Cultura a porta tancada


Ja he deixat de veure les compareixences de tots els que cada dia, cada dia parlen i parlen i parlen sobre un tema tan complicat com el COVID-19 i que ens ha agafat tant amb els pixats al ventre, que quan se'ls hi pregunta pel futur, per quan i com farem el desconfinament, es veu clarament que no tenen ni idea, entre altres coses, perquè ningú sap com evolucionarà la situació.

Però ara tothom ja parla de què quan hi hagi desconfinament els grans "eventos" com per exemple, el futbol es faran a porta tancada. En l'àmbit cultural, la incertesa també és total, la repercussió és més petita però el fet de fer volar coloms també hi és present. Tothom es preocupa per si s'han de fer o ajornar o suspendre les festes majors de les nostres ciutats, tot recordant que la meva festa major és més important que totes les altres; i que no comparis la meva baixada de l'àliga, amb el salt de plens, amb el correfoc del meu poble, amb el despertar dels gegants o amb el solemne ball de l'àliga del meu poble. I pels àmbits territorials i familiars que em moc (buenu, és una manera de parlar això de moure'm) els castells estan en el mateix dubte transcendentalengrandit perquè enguany toca Mundial, és a dir, Concurs de Castells. Es farà? S'ajornarà? Es farà però com a exhibició però sense concurs? Quin nivell tindran les colles? Es podrà assajar abans? Es faran castells sense públic?.

Doncs totes aquestes preguntes, traslladades al mundillo sardanista, tampoc tenim resposta.

Perquè totes les activitats culturals que he mencionat, per quin motiu les fem?

Hi haurà què dirà que les fem al carrer, a les places perquè ens vegi la gent, per lluïment dels participants i algú dirà que "la cultura és l'opi pel poble"(filòsof Gustavo Bueno), frase tòpica que també s'ha utilitzat amb la religió, el futboletc.

Hi haurà que dirà que es fan per ensenyar el treball fet per les colles o grups participants. L'esforç de molts o pocs assaigs s'han de traduir en resultats palpables per tothom perquè la gent vegi el nostre nivell.

Hi haurà que pensarà que els actes culturals s'han de fer i lluitar per fer-los per no perdre tradicions i/o costums. Allò de què si ho deixem de fer un any, qui diu que l'any que ve es farà.

Hi haurà també (sí ja sé que només alguns, ho dic perquè no em comenceu a lapidar) pensaran que si no actuo no tindré la subvenció municipal o supramunicipal que em permet subsistir com a entitat cultural.

Hi haurà finalment els que "competim" i volem demostrar que la colla X és millor que la colla J o viceversa, o que la colla de les set dècimes enguany guanyarà a la que va després d'Abril.

Raons n'hi ha moltes i per tots els gustos.

Nosaltres, sardana esportiva o de competició, té la particularitat afegida, de ser una competició. Amb campionats, amb guanyadors i colles que no guanyen, amb normatives, amb jurats, amb classificacions. Podríem fer concursos tancats al públic?

A més de ser quasi impossible ni de plantejar-ho, algú s'imagina la Baixada de l'Àliga de Tarragona o la Patum de Berga, per posar només dos exemples, sense públic? Algú s'imagina el Concurs de Castells a la plaça de "torus"(tarragonisme 100% acceptat) sense públic?

Algú s'imagina un concurs de Sardanes sense públic? La ironia ja l'ha fet mon fill Lluc dient que a alguns concursos hi va molt poca gent i que no es notaria la diferència. No insistiu).

Jo NO. No vull perdre de vista que siguem competició o no, som una mostra de cultura popular. I tal com indica el seu nom, popular, és pel poble o del poble.

Si les autoritats sanitàries, no militars, diuen que es poden fer activitats amb acumulacions de gent, doncs endavant!!! Reinventarem competicions, normes i ens adaptarem TOTS.

Si no podem actuar, ballar, competir per la gent, poca o molta, no té sentit. Si hem d'actuar, ballar, competir a porta tancada, sense públic, sense els pares de les colles petites, sense les parelles, no té sentit. Si no podem actuar, ballar, competir per la gent del poble on toqui concurs (entre altres coses, perquè els ajuntaments, moltes vegades els "paganini" de torn organitzen actes pel seus vilatans) no té sentit.

Em deixo, i això ho tractaré un altre dia, quant d'assaig previ necessitem per sortir a actuar, però el que vull, sigui quan sigui, és que quan tornem a assajar, quan tornem a ballar, quan tornem a competir ho fem amb la seguretat per damunt de tot. Cap activitat cultural val tenir un malalt més. I això que, Collons, us enyoro molt i desitjo tornar a enviar foto del rellotge a les 16h30 dels dissabtes dient "Feu tard".




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tabús

Colles preparades? Cobla endavant.

Porta tancada...massa aviat?