Trivial
Fa una setmana l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa celebràvem, com cada any, el sopar final de Temporada amb més de 100 comensals, entre balladors, pares i mares i exballadors d'aquells que no s'haurien d'haver retirat mai.
Totes, o gairebé totes, les colles o agrupacions fan algun àpat o trobada per recordar tota una temporada de tristors i alegries, d'assajos i lesions, d'anècdotes i viatges.
I per tercer cop, com a president de l'Agrupació, em va tocar fer el petit discurs de cloenda.
I, no sé si encertadament o no, no vaig fer un discurs típic i tòpic (agraïments, felicitar-nos pels resultats, bones festes i au) sinó que vaig parlar d'un tema "no fàcil": l'egoisme.
Potser no era el moment? Ho accepto.
Potser no vaig explicar-me bé? Ho accepto.
I aquesta setmana, he tingut un rum-rum dintre el cervell demanant, demanant-me: "Manel, no t'has explicat prou bé. Desenvolupa-ho"
Doncs som-hi.
L'Alfred, ja fa molts anys, parlava de l'escala de valors. I és una idea que em vaig fer meva.
Resumint venia a dir que, deixant a banda coses òbvies com la família, feina i/o obligacions, tothom té una escala de valors de la resta de coses que fa.
N'hi ha molts que per responsabilitat, càrrec, per companyerisme, per dedicació o per convicció personal, tenen, millor dit tenim, la sardana de competició en el número 1 de la nostra escala de valors. I què vol dir tenir la sardana en el número 1 de la nostra escala de valors?
Alguns exemples:
*Que el teu calendari d'activitats el marca el calendari de concursos.
*Que la teva agenda la marca les activitats, assajos, concursos de la teva colla.
*Que no acceptaràs altres actes "lúdics" si coincideixen amb un assaig o ballada.
*Que no em perdré res de la meva colla si no és per causa de força major.
Trivial, formatget blau: La Sardana, la teva colla, en la teva escala de valors és el número 1?
Sense dubte, estic convençut que la majoria de colles, i sobretot, les de competició i més, les que volen guanyar, tenen un grapat de balladors i balladores amb escala de valor 1, o rosant l'1. Els que hi són sempre, sigui quan sigui, els incondicionals, el nucli dur. Els que surten a TOTES les fotos d'assaig que les colles pengem a les xarxes socials.
Genuflexió màxima i xoc de mans per ells i elles com fa la Infanta amb l'Emèrit.
Com més balladors d'escala de valor 1 tinguis, millor colla serà (ja sé que hi ha altres coses que influeixen, però per avui no venen al cas).
Trivial formatget vermell: Quants balladors escala de valor 1 té la teva colla?
I què passa amb els que no tenen la colla com a escala de valor 1?
Doncs es poden donar tres casos, segons el seu nivell sardanista:
1) No és Titular de la seva colla. Doncs difícilment aconseguirà entrar a les alineacions. Però després no et queixis, eh?
2) És Titular pel nivell sardanista que té o perquè té un passat que l'avala, vamos, una vaca sagrada però hi ha prou nois o noies per lluitar el lloc a l'anella. Doncs que costa molt treure a aquest ballador/a de l'anella i donar el pas a gent més novella a la colla encara que aquests novells siguin EV1 clarament.
3) És Titular perquè no som més gent a la colla. Aquest fet es dona més vegades del que ens pensem i normalment no li diem res, perquè si no es pot enfadar i acabes inclús agraint-li quan ve a assajar.
Ep que amb els sous que paguem a les colles als balladors ... Tothom té dret a tenir una escala de valors on el número 1 no sigui la sardana.
Tothom!!!
Però, pel meu parer, aquest dret es converteix en egoisme, si lastres a la colla perquè vagi al teu ritme, a les teves necessitats, perquè s'adapti a les teves circumstàncies.
Perquè egoisme és no pensar en la gent que deixa les seves coses per no fallar a res i llavors tu no hi vas.
Perquè egoisme és pensar que jo soc vaca sagrada o ballador diva i no cal que vagi a aquell assaig extra, ballada o aplec perquè al final acabaré ballant igual.
Perquè egoisme és fer coincidir sortides, concerts o viatges de finde amb el calendari sardanista que al març ja se sap i me la pela si aquell dia falto i putejo la colla.
Perquè egoisme és "montar el pollo" si el cap de colla no em convoca o només em fa ballar una de les tres sardanes, malgrat que vinc a assajar quan em rota.
Perquè egoisme és penjar fotos del Canet Rock, del concert d'ACDC, de la meva escapada a Honolulú, de les cerveses a la Rambla mentre la resta de colla assaja, està de stage o es juga les garrofes en el concurs que sigui.
Perquè egoisme és no fer el millor per la colla però fer el millor per mi.
Trivial formatget taronja: Quants egoistes hi ha a la teva colla?
Si la resposta és zero, tens la colla ideal i amb moltes possibilitats que siguis d'una colla veterana, on el compromís crec (sense cap base científica) és més gran.
Les colles us necessiten, us necessitem a tots i a totes i en la mesura que prioritzem els objectius generals als meus particulars, les coses aniran millor.
Jo deixo el Trivial i vaig a fer una partideta del Catan amb el Magí
Totes, o gairebé totes, les colles o agrupacions fan algun àpat o trobada per recordar tota una temporada de tristors i alegries, d'assajos i lesions, d'anècdotes i viatges.
I per tercer cop, com a president de l'Agrupació, em va tocar fer el petit discurs de cloenda.
I, no sé si encertadament o no, no vaig fer un discurs típic i tòpic (agraïments, felicitar-nos pels resultats, bones festes i au) sinó que vaig parlar d'un tema "no fàcil": l'egoisme.
Potser no era el moment? Ho accepto.
Potser no vaig explicar-me bé? Ho accepto.
I aquesta setmana, he tingut un rum-rum dintre el cervell demanant, demanant-me: "Manel, no t'has explicat prou bé. Desenvolupa-ho"
Doncs som-hi.
L'Alfred, ja fa molts anys, parlava de l'escala de valors. I és una idea que em vaig fer meva.
Resumint venia a dir que, deixant a banda coses òbvies com la família, feina i/o obligacions, tothom té una escala de valors de la resta de coses que fa.
N'hi ha molts que per responsabilitat, càrrec, per companyerisme, per dedicació o per convicció personal, tenen, millor dit tenim, la sardana de competició en el número 1 de la nostra escala de valors. I què vol dir tenir la sardana en el número 1 de la nostra escala de valors?
Alguns exemples:
*Que el teu calendari d'activitats el marca el calendari de concursos.
*Que la teva agenda la marca les activitats, assajos, concursos de la teva colla.
*Que no acceptaràs altres actes "lúdics" si coincideixen amb un assaig o ballada.
*Que no em perdré res de la meva colla si no és per causa de força major.
Trivial, formatget blau: La Sardana, la teva colla, en la teva escala de valors és el número 1?
Sense dubte, estic convençut que la majoria de colles, i sobretot, les de competició i més, les que volen guanyar, tenen un grapat de balladors i balladores amb escala de valor 1, o rosant l'1. Els que hi són sempre, sigui quan sigui, els incondicionals, el nucli dur. Els que surten a TOTES les fotos d'assaig que les colles pengem a les xarxes socials.
Genuflexió màxima i xoc de mans per ells i elles com fa la Infanta amb l'Emèrit.
Com més balladors d'escala de valor 1 tinguis, millor colla serà (ja sé que hi ha altres coses que influeixen, però per avui no venen al cas).
Trivial formatget vermell: Quants balladors escala de valor 1 té la teva colla?
I què passa amb els que no tenen la colla com a escala de valor 1?
Doncs es poden donar tres casos, segons el seu nivell sardanista:
1) No és Titular de la seva colla. Doncs difícilment aconseguirà entrar a les alineacions. Però després no et queixis, eh?
2) És Titular pel nivell sardanista que té o perquè té un passat que l'avala, vamos, una vaca sagrada però hi ha prou nois o noies per lluitar el lloc a l'anella. Doncs que costa molt treure a aquest ballador/a de l'anella i donar el pas a gent més novella a la colla encara que aquests novells siguin EV1 clarament.
3) És Titular perquè no som més gent a la colla. Aquest fet es dona més vegades del que ens pensem i normalment no li diem res, perquè si no es pot enfadar i acabes inclús agraint-li quan ve a assajar.
Ep que amb els sous que paguem a les colles als balladors ... Tothom té dret a tenir una escala de valors on el número 1 no sigui la sardana.
Tothom!!!
Però, pel meu parer, aquest dret es converteix en egoisme, si lastres a la colla perquè vagi al teu ritme, a les teves necessitats, perquè s'adapti a les teves circumstàncies.
Perquè egoisme és no pensar en la gent que deixa les seves coses per no fallar a res i llavors tu no hi vas.
Perquè egoisme és pensar que jo soc vaca sagrada o ballador diva i no cal que vagi a aquell assaig extra, ballada o aplec perquè al final acabaré ballant igual.
Perquè egoisme és fer coincidir sortides, concerts o viatges de finde amb el calendari sardanista que al març ja se sap i me la pela si aquell dia falto i putejo la colla.
Perquè egoisme és "montar el pollo" si el cap de colla no em convoca o només em fa ballar una de les tres sardanes, malgrat que vinc a assajar quan em rota.
Perquè egoisme és penjar fotos del Canet Rock, del concert d'ACDC, de la meva escapada a Honolulú, de les cerveses a la Rambla mentre la resta de colla assaja, està de stage o es juga les garrofes en el concurs que sigui.
Perquè egoisme és no fer el millor per la colla però fer el millor per mi.
Trivial formatget taronja: Quants egoistes hi ha a la teva colla?
Si la resposta és zero, tens la colla ideal i amb moltes possibilitats que siguis d'una colla veterana, on el compromís crec (sense cap base científica) és més gran.
Les colles us necessiten, us necessitem a tots i a totes i en la mesura que prioritzem els objectius generals als meus particulars, les coses aniran millor.
Jo deixo el Trivial i vaig a fer una partideta del Catan amb el Magí
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada