El Campionat juvenil està a punt d'acabar. Ens queda només la Festa Final del concurs de Valls el 6 novembre a la plaça del Pati. Com publicava ahir diumenge a mitjanit la  UCS , els enfrontaments finals queden de la següent manera: Final: Nova Tarragona Dansa -Cabirols 3r i 4t lloc: Guspira - Nins 5è i 6è lloc: Mediterrànea Jove -Montgrí 7è i 8è lloc: Xàldiga -Brots dintre el bosc Però avui vull parlar breument de les 8 colles d'una categoria que jo crec que és vital per què en un futur no gaire lluny alguna colla més s'afegeixi al minso nombre de colles de la categoria Gran. Així i tot primer cal matisar una cosa. L'edat límit per ser Juvenil és de tenir  18  anys a 31 desembre de l'any passat  (  per entendre'ns, els nascuts el 2003 enguany és el seu últim any en la categoria). Ara bé, com les darreres temporades s'ha permès 3 ajuts de dansaires que passen de l'edat...

 Sí, ja sé que com a endevinalla no és gaire complicada. Perquè no hi ha gaires respostes a la pregunta que hi ha entre el cap i el cul. Doncs sí. L'esquena i avui vull parlar d'això. I vull parlar de l'esquena des de  3 punts de vista. 1) el de la colla 2) dels jurats actuals 3) i de la posició de les colles L'esquena de la colla En les colles sardanistes, parlar de l'esquena de la colla és parlar, fins ara, de les patums de cada colla En temps passats, amb uns jurats que jutjaven moltes colles i tenien poc temps, l'esquena de la colla era pràcticament la única imatge de la anella que veia el jurat. I quan diem esquena ens referim als 3 balladors ( és igual dos noies i una noia o un noi i dues noies) que ocupaven aquest angle de visió dels jurats.  I què feiem les colles? Simplificant molt, posaven els balladors més alts, amb braços molt llargs i amb bona posició, perquè com més grans eren més tapaven la resta de la colla. Obviament, tenien que ser bons dansair...

Recordeu quan a començaments d'any es va consolidar el canvi en la metodologia dels jurats, tant de forma com de fons? Recordeu les veus apocalíptiques dient que ens carregaríem el campionat? Què hi hauria un daltabaix en les classificacions que no les coneixeria ni la mare que ens va parir? Ho recordeu, oi? Doncs acabades primeres fases i repesques com està la cosa: Categoria gran: Violetes i Mare lluitant, fins ara i fins la última sardana (us sona?); Mans amigues i Mirant enfrascats en la lluita pel 3r lloc i en alguna sardana fotent un ensurt a les colles Patum; i Maig i Tarragona Dansa, més irregulars, segueixen el seu frec a frec que ve de quan eren juvenils i ja han passat anys d'això. Per tant, EXACTAMENT, com l'any passat. Categoria Veterana: Arriben a la semifinal Toc de Dansa, Claror de Goges, Sabadell i Enèrgica. El que ve a ser les 4 colles que estaven al pòdium abans de pandèmia i després de pandèmia Per tant, i està clar que podríem matissar coses, EXACTAMENT...

  Els que heu tingut, teniu o tindreu parella  sabeu   de què   hi ha  dues frases  que  si es diuen, ja saps el que vindrà. La primera és: "Seu, hem de parlar" i ja entren tots els tremolors  possibles . La segona és: " Carinyu , he tingut una falta o no sé  què  ha passat , però  vaig amb una setmana de retard i no em ve".  Faltes  i retards, però no us preocupeu que no parlaré d'embarassos, malgrat que, i no és broma el que diré, la  baixada  de natalitat  produïda  des de la crisi 2008 ha estat molt gran i no té pinta  de què   remuntí  i menys en les circumstàncies socioeconòmiques que tenim i les  que  vindran. I això  igual  que els coles estan tenint menys  alumnes  d'Infantil i P rimària , també passa i passarà amb les colles petites. Però anem al tema. Segur que a totes les colles hi ha gent impuntual, però no em refereixo a la gent que un dia li su...

  Tots hem viscut algunes situacions on ens hem saltat les normes establertes, sobretot si aquestes normes no tenen sentit o són difícils de complir o simplement ens interessa passar d'elles. La norma aquesta d'anar a 30 km/h en moltes ciutats, la norma  ( diria que encara en vigor) de canviar-se la mascareta anti-Covid cada dia o la norma de no copiar als exàmens són exemples de normes  incompletes , no sé si per la majoria , però  us puc assegurar, ara que no em llegeix ningú, que jo me les he saltat i, a més, repetitivament. Ahir no vaig poder anar al concurs de Vic  (  que un amic passat dels  seixanta  anys es casi per  tercera  vegada, bé val acompanyar-lo en allò de "a la tercera la  vencida ") però per coses que he sabut durant la setmana, per coses que m'han explicat els allí presents i per coses que bé sé per colles més properes, moltes o algunes colles han tingut problemes per poder fer 6 parelles  tant  en la c...

Tots hem vist professionals cobrant molts euros plorant per fallar el penal decisiu Diumenge vaig veure plorar a una noia juvenil perquè per raons que no venen al cas, va haver d'interpretar una sardana que desconeixia en la primera fase del grup A del Campionat juvenil al concurs de Constantí. I tot i que, malgrat les circumstàncies, la noia se'n va sortir prou bé, al final de la sardana la noia es va enfonsar i ningú va poder consolar i fer desaparèixer les llàgrimes dels ulls de la interpretadora, que ja em perdonareu, però no sé el nom. Jo, que els fiscalitzava, vaig intentar treure ferro i li vaig dir: "Ei, que ho has fet molt bé i a més, et servirà per practicar per si hi ha sardana de desempat." Finalment, no va haver-hi empat o triple empat, però va anar justeta la cosa. I aquí, ve la reflexió. Amb uns mètodes més que discutibles que de moment no en parlo perquè no  m' excomulguin  (el Pep ...

  Feia temps, quasi  2  anys que no escrivia perquè la vida és complicada i no sempre tens els bioritmes creatius preparats  malgrat que  faci  5  mesos que visc en un  Dragon   Khan que m'omple de papallones l'estòmac. Avui que he decidit tornar a escriure podria haver triat temes com el procés de desempat, que riu-te'n  de la Cup,  o dels ajuts per edats o del nou sistema de competició, que ho faré  ,  no patiu, o de jurats que estan fent enguany  q  no es veuen en gaires concursos Doncs  com estic una mica rovellat seré breu. En tots espectacles, en tots, s'ha de procurar que les condicions en les quals els artistes han d'actuar siguin les millors possibles o, com a mínim, que no siguin dolentes Portem els dos últims concursos de Campionat que han acabat amb un  parell de  lipotímies o mareigs, que si no vaig equivocat, no han anat a més, però un dia tindrem un ensurt dels grossos. Ai, aquests c...