Per parlar de sardana esportiva.
Em dic Manel Andreu, de Tarragona Dansa.
Foto del facebook Tarragona Antiga.
Obert també a qualsevol que hi vulgui dir la seva.
L'article més breu
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
La Nova Tarragona Dansa hem perdut els tres enfrontaments a Rubí.
Començo a escriure aquest blog 30 hores després del concurs de Punts Lliures i no tenim parcials. No ho entenc! El concurs amb més coses a jutjar, el més imprevisible, en el que tothom surt amb aspiracions de guanyar, cosa que no passa en la resta de concursos, no tenim les parcials perquè els que estem enganxats a aquest món competitiu puguem començar a dir com pot ser la classificació de dificultat si només ens ha faltat fer el pino puente o com ens ha putejat el jurat de grada o aquell jurat que no ha fet punts lliures fa anys o dècades. I com que els vídeos puntuen el 60%, eh, el 60% i el que vam fer ahir el 40%, les sensacions post concurs són molt agredolces i no sempre comprensibles. Una proposta: Què penseu, si post concurs, les colles poguéssim tenir accés als vídeos de totes les colles? No sé si això calmaria ànims o a la gent li agafaria taquicàrdies i cabreigs descomunals, però almenys a mi em trauria aquesta sensació que tinc i que molts compartiu, que és un concurs q
Pescaclics o també dit Clickbait , són aquells titulars sensacionalistes destinats a cridar l'atenció del lector per atreure clics, likes o m'agrades. Doncs el meu titular, història de diumenge⁷ sobre el concurs de Balaguer perquè hi havia hagut un follen i com que no hi era que em féssiu cinc cèntims. Agraint als corresponsals free - lance i també als que m'heu preguntat, i què ? i què ? i què ? què ha passat?, el resultat final és més o menys el cas típic d'un pescaclic perquè la sang no va arribar al riu i tot va quedar en una anècdota, desagradable això sí. A Balaguer es va fer la Copa de Campions, després hi parlo una mica, i també el campionat de Terra Ferma, i això va fer que hi haguessin jurats del territori i jurats de fora, en aquest cas, 3 jurats barcelonins ben coneguts per tots. Cap problema, si exceptuem una mica d'embolic amb els pots dels números del centre doncs hi havia colles amb dos números, diferents colors, cosa típica dels concursos
Quan ja sabia de què escriure aquesta setmana, quan aquest puto encostipat m'ha deixat una neurona lliure de mocs, va arribar l'enquesta de la revista UCS amb la pregunta si els dansaires prefereixen l'aigua en ampolles grans o individuals, i m'han entrat els dubtes. Però com ja tinc això mig escrit, continuaré amb la idea que tenia. El meu únic comentari sobre el tema de l'aigua és una idea marketiana que cedeixo gratuïtament. Podríem buscar de patrocinador a Font Vella i ja us faig jo l'anunci: Aigua Font Vella patrocina la Dansa més bella. Us he deixat unes línies perquè us recupereu. Va, parlem de Banyoles. *No entenc aquesta mania de començar els concursos a les 11h . Que si et pilla lluny, la matinada és de les bones. Ah, clar, que som els tarragonins els més llunyans. * Bona organització dels banyolins. Es nota que és gent que viuen molts concursos a l'any. * Gran Albert Figueras al micro. Parlant clarament pels profans i dirigint efectivament
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada