La millor sardana per un concurs
Estem vivint uns dies convulsos i una situació que molt pocs ens haguessim imaginat fa poques setmanes.
Els sardanistes hem aturat totes les activitats i el que ara toca és #ensquedemacasa
No us plantejo avui un tema farragós, difícil, polèmic.
Sabeu que sovint es parla de sardanes balladores, sardanes de concert, sardanes d'aplec, obligades, les de tota la vida, etc. I el que avui us plantejo és:
Quina és per vosaltres la millor sardana per ballar en un concurs?
Segur que algú de vosaltres votareu per records de concursos passats, alguns pensareu en els vostres compositors preferits, alguns pensareu en la sardana que vau ser campions no sé quin any, o aquella que la vau preparar moltíssim. Qualsevol motiu és vàlid.
Jo us deixo tres sardanes que sempre m'han agradat molt i d'estils diferents i com veureu, algunes de les que ja no es toquen (és el que té haver ballat concursos durant quaranta anys) i algunes més actuals.
Com em costa quedar-me en només una, us dic les tres meves:
*Rosa de Sant Jordi (Fèlix Martínez i Comín). D'aquesta sardana tinc dos records claríssims. Va ser una de les primeres sardanes que ens vam aprendre el nom als assajos. El seu tiratge (27x97) feia que la féssim servir com a sardana per agafar fons en aquella època ballàvem 10 tirades (els de l'ESO no ho heu viscut això). I l'altre fet que em va marcar va ser el clavat que separa les dues parts del salt amunt en el compàs 81.
*Per tu Rita (Manel Saderra i Puigferrer). Una sardana on aprens que no tots els aires d'una sardana s'han de ballar igual. Uns curts que comencen amb un aire exigent i que acaben en un fluix decreixent quasi total. i els llargs amb aquesta melodia preciosa amb aquells canvis (aire-fluix-aire-fluix aire) i acaba amb aquells dos series quasi lligades de petit/amunt. Una obra mestra
*Cant a la lluna (Ferran Carballido). Una sardana que ha marcat la meva època com a Capdanser de la colla Nova Tarragona Dansa. La vam afillar, la vam coreografiar de punts lliures i ens la vam fer nostre. Un dia, vam coincidir en una exhibició al Pla de Santa Maria amb el Ferran i li vam explicar. Ens va dir que no era de les seves sardanes preferides i era una sardana escrita sobre un desamor, una història trista.
Entenc que és un tema molt subjectiu i cadascú tindrà la seva.
Doncs digueu aquí la vostra o també al Twitter que inauguro avui @Sardananoresol1
Els sardanistes hem aturat totes les activitats i el que ara toca és #ensquedemacasa
No us plantejo avui un tema farragós, difícil, polèmic.
Sabeu que sovint es parla de sardanes balladores, sardanes de concert, sardanes d'aplec, obligades, les de tota la vida, etc. I el que avui us plantejo és:
Quina és per vosaltres la millor sardana per ballar en un concurs?
Segur que algú de vosaltres votareu per records de concursos passats, alguns pensareu en els vostres compositors preferits, alguns pensareu en la sardana que vau ser campions no sé quin any, o aquella que la vau preparar moltíssim. Qualsevol motiu és vàlid.
Jo us deixo tres sardanes que sempre m'han agradat molt i d'estils diferents i com veureu, algunes de les que ja no es toquen (és el que té haver ballat concursos durant quaranta anys) i algunes més actuals.
Com em costa quedar-me en només una, us dic les tres meves:
*Rosa de Sant Jordi (Fèlix Martínez i Comín). D'aquesta sardana tinc dos records claríssims. Va ser una de les primeres sardanes que ens vam aprendre el nom als assajos. El seu tiratge (27x97) feia que la féssim servir com a sardana per agafar fons en aquella època ballàvem 10 tirades (els de l'ESO no ho heu viscut això). I l'altre fet que em va marcar va ser el clavat que separa les dues parts del salt amunt en el compàs 81.
*Per tu Rita (Manel Saderra i Puigferrer). Una sardana on aprens que no tots els aires d'una sardana s'han de ballar igual. Uns curts que comencen amb un aire exigent i que acaben en un fluix decreixent quasi total. i els llargs amb aquesta melodia preciosa amb aquells canvis (aire-fluix-aire-fluix aire) i acaba amb aquells dos series quasi lligades de petit/amunt. Una obra mestra
*Cant a la lluna (Ferran Carballido). Una sardana que ha marcat la meva època com a Capdanser de la colla Nova Tarragona Dansa. La vam afillar, la vam coreografiar de punts lliures i ens la vam fer nostre. Un dia, vam coincidir en una exhibició al Pla de Santa Maria amb el Ferran i li vam explicar. Ens va dir que no era de les seves sardanes preferides i era una sardana escrita sobre un desamor, una història trista.
Entenc que és un tema molt subjectiu i cadascú tindrà la seva.
Doncs digueu aquí la vostra o també al Twitter que inauguro avui @Sardananoresol1
Un parell de records molt bons van associats a èxits de la Tarragona Dansa: el primer amb la sardana UN BELL SOMNI d'en Carles Santiago. Amb aquesta sardana vam guanyar per tercer cop consecutiu el concurs de Barcelona (Poble Espanyol, tot i que l'any 89 ja no es feia allí), i ens vam quedar el trofeu en propietat que aleshores era el trofeu de S.M. EL REY ;) El segon molt més proper, relacionat amb el sots-campionat de Catalunya que la Tarragona Dansa va guanyar a Girona l'any 2014, tancant una temporada fantàstica després d'haver de renovar a correcuita mitja colla. D'aquell concurs recordo molt L'ERMITA DELS ÀNGELS (Pau Marons).
ResponEliminaI la tercera, associada amb el primer campionat de la Toc de Dansa: MAGDALENA d'en Puigferrer. Una delícia, com gairebé tot el que va fer el mestre.