Parlem d'amors

Doncs avui Sant Valentín. Día dels enamorats malgrat ja sé que tots vosaltres celebreu com a bons catalanets el dia de Sant Jordi. Com ha de ser!!!
Ai, l'amor!!!! L'amor que mou montanyes o com deia Joan Capri, l'amor passa, però ella (o ell) es queda.
Per un tema que no ve al cas, ... de moment, m'ha vingut al cap la de parelles "enamorades" que hi ha i han hagut a les colles.
Parelles que o van començar a festejar a la colla o que van consolidar la parella dins del món de colla. I a més, molts cops van dur el pes de les seves colles. Segur que em deixo casos, però a tots els boomers us vindran al cap el Jan i la Eulàlia, el Josep Ma i la Dolors, l'Enric i la Montserrat, l'Alfred i la Maria i altres. 
De fet, és molt difícil ser el cap de una colla de competició si la parella no et segueix en aquest món. I, ara   les poques capdanseres que ho són, i a més són de les tops, tenen un mérit doble.
I actualment, a quasi totes les colles trobem parelles/matrimonis/rolletes.
Després trobem casos com les Mans Amigues, que han aconseguit ser el First Dates de la zona, doncs han arreplegat per tema amorosos, gent de Figueres, Banyoles, Tordera o pixapins que han acabat a Cassà.

També hi han hagut amors trencats....i cada cop més.  Jo sóc un d'ells, doncs vaig conèixer la mare dels meus fills a la colla fins que l'amor es va acabar. I si les ruptures amoroses sempre són complicades, si la parella segueix ballant a la mateixa colla, el tacte i equilibri han de ser de Chapeau. 
A Tarragona vam fer un intent amb Lleida i un amb Sabadell que no van quallar, però hi ha una parella tarragonina/sabadellenca que manté l'idili, ah i una tarragonina/mataronina també, eh!
De fet, algunes parelles multicolla van nèixer en aquelles famoses colònies del 2021 per colles juvenils, que res van tenir q envejar a la isla de las Tentaciones. 
I a Tarragona, les colonies d'hivern i el stage de setembre eren conegudes per les de Poliamor, on les fletxes de l'amor o lius o rotlletes anaven en totes direccions. Aquella época hormonada en que anés qui anés a buscar la copa els hi cantavem allò de "que es facin un petó, que es facin un petó".

Doncs això, abans que s'anuncii el campionat d'enguany, l'estructura, les normes, els jurats i les mogudes del 2024, deixem que l'amor de Sant Valentín o de Sant Jordi ens ompli el cor (cursilada TOP)  que després començaré a fer blogs que no us agradaran i la tindrem liada.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Blog Parcial

Començo a escriure aquest blog 30 hores després del concurs de Punts Lliures i no tenim parcials. No ho entenc!  El concurs amb més coses a jutjar, el més imprevisible, en el que tothom surt amb aspiracions de guanyar, cosa que no passa en la resta de concursos, no tenim les parcials perquè els que estem enganxats a aquest món competitiu puguem començar a dir com pot ser la classificació de dificultat si només ens ha faltat fer el  pino   puente  o com ens ha putejat el jurat de grada o aquell jurat que no ha fet punts lliures fa anys o dècades. I com que els vídeos puntuen el 60%, eh, el 60% i el que vam fer ahir el 40%, les sensacions post concurs són molt agredolces i no sempre comprensibles. Una proposta: Què penseu, si post concurs, les colles poguéssim tenir accés als vídeos de totes les colles? No sé si això calmaria ànims o a la gent li agafaria taquicàrdies i cabreigs descomunals, però almenys a mi em trauria aquesta sensació que tinc i que molts compartiu, que és un concurs q
Més informació

La Moviola de Ceret

La Moviola, pels nascuts aquest segle ,o  per la gent que no li agrada el futbol o per qui no l'ha sentit anomenar mai com les Constantí  sisters  va ser el precursor del Var. En l'únic programa de la tele on podies veure els resums dels partits de futbol que es deia Estudio  Estadio , es van inventar això de la Moviola, que no era ni més ni menys que anar tirant un vídeo endavant i endarrere per veure si hi havia penal, falta o gol. No servia de res perquè no era com el Var que pots canviar la decisió al moment. La Moviola només servia per confirmar que els de negre (abans els àrbitres anaven sempre de negre) sempre xiulaven a favor dels blancs. Aquest dissabte es va fer la 3a edició de la Copa Catalunya a Ceret on ja es va fer l'any passat. Amb coses, cosetes com diu el David, a millorar crec que es pot dir que és un format en vies de consolidar-se i que és una competició que les colles li donen importància, només fa falta veure l'alegria de les colles guanyadores ref
Més informació

Un follón... o no

Pescaclics o també dit  Clickbait , són aquells titulars sensacionalistes destinats a cridar l'atenció del lector per atreure clics,  likes  o m'agrades. Doncs el meu titular, història de diumenge⁷ sobre el concurs de Balaguer perquè hi havia hagut un follen i com que no hi era que em féssiu cinc cèntims. Agraint als corresponsals  free - lance  i també als que m'heu preguntat, i què ? i  què ? i  què ? què  ha passat?, el resultat final és més o menys el cas típic d'un  pescaclic  perquè la sang no va arribar al riu i tot va quedar en una anècdota, desagradable això sí. A Balaguer es va fer la Copa de Campions, després hi parlo una mica, i també el campionat de Terra Ferma, i això va fer que hi haguessin jurats del territori i jurats de fora, en aquest cas, 3 jurats barcelonins ben coneguts per tots. Cap problema, si exceptuem una mica d'embolic amb els pots dels números del centre doncs hi havia colles amb dos números, diferents colors, cosa típica dels concursos
Més informació