Parlem d'amors

Doncs avui Sant Valentín. Día dels enamorats malgrat ja sé que tots vosaltres celebreu com a bons catalanets el dia de Sant Jordi. Com ha de ser!!!
Ai, l'amor!!!! L'amor que mou montanyes o com deia Joan Capri, l'amor passa, però ella (o ell) es queda.
Per un tema que no ve al cas, ... de moment, m'ha vingut al cap la de parelles "enamorades" que hi ha i han hagut a les colles.
Parelles que o van començar a festejar a la colla o que van consolidar la parella dins del món de colla. I a més, molts cops van dur el pes de les seves colles. Segur que em deixo casos, però a tots els boomers us vindran al cap el Jan i la Eulàlia, el Josep Ma i la Dolors, l'Enric i la Montserrat, l'Alfred i la Maria i altres. 
De fet, és molt difícil ser el cap de una colla de competició si la parella no et segueix en aquest món. I, ara   les poques capdanseres que ho són, i a més són de les tops, tenen un mérit doble.
I actualment, a quasi totes les colles trobem parelles/matrimonis/rolletes.
Després trobem casos com les Mans Amigues, que han aconseguit ser el First Dates de la zona, doncs han arreplegat per tema amorosos, gent de Figueres, Banyoles, Tordera o pixapins que han acabat a Cassà.

També hi han hagut amors trencats....i cada cop més.  Jo sóc un d'ells, doncs vaig conèixer la mare dels meus fills a la colla fins que l'amor es va acabar. I si les ruptures amoroses sempre són complicades, si la parella segueix ballant a la mateixa colla, el tacte i equilibri han de ser de Chapeau. 
A Tarragona vam fer un intent amb Lleida i un amb Sabadell que no van quallar, però hi ha una parella tarragonina/sabadellenca que manté l'idili, ah i una tarragonina/mataronina també, eh!
De fet, algunes parelles multicolla van nèixer en aquelles famoses colònies del 2021 per colles juvenils, que res van tenir q envejar a la isla de las Tentaciones. 
I a Tarragona, les colonies d'hivern i el stage de setembre eren conegudes per les de Poliamor, on les fletxes de l'amor o lius o rotlletes anaven en totes direccions. Aquella época hormonada en que anés qui anés a buscar la copa els hi cantavem allò de "que es facin un petó, que es facin un petó".

Doncs això, abans que s'anuncii el campionat d'enguany, l'estructura, les normes, els jurats i les mogudes del 2024, deixem que l'amor de Sant Valentín o de Sant Jordi ens ompli el cor (cursilada TOP)  que després començaré a fer blogs que no us agradaran i la tindrem liada.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Blog Parcial

Començo a escriure aquest blog 30 hores després del concurs de Punts Lliures i no tenim parcials. No ho entenc!  El concurs amb més coses a jutjar, el més imprevisible, en el que tothom surt amb aspiracions de guanyar, cosa que no passa en la resta de concursos, no tenim les parcials perquè els que estem enganxats a aquest món competitiu puguem començar a dir com pot ser la classificació de dificultat si només ens ha faltat fer el  pino   puente  o com ens ha putejat el jurat de grada o aquell jurat que no ha fet punts lliures fa anys o dècades. I com que els vídeos puntuen el 60%, eh, el 60% i el que vam fer ahir el 40%, les sensacions post concurs són molt agredolces i no sempre comprensibles. Una proposta: Què penseu, si post concurs, les colles poguéssim tenir accés als vídeos de totes les colles? No sé si això calmaria ànims o a la gent li agafaria taquicàrdies i cabreigs descomunals, però almenys ...
Més informació

Ceretana

Començo però les bones notes: El format de Copa Catalunya ja es pot dir que està plenament consolidat .I  la participació així ho reflecteix. Totes les colles del Campionat Gran amb la participació tunejada de les Violetes. Totes les colles del Campionat Veterà menys la Claror de  Gogues  i  una Toc  de Dansa que va participar amb la seva colla B; les dues patums del Campionat juvenil dels últims anys. Mirant això, res a dir. Però si no tingués res a dir, s'acabaria aquí l'article i com avui és el meu primer dia de vacances i tinc temps i coses que em grinyolen, allà vaig. *Calor, calor no, calorassa a nivells infernals. Clar fer el concurs al juliol, proper a agost, té aquests riscos. *Plaga de mosquits " xupopteros ". Desconec si és normal en aquella zona, si és producte de la calor o si va ser un cas casual. Però cap al final del concurs, la cosa es va fer evidentment molesta per tothom, però pels balladors més. Ja...
Més informació

Manresa, Mon Amour

Fa uns anys, la Trinca va cantar una sardana que es deia Mollerussa Mon Amour (  https://youtu.be/i0zdrlSKINs?si=mZHKp6zrLm-l96m7 )   i que he tingut la barra de tunejar com Manresa, Mon Amour en honor de la final de punts lliures que s'ha celebrat aquest dissabte a Manresa. I a fe de Déu que tots ens hem enamorat de Manresa, del grup Dintre del Bosc i, encara que segurament serà injust, ho vull particularitzar en la Laura i de la fantàstica, espectacular, apostrofant organització d'aquesta final. I aquesta organització, no ho oblidem, integrada en la trentena d'actes que han organitzat com a Capital de la Sardana, segur que els ha representat una feina de moltes, moltes hores. D'imaginar, per fi, un "galop" presentació amb un fil argumental. Millorable, segurament. Però fàcil de fer i resultona. La idea de la de germanor amb les anelles olímpiques tenia la seva gràcia, segurament amb una perspectiva aèria es veuria bé, malgrat la poc agraïda sardana de germa...
Més informació