Declaració d'intencions


Em dic Manel; Manel Andreu, encara que molts mai m'heu dit Manel.

Estic al món del sardanisme de competició des de l'any 1981 i sempre en el grup Tarragona Dansa.

He sigut ballador, pare de balladors, marit de balladora, cap de colla, assajador, membre de junta i molts dels meus millors amics han sigut o segueixen sent d'aquest món.

Aquest blog, que comença avui, vol parlar d'això, del món de la sardana esportiva. Però no serà la típica pàgina on trobareu un recull de fotos o les classificacions del concurs. Això els que seguiu aquest blog ja sabeu on trobar-ho.
Pretenc parlar, debatre, argumentar, discutir, escoltar opinions i contra opinions. Amb claredat, amb transparència, amb respecte i sense faltar, però dient les coses que tots hem sentit o hem dit mentre esperem els trofeus ( Algun dia parlaré de les entregues de copes i trofeus) o amb les converses privades però que ningú té els bemolls per després fer-les públiques.

I crec que, en uns moments difícils per la sardana esportiva, no hem de tenir por de dir  les coses que ens agraden o de les que no. Sempre hem sigut una mica reservats, tancats, amb una certa "omertá" per no criticar o per no parlar de coses que fan gent, amics, companys o coneguts i que, en el 99% dels casos es fan de manera altruista i a costa de moltes hores de dedicació. I, ho dic per endavant, mai estarem prou agraïts a tots ells.

Sé que avui dia l'anonimat a les xarxes permet dir moltes tonteries, es cert. Però, gent, estem al segle XXI i això és inevitable. Jo opinaré donant la cara, molts em coneixeu i sinó busqueu-me pels concursos i em trobareu. AH!!! I aquesta serà la meva opinió. Mai serà  la opinió de la meva colla i, fins i tot, alguns cops, pot ser que sigui una opinió diferent de la que puguem tenir com a grup sardanista.

I com pretenc parlar de tot i de tots, el primer tema serà l’anul·lació del concurs de Tarragona.




Ubicació: Tarragona, Catalunya

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Blog Parcial

Començo a escriure aquest blog 30 hores després del concurs de Punts Lliures i no tenim parcials. No ho entenc!  El concurs amb més coses a jutjar, el més imprevisible, en el que tothom surt amb aspiracions de guanyar, cosa que no passa en la resta de concursos, no tenim les parcials perquè els que estem enganxats a aquest món competitiu puguem començar a dir com pot ser la classificació de dificultat si només ens ha faltat fer el  pino   puente  o com ens ha putejat el jurat de grada o aquell jurat que no ha fet punts lliures fa anys o dècades. I com que els vídeos puntuen el 60%, eh, el 60% i el que vam fer ahir el 40%, les sensacions post concurs són molt agredolces i no sempre comprensibles. Una proposta: Què penseu, si post concurs, les colles poguéssim tenir accés als vídeos de totes les colles? No sé si això calmaria ànims o a la gent li agafaria taquicàrdies i cabreigs descomunals, però almenys a mi em trauria aquesta sensació que tinc i que molts compartiu, que és un concurs q
Més informació

La Moviola de Ceret

La Moviola, pels nascuts aquest segle ,o  per la gent que no li agrada el futbol o per qui no l'ha sentit anomenar mai com les Constantí  sisters  va ser el precursor del Var. En l'únic programa de la tele on podies veure els resums dels partits de futbol que es deia Estudio  Estadio , es van inventar això de la Moviola, que no era ni més ni menys que anar tirant un vídeo endavant i endarrere per veure si hi havia penal, falta o gol. No servia de res perquè no era com el Var que pots canviar la decisió al moment. La Moviola només servia per confirmar que els de negre (abans els àrbitres anaven sempre de negre) sempre xiulaven a favor dels blancs. Aquest dissabte es va fer la 3a edició de la Copa Catalunya a Ceret on ja es va fer l'any passat. Amb coses, cosetes com diu el David, a millorar crec que es pot dir que és un format en vies de consolidar-se i que és una competició que les colles li donen importància, només fa falta veure l'alegria de les colles guanyadores ref
Més informació

Un follón... o no

Pescaclics o també dit  Clickbait , són aquells titulars sensacionalistes destinats a cridar l'atenció del lector per atreure clics,  likes  o m'agrades. Doncs el meu titular, història de diumenge⁷ sobre el concurs de Balaguer perquè hi havia hagut un follen i com que no hi era que em féssiu cinc cèntims. Agraint als corresponsals  free - lance  i també als que m'heu preguntat, i què ? i  què ? i  què ? què  ha passat?, el resultat final és més o menys el cas típic d'un  pescaclic  perquè la sang no va arribar al riu i tot va quedar en una anècdota, desagradable això sí. A Balaguer es va fer la Copa de Campions, després hi parlo una mica, i també el campionat de Terra Ferma, i això va fer que hi haguessin jurats del territori i jurats de fora, en aquest cas, 3 jurats barcelonins ben coneguts per tots. Cap problema, si exceptuem una mica d'embolic amb els pots dels números del centre doncs hi havia colles amb dos números, diferents colors, cosa típica dels concursos
Més informació