Blog Parcial

Començo a escriure aquest blog 30 hores després del concurs de Punts Lliures i no tenim parcials. No ho entenc! 
El concurs amb més coses a jutjar, el més imprevisible, en el que tothom surt amb aspiracions de guanyar, cosa que no passa en la resta de concursos, no tenim les parcials perquè els que estem enganxats a aquest món competitiu puguem començar a dir com pot ser la classificació de dificultat si només ens ha faltat fer el pino puente o com ens ha putejat el jurat de grada o aquell jurat que no ha fet punts lliures fa anys o dècades.

I com que els vídeos puntuen el 60%, eh, el 60% i el que vam fer ahir el 40%, les sensacions post concurs són molt agredolces i no sempre comprensibles.

Una proposta: Què penseu, si post concurs, les colles poguéssim tenir accés als vídeos de totes les colles?
No sé si això calmaria ànims o a la gent li agafaria taquicàrdies i cabreigs descomunals, però almenys a mi em trauria aquesta sensació que tinc i que molts compartiu, que és un concurs que es decideix als vídeos i no a la pista, malgrat que enguany s'ha volgut corregir una mica.

Teletienda, que podeu no llegir, perquè podeu dir que no soc objectiu, no seré PARCIAL: Igual que la Mare Nostrum fa 15 anys, any amunt any avall, va revolucionar el món dels punts, ara qui està canviant el panorama d'innovació i dificultat és la Tarragona Dansa.
I la clau és la velocitat, l'energia i el fet de fer 10 coses diferents de peus, cames i braços en 4 compassos.Mireu-los.
I en aquest nivell, s'està pujant el carro la Maig, malgrat el resultat d'ahir i mirant de reüll, la bicampiona Mirant, una mica més classicona, amb les seves figures de 3 en 3 que tan bons resultats els hi està donant i que són difícilissims de guanyar.
la Violetes10 anys després, torna a fer punts fent de violetes. Elegància a nivell estratosfèrics que em fa pensar que l'enyorat Sebastià els devia deixar un elixir amb la fórmula màgica per ser elegants en tot el que fan. Però molt més clàssics, fent més sèries de punts que jo podria repetir però ull!, que amb la de gent jove que tenen seran rivals a tenir en compte, com sempre.
I d'aquest tipus, els punts de la Mans Amigues. Recordem que van guanyar el 2019 i que sembla que no han fet un salt qualitatiu diferent endavant i d'aquí la patacada d'ahir.
Voluntariosa i amb el desig que continuïn, la Galzeran, però amb la mancança de rigorositat que tenen les colles del Bàsic.
I finalment, no en la classificació, amb un meritori quart lloc, la Dolç Infern que sense dubte és la colla que fa més sardanes de punts a l'any i després d'uns anys de patacades han rebut el triomf de la perseverança.
Ara només falta que la Mare s'animi i el campionat de punts serà l'Òstia.

Són les 20h, les parcials no han arribat i me,n vaig que tenim junta de l'agrupació.
I no em dona temps de parlar dels discs ratllats, perquè és tan evident que és un tema a millorar que no cal dir res.



Comentaris

  1. Soc Manel. Fe d,erratas. La Mirant és tricampiona, no bicampiona.

    ResponElimina
  2. Tu estàs esperant les parcials i jo estic esperant la nota de la UCS demanant disculpes a les colles que van patir el desgavell de la música i que van haver de ballar les ja complicades coreografies combinades amb salts de música o sobtats talls. Ininaginable en un concurs de lluïment amb cobla, i inexplicable en una festa tan potent com la d’ahir a Sant Cugat. No és una anècdota; no es pot mirar cap a un altre costat i fer com si no hagués passat. Està clar que ningú vol que passi quelcom així, i quan passa es reconeix, es demanen disculpes i es fa el que calgui per millorar i evitar que torni a passar. Es diu millora continua.
    Felicitats a totes les colles, especialment a les campiones.
    Alfred.

    ResponElimina
    Respostes
    1. 👏🏼👏🏼👏🏼👏🏼👏🏼

      Elimina
    2. Tot el que esperava abans dels resultats. Tota la raó.

      Elimina
  3. Jo si em permeteu i després de felicitar a les colles, penso que es té un mal concepte a l'hora de coreografiar les sardanes de punts lliures.
    Vaig veure les coreografies de la major part de colles i visualment les carrereres que fèieu la TD a la segona sardana quedava "brut" i caòtic. No ha es tracta d'això.
    Si és cert que hi havia colles que no destacaven en absolut i van obtenir el resultat corresponent. Unes violetes q van un tercer sense despentinar -se i tampoc sense destacar.
    Però són Violetes...
    Punts lliures no es fer batalla d'espases és coreografiar la melodia, el compàs, l'acompanyament del darrera, del davant ..i ser fi.
    Es pot fer varietat de punts i complicar-los, però han d'anar acord amb la música.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit, aquí un dels coreogràfs de la sardana "bruta i caòtica".
      Per quedar tant bruta i caòtica, som la millor colla de Catalunya en aquesta sardana.
      Bona nit i tapa't!

      Elimina
  4. Bona nit, soc la coreògrafa de la primera sardana. El jurat 2 ens ha posat 7na posició a Interpretació Musical. No sé, mireu-la i jutjeu-la vosaltres mateixos. Això es repeteix any rere any, i aquests resultats desmotiven molt de cara a preparar els punts l’any següent, cada cop més. Aquesta incoherència ens perjudica, d’altres segur que també ens beneficien, si. Així en totes les colles, incontables incoherències.
    En definitiva, el jurat no està a l’alçada del nivell de les colles, nivell en constant creixement.

    ResponElimina
  5. Tenint en compte que alguns dels jurats que hi havia a pista són els màxims Campions de Punts Lliures i com ha dit en Manel qui van revolucionar la manera de coreografiar els punts...una lleugera idea tenen.
    S'ha de saber guanyar i s'ha de saber perdre. Si haguessiu guanyat, aquest post, seria del tot diferent i espero que respectant la feina de les altres colles enlloc d'atacar-les.
    En tot cas. Felicitats per la primera posició a la sardana bruta i caòtica.

    ResponElimina
  6. Vinga! Ja que tots us atreviu a dir la vostra, i llegint les barbaritats injustes i allunyades de la realitat que es diuen, jo també m'animo a comentar. Com a responsable de la competició, organitzador i delegat del concurs, crec que puc dir alguna cosa. Això sí, i que quedi clar, tot el que digui és a títol personal.

    En primer lloc, comentar que el concurs va anar molt bé: organització perfecte, rapidesa, velocitat a l'hora de fer els resultats, cap queixa, cap reclamació... Tot va anar ben rodat, així que bravo per la UCS i els membres de Sant Cugat Sardanista.

    En segon lloc, els resultats, com sempre, no han agradat. És normal. A ningú li agrada perdre, però és una cosa que s'ha d'aprendre. Poca autocrítica i molta crítica a la resta. S'entén, però, ja que sempre ve dels mateixos. No cal dedicar-hi més temps.

    En tercer lloc, els vídeos no valen un 60%. Aquí t'haig de corregir. En anys anteriors sí que valien aquest percentatge i la puntuació ja venia feta d'uns dies abans. Enguany només s'han enviat els vídeos als jurats perquè els tinguin abans i així els sigui més fàcil fer la classificació el dia del concurs, ja que és difícil valorar 7 colles en 6 minuts. Ara bé, no hi ha cap percentatge. Tot es decideix el dia del concurs. I sembla que aquest sistema ha vingut per quedar-se. I no; no crec que sigui extensible a totes les colles, perquè un jurat no pot veure 40 vídeos en una setmana (20 colles x 2 sardanes = 40, per si els que no entenen les parcials no els surten els càlculs).

    En quart lloc, tothom sap què és la dificultat, què és la coreografia, què significa la interpretació musical... Però com sempre diem, això és un ball i la valoració és subjectiva (per desgràcia, no es tracta de fotre una cosa dins una altra, i no parlo d'allò que tant ens agrada a tots). Els jurats han estat escollits amb molta cura; és més, per primera vegada, no he sentit a dir cap queixa dels jurats. Suposo que l'experiència i la trajectòria els avalen. Bé, suposo que com que no podem criticar els jurats, critiquem a la UCS. Fàcil també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser en lloc de desviar la mirada davant d'aquells que expressen sempre les seves queixes, o, millor dit, davant d'aquells que s'atreveixen a expressar les seves opinions i exposar les injustícies, seria oportú per part de l'organització que s'escoltés les crítiques constructives i es plantegés la possibilitat remota que tinguin raó.

      No tothom es queixa per caprici. Crec que si hi ha alguna cosa que tots compartim és l'amor per les sardanes. Al igual que volem preservar la nostra dansa, també s'hauria de cuidar i vetllar pel benestar dels qui la ballen i no etiquetar-los com a mal perdedors, sinó com a persones que aspiren a perfeccionar i valoritzar la cultura catalana.

      Elimina
  7. En cinquè lloc, les parcials estaven fetes en acabar el concurs. Qui va venir a preguntar, ja les va veure. Però s'han d'enviar des de la UCS, i com que no es tenien tots els contactes de les colles, ens hem hagut d'esperar. Ahir era diumenge i el secretari feia festa. Li permetem el cap de setmana de descans, oi? Res a dir. Suposo que com que els resultats no van ser els esperats per ningú, esperàvem les parcials per seguir criticant. Fàcil.

    En sisè lloc, la música. No espereu que ningú demani disculpes. La música depèn del pavelló i, malauradament, poc pot fer-hi la Unió de Colles. A ningú li agraden els talls de música, però barallar-se amb la tecnologia és una batalla perduda. Si voleu tornem a la cobla. Ah, no! Que tampoc us agrada! No pot ploure a gust de tothom. Seguim criticant.

    En setè lloc, Galzeran. Ai perdoneu! Que no estem amb les classificacions! Acabo: les colles no tenen cap dret a tenir els vídeos que s'han enviat. Deixem de pensar que tenim dret a tot i que es pot decidir tot. La democràcia té uns límits, i per això hi ha uns òrgans legislatius i executius que s'encarreguen de dissenyar la competició mirant per al bé de tothom. El judicial no ens fa falta, perquè ja hi sou vosaltres. Si no us agrada, proposem, aportem, construïm. I si tampoc funciona, moció de censura i noves eleccions. Encara espero algun voluntari perquè em substitueixi.

    I per acabar... Dir que el jurat no està al nivell de les colles... Res a dir. Suposo que el jurat no ha ballat mai una sardana. Bé, l'any que ve deixarem que siguin les mateixes colles que es puntuïn a elles mateixes. Aniria bé, oi? Crec que algun il·luminat ja ho havia proposat...

    En fi, aquí la meva resposta a totes les coses que s'han dit, a parer meu, sense fonaments, coneixement de causa i amb molt poca objectivitat i perspectiva. Ara bé, com molts de vosaltres, no tenim pèls a la llengua. El missatge no el poso en anònim. Podeu llegir clarament el meu nom. A tots, us segueixo estimant igual, encara que no sigui correspost, i tot i no rebre cap mostra d'afecte de gairebé cap membre de cap colla al llarg de les 8 temporades que porto enfront de la competició. Des del 2017. I sovint em pregunto si val la pena... Però sabeu què? Només per la revolució que hem fet i per tenir clar que estem fent bé les coses, sé que SÍ.

    Salutacions a tots!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que ‘lo cortés no quita li valiente’, Victor. Demanar disculpes als afectats quan una cosa ha anat malament, i una cosa tan important com la música als punts lliures, no és una humiliació: al revés, us fa més propers i més empàtics.
      El concurs va ser modèlic em molts aspectes, millorable en altres, i no es tracta tant de buscar culpables com d’assegurar que, al menys això, no tornarà a passar.
      Teniu el meu reconeixement per la feina feta, la valentia per canviar coses que semblaven inamovibles. I com deia al meu mail d’ahir, quan una cosa va malament, es reconeix, es canvia i ens ajuda a millorar. No és crítica: és mirar de fer les coses cada cop millor.
      Alfred

      Elimina
  8. Bon dia a tothom, soc el Bernat de la TD, un dels coreògrafs de la bruta i caòtica.
    Podem relaxar una mica els nervis? Veig que l'ambient està molt tens.

    Un dubte, en quin punt del post o dels comentaris hem dit que els resultats no han estat justos??
    Considero que no ens hem queixat d'aquest aspecte, aquest any el resultat ha estat just i punt.

    El que hem posat en manifest i que sembla que a molta gent li ha fet mal, és la incoherència del fet que un jurat et posi un 1 i l'altre jurat una 7a posició en un mateix àmbit de la sardana. Quin sentit té? De veritat que no ho entenc. I s'ha de ser sincer, a vegades les incoherències perjudiquen i a vegades ajuden.
    I tot això no ho dic per la TD eeh, ho dic per totes les colles, les incoherències afecten a totes les colles en més o menys mesura.

    Poc més a dir, que si no faré agafar més mala fama a la TD.
    Ale, visca la sardana bruta i caòtica!








    ResponElimina
  9. Hola Víctor, jo sí que m'agradaria dir que, com a un dels coreografiadors (o com se'n digui) sí que cada cop tinc més dubtes de com es puntua cada categoria, i m'explico.
    En primer lloc, sí que parlo en aquest cop des de cert desconeixement, però sí que s'agrairia un "manual" com el que es va intentar fer per al bàsic on s'hi exposi tot això.
    I, és que no entenc com és que en categories com espectacularitat pugui variar tant unes parcials, tenint en compte que al bàsic no canvien gairebé, i quan se seguia el mètode antic (encara vigent a les territorials) no recordo pas que hi hagués tanta diferència entre els resultats dels jurats.
    Després, en altres comentaris s'ha dit que es tracta de ballar sardanes, no fer una lluita d'espases. Doncs, sí això no és "vàlid" o es considera pitjor això, com és que treure una cinta d'atletisme es valora millor (quan no té tansols res a veure amb la sardana), es penalitza l'originalitat i l'intent d'un salt de qualitat de cara a fer els punts més "juvenils" i complicats, deixant enrere unes figures (que no menys treballades) però que sí que, prous cops hem vist, que no s'adapta a la música (interpretació músical?).
    Doncs, per concloure, sí que m'agradaria tenir un manual conforme què es puntua, què no, quines escales hi ha i etc. I això, com a responsable de campionat, sí que em sap greu, que et cau la responsabilitat a tu. El tema de conèixer els noms del jurat, ja ho deixo per a un altre post, encara que fa anys que ho demano. Igualment també entenc la teva posició de ser la cara del campionat, i menjar-se la merda que es tira, i amb això, molts ànims Víctor.
    Joan Nadal

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que cinta d’atletisme? Si fos per mi fotia una bomba de fum blanc però es veu que no es pot (no ho posa a les bases :P ). Bueno, no comparteixo però respecto que no et moli. Si tal com dius, això no son sardanes, què ho son? Hem de prohibir l’ús d’elements externs? A les bases justament això es contempla positivament.

      Elimina
    2. Hola Ruth, em sap greu que no se m'hagi entès. No em sembla malament, al contrari, ho trobo interessant i xulo, però sí que dic que (suposant que va ser a puigsoliuenca) no té gran cosa a veure amb la sardana. I no t'hi culpo, ni dic que estigui malament, em referia a un altre comentari de més adalt on algú ja ha respost, dient que la lluita d'espases no era sardanes i, per tant, lo vostre tampoc ho hauria d'haver sigut. Sobre la bomba de fum, jo hi aposto a favor!

      Elimina
    3. Jajajajajaj oi q si. En definitiva, el que necessitem és coherència. Si no n’hi ha, entendre el perquè.

      Elimina
  10. Felicitats Víctor. Per cada una de les afirmacions del tot correctes.

    Manel, ja tens tema per omplir el teu blog de crítiques, ofenses, i faltens dr respecte.

    Ai si haguéssiu guanyat...com hauria canviat tot.
    Potser seria bo que passés perquè fessis un escrit de respecte a totes les colles.

    ResponElimina
  11. Bona nit!. Observo cert nerviosisme per part del Víctor. No acabo d'entendre perquè, ja que totes les crítiques i comentaris que s'han fet fins ara semblen força correctes i respectuoses. Poden ser encertades o no, però no em semblen dispratades. Potser falta que passin uns dies i que el neguit que comporta l'organització es vagi dissipant. Malgrat això, també hi vull dir la meva i encara que he estat ballador molts anys, fins i tot de punts en alguna ocasió, prefereixo fer-ho com a espectador. Alguna cosa s'hauria de fer per cuidar-nos una mica més a nosaltres, els espectadors, no us sembla? Ens queixem que els concursos -en aquest cas el de punts lliures- no té el ressò que es mereix i no pensem prou en millorar les condicions dels que hi van a veure-ho. Diumenge vaig poder asseure'm gairebé per casualitat, a les escales i havent de deixar passat al jurat de grada cada vegada que acabava una sardana. Hi va haver qui va marxar, literalment. La capacitat és la que és, però si no es va poder disposar d'un lloc més gran, no crec que hagués costat gaire posar-hi unes quantes fileres de cadires davant de la grada, ja q

    ResponElimina
    Respostes
    1. d'espai n'hi havia. A més, el jurat de ìsta es podia haver situat a l'altra banda, onno entorpia la visió del públic que estava a la part baixa. Aquest, també tenia la visió limitada per la grua de televisió, que també podia haver-se situat a l'altra banda on no feia nosa a ningú. Per cert, s'ha informat si allò que enregistraven es podia veure en algun lloc, quan i en quina mesura (tot, un resum, un reportatge o reportatget...)?

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La Moviola de Ceret

Un follón... o no