Contra tot pronòstic. Girona

Crec que tots esteu esperant que parli de la resolució del campionat d'aquest dimecres a Girona.
Seré breu.
Que el campionat, que tota la temporada havia sigut un frec a frec ja prometia que el final seria igualat, emocionant i que es resoldria en l'última sardana.
Si us dic que no m'ho esperava, potser no em creureu, però és així.
És veritat que l'esforç de tota la temporada, entrenant quasi sempre tres cops per setmana. És veritat que tenir algú que t'apreta a cada assaig, ajuda i molt. Es veritat que guanyar quan els rivals són molt bons té més mèrit.
I és clar, estic content molt content.
Perquè si us penseu que parlo dels veterans i de la Toc de Dansa esteu molt equivocats.
Però molt.

Perquè diumenge a Girona a la tarda hi va haver una altra final.
Parlo del campionat de Catalunya individual de revesses en categoria veterana que, AL LORO, contra tot pronòstic, he guanyat. 

He guanyat.

Sí, he guanyat un campionat que s'ha decidit per centèsimes, contra dos rivals, el Pauet i el Carles Vall que m'ho han posat superdifícil fins a l'última sardana. Que m'ho he currat entrenant cada setmana dos o tres dies amb una mestra, amiga, parella i estimada que m'ho ha ensenyat tot, tot i tot i que ella ha fet un supermeritori segon lloc en categoria gran.
Doncs això és tot, d'aquest escrit autobombo.
De l'altre campionat resolt a Girona, el campionat bo, el de lluïment en parlaré en un altre moment.... si baixo del núvol en el qual estic ara.