Els petits canvis són poderosos
Els mil.lenials no vau conèixer al Capità Enciam (busqueu a YouTube) que en els anys 90 es va fer famós a TV3, quan era la nostra, no com ara, amb petits episodis sobre el reciclatge i la cura de la natura. I va fer famosa la seva última frase de cada capítol: Els petits canvis són poderosos.
Ahir es va fer de manera telemàtica una reunió de jurats on es va posar negre sobre blanc i de manera clara i concisa QUÈ i COM es valora en una sardana esportiva, cosa que MAI, MAI s'havia explicitat de manera tan detallada.
Una reunió ben estructurada, amb un bon coordinador i amb 3 ponents de categoria, com els de l'any passat, però sense discussions inacabables que van fer explicacions clares, concises, didàctiques i directes al moll d'os.
Explicacions que quan ens passin el PowerPoint, hauria de ser obligatori, repeteixo, obligatori ensenyar-ho a tots els dansaires i també als entrenadors de les colles.
No es pot negar que el canvi en el model de campionat que s'ha produït els dos últims anys no és un petit canvi, sinó un gran canvi i, sense dubte ha sigut molt poderós. I aquest canvi en l'estructura dels concursos ha portat agafat per la mà la necessitat de reglamentar què s'ha de jutjar i de quina manera. I atrevir-se a posar-ho per escrit és, des de el meu punt de vista, el canvi més gran en aquest món des que es va passar de ballar 7 tirades en lloc de 10.
I la meva opinió és que com més pes li donem a les normes i menys a la subjectivitat, més just, de justícia, seran els resultats.
I aquí hi ha hagut un visionari anomenat Víctor que, òbviament recolzat per la junta de la UCS, per allà el 2019 va començar a predicar pel desert un canvi que molts veien impossible degut a l'immobilisme i a la dificultat de fer canvis profunds en aquest nostre món. Amb dos pilars, la Dolors i el Carles que l'han ajudat sobre el terreny i en el fotut món dels whatsapps, per un costat i l'altre, en el sempre espinós món dels jurats.
Dèiem que tots els canvis són poderosos, però també és veritat que tots els canvis, tots, tenen gent que no els hi agraden. És lícit. El Capità Enciam tenia el Blai Brossa que era el seu antagonista i sempre buscava els 3 peus al gat als canvis proposats.
Aquests grans, grandiosos canvis necessiten el seu rodatge i el seu temps de sedimentació, però, atenció, també s'ha de ser prou flexible per adaptar les petites coses que grinyolen perquè segurament encara hi ha coses millorables i no pot ser un sistema immobilista. I enguany no n'hi ha cap. No badem.
Aquesta setmana comença ja una nova temporada, la segona d'aquest nou sistema.
Ens tornarem a trobar, tornarem a ballar, tornarem a competir i tornarem a guanyar, alguns, i els altres tornarem a no guanyar.
Tornarem a criticar el que no ens agrada; tornarem a criticar les classificacions; tornarem a despotricar dels jurats (hobby nacional); tornarem a maleir les sardanes fotudes i altres, les sardanes avorrides o la posició de les colles a la plaça; tornarem a ballar la Santa Espina o la canviarem enguany pel #cotixcoti; tornarem a criticar als que critiquen o donen el seu parer i més si el donen per escrit.
Però hi tornarem, hi serem, tots i totes, com sempre, perquè el dia que no hi siguem tots i totes, això no ho aixeca ni el Capità Enciam ni tots els herois de Marvel junts.
Espardenyes, vestits, faixes, escuts, cinturons i altres complements a punt.
Colles preparades?
Ahir es va fer de manera telemàtica una reunió de jurats on es va posar negre sobre blanc i de manera clara i concisa QUÈ i COM es valora en una sardana esportiva, cosa que MAI, MAI s'havia explicitat de manera tan detallada.
Una reunió ben estructurada, amb un bon coordinador i amb 3 ponents de categoria, com els de l'any passat, però sense discussions inacabables que van fer explicacions clares, concises, didàctiques i directes al moll d'os.
Explicacions que quan ens passin el PowerPoint, hauria de ser obligatori, repeteixo, obligatori ensenyar-ho a tots els dansaires i també als entrenadors de les colles.
No es pot negar que el canvi en el model de campionat que s'ha produït els dos últims anys no és un petit canvi, sinó un gran canvi i, sense dubte ha sigut molt poderós. I aquest canvi en l'estructura dels concursos ha portat agafat per la mà la necessitat de reglamentar què s'ha de jutjar i de quina manera. I atrevir-se a posar-ho per escrit és, des de el meu punt de vista, el canvi més gran en aquest món des que es va passar de ballar 7 tirades en lloc de 10.
I la meva opinió és que com més pes li donem a les normes i menys a la subjectivitat, més just, de justícia, seran els resultats.
I aquí hi ha hagut un visionari anomenat Víctor que, òbviament recolzat per la junta de la UCS, per allà el 2019 va començar a predicar pel desert un canvi que molts veien impossible degut a l'immobilisme i a la dificultat de fer canvis profunds en aquest nostre món. Amb dos pilars, la Dolors i el Carles que l'han ajudat sobre el terreny i en el fotut món dels whatsapps, per un costat i l'altre, en el sempre espinós món dels jurats.
Dèiem que tots els canvis són poderosos, però també és veritat que tots els canvis, tots, tenen gent que no els hi agraden. És lícit. El Capità Enciam tenia el Blai Brossa que era el seu antagonista i sempre buscava els 3 peus al gat als canvis proposats.
Aquests grans, grandiosos canvis necessiten el seu rodatge i el seu temps de sedimentació, però, atenció, també s'ha de ser prou flexible per adaptar les petites coses que grinyolen perquè segurament encara hi ha coses millorables i no pot ser un sistema immobilista. I enguany no n'hi ha cap. No badem.
Aquesta setmana comença ja una nova temporada, la segona d'aquest nou sistema.
Ens tornarem a trobar, tornarem a ballar, tornarem a competir i tornarem a guanyar, alguns, i els altres tornarem a no guanyar.
Tornarem a criticar el que no ens agrada; tornarem a criticar les classificacions; tornarem a despotricar dels jurats (hobby nacional); tornarem a maleir les sardanes fotudes i altres, les sardanes avorrides o la posició de les colles a la plaça; tornarem a ballar la Santa Espina o la canviarem enguany pel #cotixcoti; tornarem a criticar als que critiquen o donen el seu parer i més si el donen per escrit.
Però hi tornarem, hi serem, tots i totes, com sempre, perquè el dia que no hi siguem tots i totes, això no ho aixeca ni el Capità Enciam ni tots els herois de Marvel junts.
Espardenyes, vestits, faixes, escuts, cinturons i altres complements a punt.
Colles preparades?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada