Per parlar de sardana esportiva.
Em dic Manel Andreu, de Tarragona Dansa.
Foto del facebook Tarragona Antiga.
Obert també a qualsevol que hi vulgui dir la seva.
L'article més breu
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
La Nova Tarragona Dansa hem perdut els tres enfrontaments a Rubí.
Començo a escriure aquest blog 30 hores després del concurs de Punts Lliures i no tenim parcials. No ho entenc! El concurs amb més coses a jutjar, el més imprevisible, en el que tothom surt amb aspiracions de guanyar, cosa que no passa en la resta de concursos, no tenim les parcials perquè els que estem enganxats a aquest món competitiu puguem començar a dir com pot ser la classificació de dificultat si només ens ha faltat fer el pino puente o com ens ha putejat el jurat de grada o aquell jurat que no ha fet punts lliures fa anys o dècades. I com que els vídeos puntuen el 60%, eh, el 60% i el que vam fer ahir el 40%, les sensacions post concurs són molt agredolces i no sempre comprensibles. Una proposta: Què penseu, si post concurs, les colles poguéssim tenir accés als vídeos de totes les colles? No sé si això calmaria ànims o a la gent li agafaria taquicàrdies i cabreigs descomunals, però almenys ...
Fa uns anys, la Trinca va cantar una sardana que es deia Mollerussa Mon Amour ( https://youtu.be/i0zdrlSKINs?si=mZHKp6zrLm-l96m7 ) i que he tingut la barra de tunejar com Manresa, Mon Amour en honor de la final de punts lliures que s'ha celebrat aquest dissabte a Manresa. I a fe de Déu que tots ens hem enamorat de Manresa, del grup Dintre del Bosc i, encara que segurament serà injust, ho vull particularitzar en la Laura i de la fantàstica, espectacular, apostrofant organització d'aquesta final. I aquesta organització, no ho oblidem, integrada en la trentena d'actes que han organitzat com a Capital de la Sardana, segur que els ha representat una feina de moltes, moltes hores. D'imaginar, per fi, un "galop" presentació amb un fil argumental. Millorable, segurament. Però fàcil de fer i resultona. La idea de la de germanor amb les anelles olímpiques tenia la seva gràcia, segurament amb una perspectiva aèria es veuria bé, malgrat la poc agraïda sardana de germa...
Començo però les bones notes: El format de Copa Catalunya ja es pot dir que està plenament consolidat .I la participació així ho reflecteix. Totes les colles del Campionat Gran amb la participació tunejada de les Violetes. Totes les colles del Campionat Veterà menys la Claror de Gogues i una Toc de Dansa que va participar amb la seva colla B; les dues patums del Campionat juvenil dels últims anys. Mirant això, res a dir. Però si no tingués res a dir, s'acabaria aquí l'article i com avui és el meu primer dia de vacances i tinc temps i coses que em grinyolen, allà vaig. *Calor, calor no, calorassa a nivells infernals. Clar fer el concurs al juliol, proper a agost, té aquests riscos. *Plaga de mosquits " xupopteros ". Desconec si és normal en aquella zona, si és producte de la calor o si va ser un cas casual. Però cap al final del concurs, la cosa es va fer evidentment molesta per tothom, però pels balladors més. Ja...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada