Sardanes clandestines
Vaig acabar el darrer blog, el que parlava del concurs de Tarragona, amb una frase que deia: Tenim el que ens mereixem? I sobre això, us vull parlar avui.
Molts cops ens queixem del fet que els actes sardanistes tenen poc ressò, que no ve públic i que tenim poca repercussió mediàtica.
I clar la culpa mai és nostra. Sempre és dels altres.
Que el públic vingui o anem on hi ha públic?
Fa molts anys , molts concursos sardanistes eren a camps de futbol o en llocs amples i grans, sovint lluny del nucli de la ciutat. Molts recordareu llocs com el camp de futbol d'Igualada, de Martorell, de Sant Pere i Sant Pau a Tarragona, de La Gleva, del GEIEG de Girona... No sé si avui dia queda algun concurs en algun camp de futbol (en queda algun?) i els sardanistes hem après que hem d'anar al rovell de l'ou. Es fan concursos a Plaça Sant Jaume, la Plaça Major de Vic (el proper post parlaré del concurs de Vic), de Sabadell, de Tarragona (també, eh?), a la plaça del Lleó de Girona.
Bé, sardanistes!!!!
Doncs ara que sabem que s'ha de fer els actes sardanistes on hi ha gent, hauríem d'aprendre a fer saber a la gent el que farem.
Moltes entitats (la meva la primera) hem pensat que els actes de sempre no cal publicitar-los. Si cada any faig unes audicions els divendres de juliol o un aplec el primer diumenge de juny o un concurs el diumenge de festa major no cal anunciar-se. La gent ja es recordarà d'un any a l'altra. ERROR! A més, no cal anar als mitjans de comunicció perquè tampoc ens fan cas (perquè tampoc hem insistit) ERROR! I que, en els últims anys, si posem un "evento" al facebook (i gratuït) ja n'hi ha prou. ERROR!
Hem de tenir una visió més empresarial o comercial. Si volem vendre el nostre producte, hem de dedicar esforços, temps i, també si cal, diners, en fer saber el què femo farem.
I si tenim públic, què fem?
I el que fem, sigui el que sigui, ha de tenir una qualitat digna, acceptable i, sobretot, destinat a "eixamplar la base". Molts cops els actes són plenament endogàmics, fets i pensats pels sardanistes, sense megafonia ( no tots, cert) i alguns amb speakers poc professionals, i que no expliquen res al públic no sardanista. Si fem això, la gent no tornarà i mai empatitzarà amb nosaltres.
Ara em direu que vosaltres al vostre poble sí que ho féu. Doncs felicitats i a continuar. Però, us explicaré un cas que conec d'aprop. L'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa, amb l'excusa del 40è Aniversari, ens hem mogut perquè els actes de sempre tinguessin un plus i, sobretot, a fer saber als medis locals el que faríem (rodes de premsa, notes de premsa, xarxes socials amb inversió econòmica, etc.)
Doncs resulta que hem sortit més en la premsa local, tant per l'anunci d'actes a fer com pel reportatge posterior de l'acte fet el que portem d'any que en els altres 39 anys junts.
Només és clandestí qui s'amaga.
Sardanistes hem de sortir de l'armari de la clandestinitat, o serà massa tarda, si no ho és ja.
Sardana NO resolta
Molts cops ens queixem del fet que els actes sardanistes tenen poc ressò, que no ve públic i que tenim poca repercussió mediàtica.
I clar la culpa mai és nostra. Sempre és dels altres.
Que el públic vingui o anem on hi ha públic?
Fa molts anys , molts concursos sardanistes eren a camps de futbol o en llocs amples i grans, sovint lluny del nucli de la ciutat. Molts recordareu llocs com el camp de futbol d'Igualada, de Martorell, de Sant Pere i Sant Pau a Tarragona, de La Gleva, del GEIEG de Girona... No sé si avui dia queda algun concurs en algun camp de futbol (en queda algun?) i els sardanistes hem après que hem d'anar al rovell de l'ou. Es fan concursos a Plaça Sant Jaume, la Plaça Major de Vic (el proper post parlaré del concurs de Vic), de Sabadell, de Tarragona (també, eh?), a la plaça del Lleó de Girona.
Bé, sardanistes!!!!
Doncs ara que sabem que s'ha de fer els actes sardanistes on hi ha gent, hauríem d'aprendre a fer saber a la gent el que farem.
Moltes entitats (la meva la primera) hem pensat que els actes de sempre no cal publicitar-los. Si cada any faig unes audicions els divendres de juliol o un aplec el primer diumenge de juny o un concurs el diumenge de festa major no cal anunciar-se. La gent ja es recordarà d'un any a l'altra. ERROR! A més, no cal anar als mitjans de comunicció perquè tampoc ens fan cas (perquè tampoc hem insistit) ERROR! I que, en els últims anys, si posem un "evento" al facebook (i gratuït) ja n'hi ha prou. ERROR!
Hem de tenir una visió més empresarial o comercial. Si volem vendre el nostre producte, hem de dedicar esforços, temps i, també si cal, diners, en fer saber el què femo farem.
I si tenim públic, què fem?
I el que fem, sigui el que sigui, ha de tenir una qualitat digna, acceptable i, sobretot, destinat a "eixamplar la base". Molts cops els actes són plenament endogàmics, fets i pensats pels sardanistes, sense megafonia ( no tots, cert) i alguns amb speakers poc professionals, i que no expliquen res al públic no sardanista. Si fem això, la gent no tornarà i mai empatitzarà amb nosaltres.
Ara em direu que vosaltres al vostre poble sí que ho féu. Doncs felicitats i a continuar. Però, us explicaré un cas que conec d'aprop. L'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa, amb l'excusa del 40è Aniversari, ens hem mogut perquè els actes de sempre tinguessin un plus i, sobretot, a fer saber als medis locals el que faríem (rodes de premsa, notes de premsa, xarxes socials amb inversió econòmica, etc.)
Doncs resulta que hem sortit més en la premsa local, tant per l'anunci d'actes a fer com pel reportatge posterior de l'acte fet el que portem d'any que en els altres 39 anys junts.
Només és clandestí qui s'amaga.
Sardanistes hem de sortir de l'armari de la clandestinitat, o serà massa tarda, si no ho és ja.
Sardana NO resolta
La culpa sempre és dels altres ..
ResponEliminai
zero autocrítica ..
dos factors que no ens deixen avançar com a col·lectiu, entre molts altres.
Un dia has de parlar de les subvencions.
Bona tarda,
ResponEliminaEm presento, sóc en Joaquim Fabrés, cap de comunicació de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida des del desembre del 2017.
En primer lloc, moltes felicitats per la iniciativa de crear un bloc sardanista, tasca gens fàcil i si em permets, des de comarques per complicar el tema.
Referent a aquest post que has publicat només puc fer que donar-te la raó en tot.
• Si no sortim en premsa, és perquè nosaltres no comuniquem res a la premsa. Als mitjans de comunicació els hi hem de facilitar la feina enviant imatges, notes de premsa o el que ens sembli més adient de l’activitat que portarem a terme.
• Tot ho hem de publicitar, encara que faci 100 anys que fem el mateix acte. Per cert, potser podríem innovar o fer quelcom de diferent. Als mitjans de comunicació i al públic els hi agraden les novetats (cert, no a tothom, als sardanistes de soca-rel no els hi agraden els canvis)
• I a les xarxes socials s’ha de ser actiu! No s’hi val només “mirar” S’ha de compartir i sobretot cuidant la imatge.
Els sardanistes sempre ens queixem de manca de públic però nosaltres en som els primers, almenys a casa nostra. El públic dels aplecs NO assisteix als concursos de colles i els dansaires de Colla no assisteixen als aplecs i ballades. Ah! i anem a l’aplec de casa, al del poble veí no fa falta (sempre generalitzant)
Moltes gràcies i a la teva disposició
Joaquim Fabrés
www.sardalleida.cat
comunicacio@sardalleida.cat