AUTOBOMBO 100%. VISCA LA TARRAGONA DANSA
Possiblement hi haurà colles sardanistes que hagin guanyat més campionats que nosaltres; possiblement hi haurà colles que ballin millor que nosaltres; possiblement hi haurà colles amb més pedigrí que nosaltres; possiblement hi hauràcolles que tinguin més reconeixements que nosaltres; possiblement hi haurà colles amb més merchaindising que nosaltres; possiblement, no, segur.
Però en ple atac d'eufòria, escric aquest post embriagat de cava i d'avellanes, puc dir que m'és igual, que me la sua, que no ho canvio per res, i ara us explicaré perquè.
La colla, avui agrupació, Tarragona Dansa fa enguany 40 anys. De seguida vam tenir colla juvenil (1982); el 1995 colla infantil;el 1996 colla aleví i l'any 1999 colla veterana.
Poques agrupacions han sigut tan regulars en el manteniment de colles en quasi totes les categories.
Estem a Tarragona. Una localitat que el 1979 quan vam debutar tenia 17, sí, sí DISSET colles i ara som nosaltres i res més.
En una localitat castellera 100% i la visibilitat sardanista es limita a 3 ballades d'estiu; una, només una ballada per la festa major petita, Sant Magí i una, només una ballada per la festa major gran, Santa Tecla (sí, ja sé que com no surt a TV3, com, per exemple surt, cada any les festes de Gràcia, Sants o Sant Narcís, no la coneixeu; però l'hauríeu de descobrir). Al que anàvem, doncs amb un concurs (veieu el post https://sardananoresolta.blogspot.com/2019/07/concurs-de-tarragona-no-es-fa-que-be.html) i un parell d'aplecs amb poca participació, el MIRACLE Tarragona Dansa segueix.
Avui, en el concurs de Tarragona, hem reunit a més de 120 balladors, 12 colles en una moguda que, no em féu dir el perquè, vam començar a muntar el dilluns passat. Si ho arribem a agafar amb temps, omplim el camp del Nàstic.
Quasi 80 exballadors, de totes les èpoques: Els TD's Juràssics (els que vam començar); els Sempre Petits (la primera generació de colla infantil); els Tocs més grans (els veterans de la colla veterana; ja us ho podeu imaginar); la TD 2.0, possiblement la millor generació de balladors que hem tingut mai ... Fins que els NTD's actuals s'ho proposin.
No fem castells de deu, no sortim al seguici popular, no sortim als diaris ni a la tele, I QUÈ?
La cara de felicitat dels que hem ballat avui, dels que s'han disculpat per no venir, dels familiars, dels amics; la perplexitat d'altres colles quan han vist que reuníem tanta gent ( Com pot ser gent que us vingui a ballar gent que en el seu dia van deixar la colla????) no té preu.
Collons, perquè som una família, perquè preferim fer amics que guanyar, perquè estimem el què fem, perquè no només ballem sardanes, perquè fem carnaval i colònies, i festes de cap d'any, i Puja Aquí dalt i Balla, i calçotades i Amparitos i Chartreuse (que no falti) i Cd's i espectacles i exposicions.
Amb un referent clar, insubstituïble i alma mater fonamental, l'Alfred Abad i amb la Maria Gils sempre al seu costat i manant més del que inclús ella mateixa creu;
Amb dos companys que estem des de quasi sempre, que hem arribat a entendre'ns quasi sense parlar, però que tenim un defecte (ho critiquem tot i tothom, jejeje) la Montse Gomis i el David Allué, amb els quals hem sigut claus perquè tinguéssim colles petites.
No sé quants anys més durarem, però ara toca disfrutar-ho, gaudir-ho, plorar d'emoció, i assaborir el que hem viscut avui.
I poder dir amb la veu molt alta.
VISCA LA TARRAGONA DANSA
PD: Foto del concurs d'avui. Tarragona, 15 Setembre 2019
Però en ple atac d'eufòria, escric aquest post embriagat de cava i d'avellanes, puc dir que m'és igual, que me la sua, que no ho canvio per res, i ara us explicaré perquè.
La colla, avui agrupació, Tarragona Dansa fa enguany 40 anys. De seguida vam tenir colla juvenil (1982); el 1995 colla infantil;el 1996 colla aleví i l'any 1999 colla veterana.
Poques agrupacions han sigut tan regulars en el manteniment de colles en quasi totes les categories.
Estem a Tarragona. Una localitat que el 1979 quan vam debutar tenia 17, sí, sí DISSET colles i ara som nosaltres i res més.
En una localitat castellera 100% i la visibilitat sardanista es limita a 3 ballades d'estiu; una, només una ballada per la festa major petita, Sant Magí i una, només una ballada per la festa major gran, Santa Tecla (sí, ja sé que com no surt a TV3, com, per exemple surt, cada any les festes de Gràcia, Sants o Sant Narcís, no la coneixeu; però l'hauríeu de descobrir). Al que anàvem, doncs amb un concurs (veieu el post https://sardananoresolta.blogspot.com/2019/07/concurs-de-tarragona-no-es-fa-que-be.html) i un parell d'aplecs amb poca participació, el MIRACLE Tarragona Dansa segueix.
Avui, en el concurs de Tarragona, hem reunit a més de 120 balladors, 12 colles en una moguda que, no em féu dir el perquè, vam començar a muntar el dilluns passat. Si ho arribem a agafar amb temps, omplim el camp del Nàstic.
Quasi 80 exballadors, de totes les èpoques: Els TD's Juràssics (els que vam començar); els Sempre Petits (la primera generació de colla infantil); els Tocs més grans (els veterans de la colla veterana; ja us ho podeu imaginar); la TD 2.0, possiblement la millor generació de balladors que hem tingut mai ... Fins que els NTD's actuals s'ho proposin.
No fem castells de deu, no sortim al seguici popular, no sortim als diaris ni a la tele, I QUÈ?
La cara de felicitat dels que hem ballat avui, dels que s'han disculpat per no venir, dels familiars, dels amics; la perplexitat d'altres colles quan han vist que reuníem tanta gent ( Com pot ser gent que us vingui a ballar gent que en el seu dia van deixar la colla????) no té preu.
Collons, perquè som una família, perquè preferim fer amics que guanyar, perquè estimem el què fem, perquè no només ballem sardanes, perquè fem carnaval i colònies, i festes de cap d'any, i Puja Aquí dalt i Balla, i calçotades i Amparitos i Chartreuse (que no falti) i Cd's i espectacles i exposicions.
Amb un referent clar, insubstituïble i alma mater fonamental, l'Alfred Abad i amb la Maria Gils sempre al seu costat i manant més del que inclús ella mateixa creu;
Amb dos companys que estem des de quasi sempre, que hem arribat a entendre'ns quasi sense parlar, però que tenim un defecte (ho critiquem tot i tothom, jejeje) la Montse Gomis i el David Allué, amb els quals hem sigut claus perquè tinguéssim colles petites.
No sé quants anys més durarem, però ara toca disfrutar-ho, gaudir-ho, plorar d'emoció, i assaborir el que hem viscut avui.
I poder dir amb la veu molt alta.
VISCA LA TARRAGONA DANSA
PD: https://yotu.be/_kPNc06-Yxw
PD: Foto del concurs d'avui. Tarragona, 15 Setembre 2019
Només us desitjo una cosa: A per 40 més, i com diu la primera sardana de l'Alfred, ... i seguim!!!
ResponEliminaEnhorabona i endavant.
Moltes, moltes, moltíssimes felicitats. No es fàcil buscar nens que ballin i mantenir-los i que esl pares acceptin seguir el ritme i que hi hagui gent disposada a treballar per tirar endavant colles de nens. I encara més felicitats per reunir tots els ex balladors. Els grups sardanistes són els que avui mantenent el món de les colles d'ara i del futur davant la caiguda del número de colles que hi ha desde fa temps.
ResponElimina