Ubiqüitat. Terrasa o Banyoles
La primera accepció de la paraula Ubiqüitat és la capacitat d'estar a tot arreu al mateix lloc.
Però en la definició afegeix que aquesta capacitat, la ubiqüitat, flipeu, era atribuïda només a Déu i posteriorment, als Sants també.
Doncs a partir d'aquest diumenge, la ubiqüitat serà una capacitat també de la UCS que ha programat dos concursos de Campionat de Catalunya i, amb l'agreujant que els dos concursos són finals. En un, a Banyoles, s'atorgarà el primer títol de la temporada i a més, en una categoria nova que debuta enguany. Però és que l'altra, a Terrassa, és ni més ni menys, que la primera de les dues finals de la categoria reina, la categoria gran amb la crem de la crem, les colles patums, les tops, les millors colles del país.
El meu amic Pep, ara que és més assidu a aplecs que a concursos, sovint es queixa de la simultaneïtat d'aplecs en horaris i en llocs propers.
En concursos no em ve a la memòria un fet com el d'aquest diumenge amb una coincidència tan clara i manifesta.
Una pregunta capciosa si voleu: Ens deixarien fer el concurs de Tarragona, per exemple, el mateix dia i la mateixa hora que el concurs de Barcelona? Com tots sabeu la resposta, no cal que us la digui jo.
I, com ja podeu insinuar que em sembla fatal aquest fet, encara és més putada per les agrupacions que tenim colles en els dos concursos, el grup Maig i el grup Tarragona Dansa. No té cap classe de sentit.
I, ara bé, el dilema personal.
A Banyoles, la Gatzara es proclamarà campiona, si no passa una hecatombe i jo he participat en tots els concursos. I Banyoles és un indret que s'ho curren.
A Terrassa, balla la final la Tarragona Dansa, la colla degana de l'Agrupació i té 8 anys després la possibilitat de lluitar pel pòdium i a més amb la participació dels meus fills que a part d'heretar l'estimació per aquest món, han heretat les entrades capil·lars que els portarà irremeiablement a gastar menys en xampú; A més a més, què dimonis, és la final final.
On vaig? On aniré?
Ara ja ho tinc clar, i més si en una de les dues opcions la Marta em convida a dinar.
Però en la definició afegeix que aquesta capacitat, la ubiqüitat, flipeu, era atribuïda només a Déu i posteriorment, als Sants també.
Doncs a partir d'aquest diumenge, la ubiqüitat serà una capacitat també de la UCS que ha programat dos concursos de Campionat de Catalunya i, amb l'agreujant que els dos concursos són finals. En un, a Banyoles, s'atorgarà el primer títol de la temporada i a més, en una categoria nova que debuta enguany. Però és que l'altra, a Terrassa, és ni més ni menys, que la primera de les dues finals de la categoria reina, la categoria gran amb la crem de la crem, les colles patums, les tops, les millors colles del país.
El meu amic Pep, ara que és més assidu a aplecs que a concursos, sovint es queixa de la simultaneïtat d'aplecs en horaris i en llocs propers.
En concursos no em ve a la memòria un fet com el d'aquest diumenge amb una coincidència tan clara i manifesta.
Una pregunta capciosa si voleu: Ens deixarien fer el concurs de Tarragona, per exemple, el mateix dia i la mateixa hora que el concurs de Barcelona? Com tots sabeu la resposta, no cal que us la digui jo.
I, com ja podeu insinuar que em sembla fatal aquest fet, encara és més putada per les agrupacions que tenim colles en els dos concursos, el grup Maig i el grup Tarragona Dansa. No té cap classe de sentit.
I, ara bé, el dilema personal.
A Banyoles, la Gatzara es proclamarà campiona, si no passa una hecatombe i jo he participat en tots els concursos. I Banyoles és un indret que s'ho curren.
A Terrassa, balla la final la Tarragona Dansa, la colla degana de l'Agrupació i té 8 anys després la possibilitat de lluitar pel pòdium i a més amb la participació dels meus fills que a part d'heretar l'estimació per aquest món, han heretat les entrades capil·lars que els portarà irremeiablement a gastar menys en xampú; A més a més, què dimonis, és la final final.
On vaig? On aniré?
Ara ja ho tinc clar, i més si en una de les dues opcions la Marta em convida a dinar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada