Un follón... o no

Pescaclics o també dit Clickbait, són aquells titulars sensacionalistes destinats a cridar l'atenció del lector per atreure clics, likes o m'agrades.
Doncs el meu titular, història de diumenge⁷ sobre el concurs de Balaguer perquè hi havia hagut un follen i com que no hi era que em féssiu cinc cèntims.
Agraint als corresponsals free-lance i també als que m'heu preguntat, i què? i què? i què? què ha passat?, el resultat final és més o menys el cas típic d'un pescaclic perquè la sang no va arribar al riu i tot va quedar en una anècdota, desagradable això sí.
A Balaguer es va fer la Copa de Campions, després hi parlo una mica, i també el campionat de Terra Ferma, i això va fer que hi haguessin jurats del territori i jurats de fora, en aquest cas, 3 jurats barcelonins ben coneguts per tots.
Cap problema, si exceptuem una mica d'embolic amb els pots dels números del centre doncs hi havia colles amb dos números, diferents colors, cosa típica dels concursos lleidatans.
I arriba la revessa. I un senyor que no conec va decidir no donar el tiratge als jurats "pixapins" (l'argument era que en un altre any algú va fer el mateix amb un jurat lleidatà).
Pels que no ho sabeu, els jurats de la revessa han de saber fins a quin compàs poden recollir (compàs 10 de la 4a tirada de curts) targetes dels revessaires de les colles. Doncs no, no se'ls hi va dir. 1r liu.
2n liu: A Lleida, accepten recollir targetes revessaires fora de termini (i després les marquen com a no correcte). A la resta de Catalunya, els jurats ja no les agafen si arribes fora de termini. Doncs bé, entre una cosa i altre liu més gros. Colles que s'agafaven la targeta i altres no, entre discussions més o menys elevades entre aquell senyor i un jurat barceloní i la mirada atònita dels altres.
A més a més, la revessa, curta, s'acaba i amb l'enrenou, no tots els jurats van fiscalitzar colles ni totes les colles van ser fiscalitzades.

Quan la Nuri Escudé també implicada amb la seva colla, va a demanar explicacions, la resposta que va rebre en preguntar què havia passat, va ser, més o menys textual: Jo soc el Responsable dels Jurats de Lleida i la Nuri, olé tu, amb els daixonses ben posats, diu: Doncs jo soc la Presidenta de la Unió de Colles de Catalunya. Zasca!!!
Tot s'acabà amb una carta denunciant o explicant els fets de la Nuri signada pels jurats de la UCS i revessa impugnada.

Fin de la cita.
Com deia abans, una anècdota que , i ho vull recalcar, no va tenir cap suport ni seguiment de la resta de gent, bona gent lleidatana que anaven entre les disculpes i l'avergonyiment, allò que els espanyols diuen Verguenza ajena.
No sé si ha de veure o no, potser encara cueja el fet, poc explicat, que Balaguer passés el 2022, cert que era Capital de la Sardana, de tenir 2 finalíssimes del campionat a no tenir-ne cap.

I vull deixar molt clar que poques ciutats, jo diria que cap, té el poder de convocatòria de Balaguer amb quasi 40 colles. Que el dinamisme i la quantitat de concursos que organitza l'Acstell no està a l'abast de cap, cap territorial. Que anar als concursos lleidatans "normals" és un exemple d'estar ben atesos perquè ells estan contents que hi anem. El nostre grup ha anat a diversos concursos d'aquests enguany, Almacelles, Borges Blanques, i sempre hem estat ben tractats, per tothom, especialment pel delegat de la UCS d'aquelles contrades, l'Albert Massaguer, un crack.
Però hi ha disfuncions i maneres de fer molt diferents i que fan palès que les dues parts necessiten entendre'ns. Començant per unificar les categories, doncs a Lleida no hi ha categoria veterana i sí categoria alevina, a l'inrevés de la resta de Catalunya.
Dit tot això, és evident que, de la mateixa manera que les colles de fora, anem poc a Lleida, també és evident que les colles lleidatanes no troben el gust d'anar als campionats de Catalunya, últimament només hi participa la Guspira.
I com no anem sobrats de colles, cal fer esforços per part de tothom, de tothom per recosir aquesta situació.
L'excepció és el campionat de punts lliures on hi participa tot el grup Montserrat, grup que, per cert, ahir va sortir amb 6 colles. Espectacular.

No dona per més per analitzar la poca repercussió i èxit d'aquesta Copa de Campions, on no hi eren les campiones juvenils, grans i veteranes, ni moltes de les colles Top. Òbviament, l'excusa de la gravació i els assaigs extres de Punts Lliures ens ha anat molt bé a moltes colles, però no dir que aquesta Copa no ha aixecat gaire il·lusió entre les colles. A veure si entre tots li trobem encaix en un calendari molt atapeït.

Si heu arribat aquí i dieu quina merda, és que ha sigut un pescaclic de manual. O també podeu dir com mon fill Lluc que avui fa 18 anys que cada cop escric més light i explico coses que tothom sap.
Lluc, al proper escric, segur que rajo molt, val?

Pescaclics o també dit Clickbait, són aquells titulars sensacionalistes destinats a cridar l'atenció del lector per atreure clics, likes o m'agrades.

Doncs el meu titular, història de diumenge⁷ sobre el concurs de Balaguer perquè hi havia hagut un follen i com que no hi era que em féssiu cinc cèntims.

Agraint als corresponsals free-lance i també als que m'heu preguntat, i què? i què? i què? què ha passat?, el resultat final és més o menys el cas típic d'un pescaclic perquè la sang no va arribar al riu i tot va quedar en una anècdota, desagradable això sí.

A Balaguer es va fer la Copa de Campions, després hi parlo una mica, i també el campionat de Terra Ferma, i això va fer que hi haguessin jurats del territori i jurats de fora, en aquest cas, 3 jurats barcelonins ben coneguts per tots.

Cap problema, si exceptuem una mica d'embolic amb els pots dels números del centre doncs hi havia colles amb dos números, diferents colors, cosa típica dels concursos lleidatans.

I arriba la revessa. I un senyor que no conec va decidir no donar el tiratge als jurats "pixapins" (l'argument era que en un altre any algú va fer el mateix amb un jurat lleidatà).

Pels que no ho sabeu, els jurats de la revessa han de saber fins a quin compàs poden recollir (compàs 10 de la 4a tirada de curts) targetes dels revessaires de les colles. Doncs no, no se'ls hi va dir. 1r liu.

2n liu: A Lleida, accepten recollir targetes revessaires fora de termini (i després les marquen com a no correcte). A la resta de Catalunya, els jurats ja no les agafen si arribes fora de termini. Doncs bé, entre una cosa i altre liu més gros. Colles que s'agafaven la targeta i altres no, entre discussions més o menys elevades entre aquell senyor i un jurat barceloní i la mirada atònita dels altres.

A més a més, la revessa, curta, s'acaba i amb l'enrenou, no tots els jurats van fiscalitzar colles ni totes les colles van ser fiscalitzades.

Quan la Nuri Escudé també implicada amb la seva colla, va a demanar explicacions, la resposta que va rebre en preguntar què havia passat, va ser, més o menys textual: Jo soc el Responsable dels Jurats de Lleida i la Nuri, olé tu, amb els daixonses ben posats, diu: Doncs jo soc la Presidenta de la Unió de Colles de Catalunya. Zasca!!!

Tot s'acabà amb una carta denunciant o explicant els fets de la Nuri signada pels jurats de la UCS i revessa impugnada.

Fin de la cita.

Com deia abans, una anècdota que , i ho vull recalcar, no va tenir cap suport ni seguiment de la resta de gent, bona gent lleidatana que anaven entre les disculpes i l'avergonyiment, allò que els espanyols diuen Verguenza ajena.

No sé si ha de veure o no, potser encara cueja el fet, poc explicat, que Balaguer passés el 2022, cert que era Capital de la Sardana, de tenir 2 finalíssimes del campionat a no tenir-ne cap.

I vull deixar molt clar que poques ciutats, jo diria que cap, té el poder de convocatòria de Balaguer amb quasi 40 colles. Que el dinamisme i la quantitat de concursos que organitza l'Acstell no està a l'abast de cap, cap territorial. Que anar als concursos lleidatans "normals" és un exemple d'estar ben atesos perquè ells estan contents que hi anem. El nostre grup ha anat a diversos concursos d'aquests enguany, Almacelles, Borges Blanques, i sempre hem estat ben tractats, per tothom, especialment pel delegat de la UCS d'aquelles contrades, l'Albert Massaguer, un crack.

Però hi ha disfuncions i maneres de fer molt diferents i que fan palès que les dues parts necessiten entendre'ns. Començant per unificar les categories, doncs a Lleida no hi ha categoria veterana i sí categoria alevina, a l'inrevés de la resta de Catalunya.

Dit tot això, és evident que, de la mateixa manera que les colles de fora, anem poc a Lleida, també és evident que les colles lleidatanes no troben el gust d'anar als campionats de Catalunya, últimament només hi participa la Guspira.

I com no anem sobrats de colles, cal fer esforços per part de tothom, de tothom per recosir aquesta situació.

L'excepció és el campionat de punts lliures on hi participa tot el grup Montserrat, grup que, per cert, ahir va sortir amb 6 colles. Espectacular.

No dona per més per analitzar la poca repercussió i èxit d'aquesta Copa de Campions, on no hi eren les campiones juvenils, grans i veteranes, ni moltes de les colles Top. Òbviament, l'excusa de la gravació i els assaigs extres de Punts Lliures ens ha anat molt bé a moltes colles, però no dir que aquesta Copa no ha aixecat gaire il·lusió entre les colles. A veure si entre tots li trobem encaix en un calendari molt atapeït.

Si heu arribat aquí i dieu quina merda, és que ha sigut un pescaclic de manual. O també podeu dir com mon fill Lluc que avui fa 18 anys que cada cop escric més light i explico coses que tothom sap.

Lluc, al proper escric, segur que rajo molt, val?