Invisible als ulls

L'essencial és invisible als ulls, deia aquell petit príncep, que dit de pas, és l'únic personatge monàrquic del meu gust.
L'essencial és allò que et fa ser el que ets,
I és necessari, perquè sense l'essencial es perd la teva identitat.

Voleu exemples:
Si ets indepe, la característica que et defineix és barallar-se amb altres indepes.
Si ets del Suprem, et passes pel forro la llei d'amnistia.
Si ets treballador "normal", mai seràs ric.
Si fas una final, li donaràs la màxima esplendor i protagonisme.
STOP!!!
Què acabo de dir? Això del protagonisme de les finals, ho puc retirar?

Mireu, quan es va prendre la decisió de canviar el sistema de competició, un dels motius que es va donar, sobretot de l'essencialment invisible responsable del campionat, era buscar l'emoció en tots els enfrontaments però molt especialment en la fase final, per rematar-ho en la gran final, finalíssima de cada categoria.
Un altre dia parlarem de si ara hi ha més o menys emoció. Però avui vull centrar-me en el protagonisme que es dona a les finals.

Penso que no ens hem cregut mai les possibilitats que podrien tenir unes finals on realment les colles finalistes siguin el centre d'atenció de tothom. De tot el públic, de tots els acompanyants, de totes, atenció, de totes les colles restants, de les autoritats.
Només cal recordar el superespectacle dels desempats dels dos últims anys. El 2022 a Valls entre la Cabirols i la Nova Tarragona Dansa o el de Toc de Dansa i Sabadell a Balaguer ( es repetirà diumenge?). O el del 2023, amb les mateixes colles, a Girona. Us recordeu de l'expectació de tota la plaça? Us recordeu de la brama que es va sentir quan el Joan i l'Alfred, en sardanes no preparades, van tenir petits lapsus en la interpretació? Us recordeu dels debats en petit comitè de quina colla ens havia agradat més? Us recordeu tota la plaça pendent dels resultats?

Doncs això, ni de lluny, s'apropa el protagonisme que crec que haurien de tenir les finals.

A Banyoles, la final Sènior; a Terrassa i a Girona les finals grans, van ser en tots els casos ballant amb altres colles i no tenint l'exclusivitat que crec que es mereixen.
A Valls, les  set colles alevines, set, eh!, van ballar soles. Perfecte.
Però en una decisió totalment incomprensible es va fer coincidir la final infantil i juvenil a la vegada, dividint l'atenció que es mereixen i això que a Valls sempre s'havia cuidat amb molta cura. Per què? No ho sé però ho sospito.

Però és que demà a Balaguer es fa la final veterana.  Doncs que passarà? Más de lo mismo., però a nivells estratosfèrics. 40 colles ballant a la vegada. O sigui que trobar les colles que es juguen el campionat serà com el joc d'on és Wally. Els que anem d'acompanyants haurem de portar prismàtics. A més, demanen a gent de les colles finalistes que mentre els seus companys s'estan jugant el títol o el tercer lloc, estiguis fent de jurat. Com deia aquell: Fuera,fuera, fuera.

I de qui és responsabilitat això?
Pel que sé, els organitzadors dels pobles/ciutats fan la seva organització "a su antojo" o com es digui en català.
-Jo vull que coincideixin Infantils i juvenils perquè a mi em va bé que no coincideixin amb alevins.
-Jo vull que ballin totes les categories juntes que fa més patxoca.
-Doncs jo vull batre el record de més colles ballant alhora i poder fer una foto des de dalt la muralla.

Doncs jo crec que això no pot passar.
La primera que s'ha de creure la importància de les finals és la UCS. I la UCS ha d'establir com vol que siguin les finals.
I els del poble tal o el qual han de saber que si volen final es farà de tal manera.
I les colles que vagin a un concurs final han de saber que el protagonisme serà dels finalistes.
I si per això s'han de limitar les colles participants, s'han de fer catorze tandes o les lliures han de fer només una sardana no en tinc ni idea.
Però la final ha de ser espectacle pels finalistes i a qui no li agradi que no vingui.
Per què demà el que serà invisible als ulls serà la final veterana i cap de les set colles s'ho mereixen.