D'il·lusió també es viu
Sabeu aquella il·lusió del primer dia que vas al gimnàs? Sabeu aquella il·lusió del primer amor o, no cal que sigui el primer, però tornes a enamorar-te com un adolescent? Sabeu aquella il·lusió, que és veritat que aquesta es perd aviat, quan comences una feina nova?
Doncs aquesta il·lusió avui l'he vist en el concurs de Vilassar de Dalt i no per part dels balladors de la categoria Sènior, categoria virtualment decidida a favor de la colla tarragonina Gatzara i aprofito la llicència d'autor per dir que serà, si no passa res, el meu primer campionat com a ballador i això que vaig d'ajut i després de 42 anys ballant ja tocava, eh?.
Recapitulo que me n'he anat de l'argument.
Deia que a Vilassar s'havia tornat a plasmar una il·lusió, en aquest cas, dels organitzadors, capitanejats pel Joan Roca i la seva dona, la Rosa Maria Prats, presidenta del Grup Sardanista de Vilassar.
Us poso en context: Aquest concurs era la tercera edició. Però sabeu quan van ser les primeres edicions? Doncs el 1958 la primera edició i el 1959 la segona. I ara, 65 anys, eh, 65 anys després, ha tornat la competició a aquesta localitat maresmenca.
I la il·lusió s'ha vist en detalls, petits o grans, però d'aquells que sorprenen.
Us dic:
*un pàrquing, gratuït, en un solar destinat només als cotxes dels sardanistes a un minut dels vestidors.
* vestidors amb cadires i llocs assignats a cada colla
* I esmorzar previ al concurs amb entrepans, refrescs i croassanets per tutti. I aquest cop, amb avís previ, no com va passar a Rosselló.
No hi havia cafés, però ha servit perquè el bar del poble fes negoci.
I parlant amb una d'aquelles patums sardanistes de tota la vida, del qual sempre aprens quan converses amb ell, l'Enric, m'ha dit una frase d'aquelles que m'han quedat: Hauríem d'apuntar aquestes bones pràctiques i copiar-les.
Tots sabem que organitzar un concurs és feixuc, i que porta molta feina, però tots detectem enseguida aquells concursos on els organitzadors estan motivats, estan il·lusionats o aquells concursos anodins on són "más de lo mismo" i alguns cops, ja no dic que tinguin "lujus" com Vilassar, alguns cops no hi ha ni coses mínimes i bàsiques pels balladors.
Cal felicitar els vilassarencs i vilassarenques i desitjar que mantinguin aquesta il·lusió ( ah i comprar un altre altaveu, que amb un era justet) i també que tothom i la UCS la primera prenguem nota per millorar i dignificar les condicions dels dansaires, ah i també dels soferts acompanyaments i més, si són pares i mares de la canalla petita.
En 4 setmanes tindrem campiones en totes les categories i tornarem a veure brillar la il·lusió dels campions i campiones.
I acabo amb una paja mental que porto temps donant-li voltes: cinc de sis.. I no parlo de castells.
Doncs aquesta il·lusió avui l'he vist en el concurs de Vilassar de Dalt i no per part dels balladors de la categoria Sènior, categoria virtualment decidida a favor de la colla tarragonina Gatzara i aprofito la llicència d'autor per dir que serà, si no passa res, el meu primer campionat com a ballador i això que vaig d'ajut i després de 42 anys ballant ja tocava, eh?.
Recapitulo que me n'he anat de l'argument.
Deia que a Vilassar s'havia tornat a plasmar una il·lusió, en aquest cas, dels organitzadors, capitanejats pel Joan Roca i la seva dona, la Rosa Maria Prats, presidenta del Grup Sardanista de Vilassar.
Us poso en context: Aquest concurs era la tercera edició. Però sabeu quan van ser les primeres edicions? Doncs el 1958 la primera edició i el 1959 la segona. I ara, 65 anys, eh, 65 anys després, ha tornat la competició a aquesta localitat maresmenca.
I la il·lusió s'ha vist en detalls, petits o grans, però d'aquells que sorprenen.
Us dic:
*un pàrquing, gratuït, en un solar destinat només als cotxes dels sardanistes a un minut dels vestidors.
* vestidors amb cadires i llocs assignats a cada colla
* I esmorzar previ al concurs amb entrepans, refrescs i croassanets per tutti. I aquest cop, amb avís previ, no com va passar a Rosselló.
No hi havia cafés, però ha servit perquè el bar del poble fes negoci.
I parlant amb una d'aquelles patums sardanistes de tota la vida, del qual sempre aprens quan converses amb ell, l'Enric, m'ha dit una frase d'aquelles que m'han quedat: Hauríem d'apuntar aquestes bones pràctiques i copiar-les.
Tots sabem que organitzar un concurs és feixuc, i que porta molta feina, però tots detectem enseguida aquells concursos on els organitzadors estan motivats, estan il·lusionats o aquells concursos anodins on són "más de lo mismo" i alguns cops, ja no dic que tinguin "lujus" com Vilassar, alguns cops no hi ha ni coses mínimes i bàsiques pels balladors.
Cal felicitar els vilassarencs i vilassarenques i desitjar que mantinguin aquesta il·lusió ( ah i comprar un altre altaveu, que amb un era justet) i també que tothom i la UCS la primera prenguem nota per millorar i dignificar les condicions dels dansaires, ah i també dels soferts acompanyaments i més, si són pares i mares de la canalla petita.
En 4 setmanes tindrem campiones en totes les categories i tornarem a veure brillar la il·lusió dels campions i campiones.
I acabo amb una paja mental que porto temps donant-li voltes: cinc de sis.. I no parlo de castells.
La veritat moltes gràcies ,ho vàrem passar molt bé després de tota la feina que ens va portar i patin pel temps,com diuen a les sèries de TV CONTINUARA
ResponElimina