La norma que ningú es creu

 Tots hem viscut algunes situacions on ens hem saltat les normes establertes, sobretot si aquestes normes no tenen sentit o són difícils de complir o simplement ens interessa passar d'elles. La norma aquesta d'anar a 30 km/h en moltes ciutats, la norma (diria que encara en vigor) de canviar-se la mascareta anti-Covid cada dia o la norma de no copiar als exàmens són exemples de normes incompletes, no sé si per la majoria, però us puc assegurar, ara que no em llegeix ningú, que jo me les he saltat i, a més, repetitivament.

Ahir no vaig poder anar al concurs de Vic ( que un amic passat dels seixanta anys es casi per tercera vegada, bé val acompanyar-lo en allò de "a la tercera la vencida") però per coses que he sabut durant la setmana, per coses que m'han explicat els allí presents i per coses que bé sé per colles més properes, moltes o algunes colles han tingut problemes per poder fer 6 parelles tant en la categoria gran o veterà.

Cal recordar aquí, que mai s'havia explicitat que si ballaves amb 5 parelles, els jurats et penalitzaven respecte a si ballaves amb 6 parelles. Però una llei no escrita del petit món sardanista de competició, diu que això era així, sota l'argument que és més difícil conjuntar una colla de 6 parelles que una de 5 parelles.

Enguany en la reunió de formació de jurats (per cert, que l'únic criteri per fer de jurat sigui haver fet el curset, sembla pobre oi?) es va recalcar una vegada i una altra que el fet de ballar amb 5 o 6 parelles no, no, no hauria d'influir en els jurats. De fet, a Reus i per una lesió d'una dansaire la Mirant al Cel va haver de ballar amb 5 parelles la tercera sardana i va haver-hi dos jurats que havent empatat en tot a la colla de Sabadell que s'enfrontava a la Mare Nostrum, van donar la victòria a la colla barcelonina pel tema de Correcció Tècnica, ves a saber si el fet de fer 5 parelles els hi va influir o no.

També en el Territorial de Barcelona ciutat, algun cop les Violetes s'ha vist obligada a sortir en 5 parelles per diferents causes i això no ha sigut obstacle per guanyar alguna sardana a la seva rival per antonomàsia.

A més a més, en categoria juvenil que la normativa a més permet ballar amb un mínim de 4 parelles, hi ha colles que han guanyat repetitivament amb 4 parelles i en altres grups, s'ha vist clar que no hi ha hagut distinció en les classificacions entre ballar amb 5 parelles o 6 parelles.

Doncs si amb aquests exemples, sembla clar que ja tenim assolit que no dona ni avantatja ni perjudica ballar amb 5 parelles o 6 parelles, per què aquest neguit de totes les colles per fer 6 parelles?

Colles que tiren de guia de contactes buscant balladors, exballadors i ex exballadors; colles que recluten a antics caps de colla d'altres colles o fan un traspàs de patum a patum ( no us enfadeu, que us conec); colles que, perquè són grup i alguna avantatja ha de tenir ser grup, fan ballar veterans a Campionat Gran i viceversa, i inclús a doblar campionat en dues categories, cosa que dona a parlar i molt fent la cerveseta, però que les bases ( no oblidem la seva laxitud d'enguany) permeten. I com no, recordar el debut, fantàstic per cert, d'una nena de 13 anys en la colla Mare Nostrum per substituir una baixa sobtada abans de començar la tercera sardana del concurs de Sant Andreu.

I perquè, no es va plantejar la Mare Nostrum ballar amb 5 parelles? Per què la Toc de Dansa tira de gent de la Tarragona Dansa per poder fer 6 parelles? Per què la Mirant al cel va ballar amb dos veterans a Reus? Per què la Sabadell a Rubí surt amb dos grans reforços?  Per què no han sortit totes aquestes colles amb 5 parelles si en teoria, no afecta la classificació.

Doncs perquè és una norma que poca gent es creu i menys els caps de colla de tota la vida que han viscut, han patit i inclús han fet de jurat a colles de 5 parelles i ja sabem que els indicava el subconscient i no és una crítica perquè jo em puc incloure entre aquests.

Però, amics i amigues, ens agradi o no, els sardanistes de competició cada cop som menys i no hi ha una onada de nous balladors en l'horitzó, i hem d'adaptar els formats de colles a la realitat de les colles ( eh, i recordo que venim de dos anys de pandèmia i que tots hem perdut algun llençol en aquest terratrèmol), tant en quantitat com en el que el meu amic Alfred sempre ha parlat de l'escala de valors dels sardanistes envers la seva colla i que prometo detallar més àmpliament en un proper blog.

Per cert, a partir dels 50, les ressaques post bodorrios costen més de recuperar. Avisats esteu.