Fa uns anys, la Trinca va cantar una sardana que es deia Mollerussa Mon Amour (  https://youtu.be/i0zdrlSKINs?si=mZHKp6zrLm-l96m7 )   i que he tingut la barra de tunejar com Manresa, Mon Amour en honor de la final de punts lliures que s'ha celebrat aquest dissabte a Manresa. I a fe de Déu que tots ens hem enamorat de Manresa, del grup Dintre del Bosc i, encara que segurament serà injust, ho vull particularitzar en la Laura i de la fantàstica, espectacular, apostrofant organització d'aquesta final. I aquesta organització, no ho oblidem, integrada en la trentena d'actes que han organitzat com a Capital de la Sardana, segur que els ha representat una feina de moltes, moltes hores. D'imaginar, per fi, un "galop" presentació amb un fil argumental. Millorable, segurament. Però fàcil de fer i resultona. La idea de la de germanor amb les anelles olímpiques tenia la seva gràcia, segurament amb una perspectiva aèria es veuria bé, malgrat la poc agraïda sardana de germa...

L'essencial és invisible als ulls, deia aquell petit príncep, que dit de pas, és l'únic personatge monàrquic del meu gust. L'essencial és allò que et fa ser el que ets, I és necessari, perquè sense l'essencial es perd la teva identitat. Voleu exemples: Si ets indepe, la característica que et defineix és barallar-se amb altres indepes. Si ets del Suprem, et passes pel forro la llei d'amnistia. Si ets treballador "normal", mai seràs ric. Si fas una final, li donaràs la màxima esplendor i protagonisme. STOP!!! Què acabo de dir? Això del protagonisme de les finals, ho puc retirar? Mireu, quan es va prendre la decisió de canviar el sistema de competició, un dels motius que es va donar, sobretot de l'essencialment invisible responsable del campionat, era buscar l'emoció en tots els enfrontaments però molt especialment en la fase final, per rematar-ho en la gran final, finalíssima de cada categoria. Un altre dia parlarem de si ara hi ha més o menys emoció...