La primera accepció de la paraula Ubiqüitat és la capacitat d'estar a tot arreu al mateix lloc. Però en la definició afegeix que aquesta capacitat, la ubiqüitat, flipeu, era atribuïda només a Déu i posteriorment, als Sants també. Doncs a partir d'aquest diumenge, la ubiqüitat serà una capacitat també de la  UCS  que ha programat dos concursos de Campionat de Catalunya i, amb l'agreujant que els dos concursos són finals. En un, a Banyoles, s'atorgarà el primer títol de la temporada i a més, en una categoria nova que debuta enguany. Però és que l'altra, a Terrassa, és ni més ni menys, que la primera de les dues finals de la categoria reina, la categoria gran amb la crem de  la crem , les colles patums,  les tops , les millors colles del país. El meu amic Pep, ara que és més assidu a aplecs que a concursos, sovint es queixa de la simultaneïtat d'aplecs en horaris i en llocs propers. En concursos no em ve a la memòri...

Sabeu aquella il·lusió del primer dia que vas al gimnàs? Sabeu aquella il·lusió del primer amor o, no cal que sigui el primer, però tornes a enamorar-te com un adolescent?  Sabeu  aquella il·lusió, que és veritat que aquesta es perd aviat, quan comences una feina nova? Doncs aquesta il·lusió avui l'he vist en el concurs de Vilassar de Dalt i no per part dels balladors de la categoria Sènior, categoria virtualment decidida a favor de la colla tarragonina Gatzara i aprofito la llicència d'autor per dir que serà, si no passa res, el meu primer campionat com a ballador i això que vaig d'ajut i després de  42  anys ballant ja tocava, eh ?. Recapitulo que me n'he anat de l'argument. Deia que a Vilassar s'havia tornat a plasmar una il·lusió, en aquest cas, dels organitzadors, capitanejats pel Joan Roca i la seva dona, la Rosa Maria Prats, presidenta del Grup Sardanista de Vilassar. Us poso en context: Aquest concurs era la tercera edició. Però sabeu...