre NEGRE: No hem de deixar de fer les nostres coses. Seria donar-los la raó BLANC: Són dies per estar a casa amb els nostres NEGRE: El diumenge no hi ha cap manifestació BLANC: No hem pogut assajar en tota la setmana  perquè  hem anat de mani en mani NEGRE: No cal. No ens juguem gairebé res. BLANC: Home, en veterans es juguen la temporada. NEGRE: Només es manifesten la gent jove. BLANC:  Gairebé  totes les jornades cas

No fa ni 72 hores que va sortir la sentència del Procés. No podem dir que no era esperable, però en fer-se pública la indignació ens ha remogut a tots. Per les xarxes hem vist molts comunicats de colles i grups sardanistes condemnant aquesta sentència. Portem dues nits amb aldarulls que ningú ara com ara sabem com acabaran les coses. No sé quina repercussió han tingut aquests aldarulls entre membres de colla. Parlo per la meva. Gent jove que estan donant la cara, gent jove compromesa, gent jove sense por, gent jove que ens han deixat els lliris per qui ja no som joves però a l'hora de la veritat estan allí. Una anècdota: Dilluns anant cap a casa amb la moto després de treballar em trobo amb la carretera tallada. 20/30 persones tallant el pont de sortida de Tarragona. Baixo i em trobo que molts eren dels MEUS. I què collons, em vaig quedar. Ahir la nit vam tenir minuts, hores de pànic, de tensió per la detenció  (  després de molta estona sense saber-ho) d'un jove de la colla ,

Sabeu aquella frustració que passa quan intentes una cosa una vegada i una altra i una altra...i mil vegades més i no te'n surts? I sabeu que aquella frustració s'eleva  a nivell estratosfèric  quan ho has intentat tot i de totes les maneres i et segueixes fotent de cap contra el mateix obstacle? I sabeu que també frustra molt que quan estàs a punt d'aconseguir allò pel que has lluitat molt de temps, quan estàs a punt d'aconseguir el cim, et foten una hòstia i perds l'oportunitat? Doncs aquesta frustració  la han /hem viscut moltes colles quan ens hem estavellat contra les Patums  (  les Violetes del Bosc i  la Mare  Nostrum, abans anomenada Xaloc). I vull deixar molt clar que durant molt, molt de temps han estat les millors colles del món mundial. Que molts cops han estat a anys llum de la resta de colles. Que la seva perseverança durant dècades d'estar al capdavant és exemplar. Que la seva rivalitat  (  ara sana, però tots hem viscut èpoques de confrontaci