Vic. Més llums que ombres
Ja vaig dir en la meva declaració d'intencions que voldria parlar dels concursos, sense donar resultats ni punts ( un dia parlaré sobre el tema de com es donen els resultats i classificacions) però parlant de diverses coses. I a 'últim concurs que he anat ha sigut a Vic.
En el meu segon post que parlava sobre el concurs de Tarragona deia que no era un referent a nivell dels concursos nacionals. Vic, en canvi, ho és.
I perqué crec que ho és? Varies coses que aniré dient sense que l'ordre indiqui que tingui més o menys importància:
*Concurs organitzat per un dels grups sardanistes de competició amb més solera.
*Sempre amb Campionat de Catalunya.
*Plaça mítica pels que veiem el Temps a TV3
*Nit de Juliol amb poca xafogor
*Cadires pel públic
*Detalls cuidats: Vestuari proper, aigua per les colles, números de galops col.locats, copes amb l'afegitó de coca (També parlaré algun dia del #méscoquesimenyscopes) i, com no podia ser d'una altra forma, espetec per tothom; sucs de McDonalds,...
Ah!!! I enguany, s'han tornat a sentir sardanes "agradables de ballar", perqué portàvem uns anys que Déu n´hi dó ( bé, un altra post parlaré d'aixó)
Després de molts anys anant a aquest concurs, enguany, ja amb la visió "bloggera", em vaig fixar en coses que crec que podrien ser millorables, tot i felicitant als companys de la Riallera, que a la feinada d'organitzar un concurs s'afegeix la pressió de ballar de Campionat,fer de jurat, estar pendent del temps,
Parlava de la plaça mítica, però al meu parer està poc aprofitada.
*Unes tanques que delimiten l'espai, enorme espai, però que deixen al públic massa lluny dels protagonistes.
*Malgrat l'afegitó de focus des d'una grua, la plaça es veu fosca i desangelada.
*Es van fer cinc tandes. Havent-hi dos Campionats de Catalunya (3 sardanes pels grans i dos pels juvenils) penso que el més adient hagués estat repartir les cinc sardanes de campionat entre les cinc tandes. No es va fer així, i la 1º i 3º tanda ballaven CC gran i juvenil; i la 2º i 4º tanda, només colles lliures. Quedaven tandes molt descompensades.
*Molts cops parlem del poc espai que tenen els jurats per valorar les colles. A Vic, em va passar l'efecte contrari. Especialment a la 5º sardana que només ballaven les 5 colles del CC Gran, estaven tan separades que dificultava la comparació pels jurats
I acabo amb això. . Per coincidència i pq estava més pendent dels juvenils, no vaig veure les dos primeres tandes de Grans ( un altre motiu per fer tandes diferents).
A la 5ª Sardana, em vaig dedicar a mirar-les. I menys mal que no vaig fer de jurat. Em va semblar difícilissim, igualadissim, cap colla que destaqués per dalt ni per baix, interpretacions totalment diferents de les colles. Si hagués tingut que fer de jurat , hagués marxat amb la sensació de ser injust amb quasi tothom.
Però clar, com es va donar el resultat "lògic, el normal, el de com sempre", cap problema. Cafetó al Viena, cotxe o autocar i cap a casa.
Les cases d'apostes s'arruinarien si entressin al món de la sardana esportiva!!!!
Sardana NO resolta
.
En el meu segon post que parlava sobre el concurs de Tarragona deia que no era un referent a nivell dels concursos nacionals. Vic, en canvi, ho és.
I perqué crec que ho és? Varies coses que aniré dient sense que l'ordre indiqui que tingui més o menys importància:
*Concurs organitzat per un dels grups sardanistes de competició amb més solera.
*Sempre amb Campionat de Catalunya.
*Plaça mítica pels que veiem el Temps a TV3
*Nit de Juliol amb poca xafogor
*Cadires pel públic
*Detalls cuidats: Vestuari proper, aigua per les colles, números de galops col.locats, copes amb l'afegitó de coca (També parlaré algun dia del #méscoquesimenyscopes) i, com no podia ser d'una altra forma, espetec per tothom; sucs de McDonalds,...
Ah!!! I enguany, s'han tornat a sentir sardanes "agradables de ballar", perqué portàvem uns anys que Déu n´hi dó ( bé, un altra post parlaré d'aixó)
Després de molts anys anant a aquest concurs, enguany, ja amb la visió "bloggera", em vaig fixar en coses que crec que podrien ser millorables, tot i felicitant als companys de la Riallera, que a la feinada d'organitzar un concurs s'afegeix la pressió de ballar de Campionat,fer de jurat, estar pendent del temps,
Parlava de la plaça mítica, però al meu parer està poc aprofitada.
*Unes tanques que delimiten l'espai, enorme espai, però que deixen al públic massa lluny dels protagonistes.
*Malgrat l'afegitó de focus des d'una grua, la plaça es veu fosca i desangelada.
*Es van fer cinc tandes. Havent-hi dos Campionats de Catalunya (3 sardanes pels grans i dos pels juvenils) penso que el més adient hagués estat repartir les cinc sardanes de campionat entre les cinc tandes. No es va fer així, i la 1º i 3º tanda ballaven CC gran i juvenil; i la 2º i 4º tanda, només colles lliures. Quedaven tandes molt descompensades.
*Molts cops parlem del poc espai que tenen els jurats per valorar les colles. A Vic, em va passar l'efecte contrari. Especialment a la 5º sardana que només ballaven les 5 colles del CC Gran, estaven tan separades que dificultava la comparació pels jurats
I acabo amb això. . Per coincidència i pq estava més pendent dels juvenils, no vaig veure les dos primeres tandes de Grans ( un altre motiu per fer tandes diferents).
A la 5ª Sardana, em vaig dedicar a mirar-les. I menys mal que no vaig fer de jurat. Em va semblar difícilissim, igualadissim, cap colla que destaqués per dalt ni per baix, interpretacions totalment diferents de les colles. Si hagués tingut que fer de jurat , hagués marxat amb la sensació de ser injust amb quasi tothom.
Però clar, com es va donar el resultat "lògic, el normal, el de com sempre", cap problema. Cafetó al Viena, cotxe o autocar i cap a casa.
Les cases d'apostes s'arruinarien si entressin al món de la sardana esportiva!!!!
Sardana NO resolta
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada