Manresa, Mon Amour

Fa uns anys, la Trinca va cantar una sardana que es deia Mollerussa Mon Amour (  https://youtu.be/i0zdrlSKINs?si=mZHKp6zrLm-l96m7 )   i que he tingut la barra de tunejar com Manresa, Mon Amour en honor de la final de punts lliures que s'ha celebrat aquest dissabte a Manresa.

I a fe de Déu que tots ens hem enamorat de Manresa, del grup Dintre del Bosc i, encara que segurament serà injust, ho vull particularitzar en la Laura i de la fantàstica, espectacular, apostrofant organització d'aquesta final.

I aquesta organització, no ho oblidem, integrada en la trentena d'actes que han organitzat com a Capital de la Sardana, segur que els ha representat una feina de moltes, moltes hores. D'imaginar, per fi, un "galop" presentació amb un fil argumental. Millorable, segurament. Però fàcil de fer i resultona. La idea de la de germanor amb les anelles olímpiques tenia la seva gràcia, segurament amb una perspectiva aèria es veuria bé, malgrat la poc agraïda sardana de germanor que es va tocar.

Quina pencada, també, l'organització dels sopars, excepte una furgoneta que va arribar amb una mica de retard; els vestidors, excepte els que tenien un vestidor amb vistes i refrigeració a l'exterior; les banderoles del galop olímpic, les senyeres de la ciutat, les fotos de les colles, amb la sorpresa del regal fotogràfica final, una megafonia, per fi, perfecta, un escenari al nivell de l'espectacle i una regidora de les performance que sabia amb qui parlava.
Excel·lent.
Feina rai per les pròximes Capitals de la Sardana, Olot i el Vendrell per, almenys igualar el nivell.

Moltes vegades he pensat i he dit que la UCS podria fer millor les coses. I he rebut crítiques, missatges directes subliminars i, també, resultats injustos per les nostres colles (tot se sap en aquest petit món).
Res de nou, en un àmbit molt poc reticent a criticar en públic i molt per l'esquena.
Però, i perquè ho crec fermament i perquè s'ho mereixen també s'ha de felicitar a la UCS, a tots els que van participar i col·laborar en aquest acte i especialment i particularment a la Dolors, i ella i tots els responsables de grup o colla sabem la feinada que ha fet.

I, fins on arriba la meva memòria, va ser el primer concurs sardanista retransmès en directe per la Tele, mitjançant la Xarxa i amb totes les teles locals d'arreu del país.
No sé qui ha estat el responsable d'haver-ho aconseguit, però qui o quins hagin sigut  han de tenir tot el nostre reconeixement in aeternum. Encara no he vist la retransmissió que es va fer, però el que m'ha arribat, té molt bona pinta i a més el comentarista tècnic és un coneixedor a fons del món sardanista i dels punts lliures, exactament com la comentarista de l'any passat.

Acabo felicitant i felicitant-nos tots pel nivell general de les colles; pel nombre de colles participants, 26; per la varietat territorial de totes les demarcacions; per les 10 colles infantils i alevins; per l'aparició de noves tecnologies en les votacions del públic i perquè, a veure si d'una p... vegada ens ho creiem, podem fer un espectacle digne de ser exportat.

I, ara sí, acabo felicitant-me a mi mateix que després de 43 anys, he guanyat, sense comptar els d'entrenador, el primer campionat de punts lliures de la meva història i dono gràcies als meus bessons que no s'han petat en contra dels seus costums i a l'esquena i els seus lumbars que han estat al límit, però han aguantat amb l'ajut de les pomades, algun dopatge totalment legal, o no i als mimitos de la meva mataronina favorita, el mon amour.





⁰