L'article més breu

La Nova Tarragona Dansa hem perdut els tres enfrontaments a Rubí.
Resultat JUST i CORRECTE.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Manresa, Mon Amour

Fa uns anys, la Trinca va cantar una sardana que es deia Mollerussa Mon Amour (  https://youtu.be/i0zdrlSKINs?si=mZHKp6zrLm-l96m7 )   i que he tingut la barra de tunejar com Manresa, Mon Amour en honor de la final de punts lliures que s'ha celebrat aquest dissabte a Manresa. I a fe de Déu que tots ens hem enamorat de Manresa, del grup Dintre del Bosc i, encara que segurament serà injust, ho vull particularitzar en la Laura i de la fantàstica, espectacular, apostrofant organització d'aquesta final. I aquesta organització, no ho oblidem, integrada en la trentena d'actes que han organitzat com a Capital de la Sardana, segur que els ha representat una feina de moltes, moltes hores. D'imaginar, per fi, un "galop" presentació amb un fil argumental. Millorable, segurament. Però fàcil de fer i resultona. La idea de la de germanor amb les anelles olímpiques tenia la seva gràcia, segurament amb una perspectiva aèria es veuria bé, malgrat la poc agraïda sardana de germa...
Més informació

Ceretana

Començo però les bones notes: El format de Copa Catalunya ja es pot dir que està plenament consolidat .I  la participació així ho reflecteix. Totes les colles del Campionat Gran amb la participació tunejada de les Violetes. Totes les colles del Campionat Veterà menys la Claror de  Gogues  i  una Toc  de Dansa que va participar amb la seva colla B; les dues patums del Campionat juvenil dels últims anys. Mirant això, res a dir. Però si no tingués res a dir, s'acabaria aquí l'article i com avui és el meu primer dia de vacances i tinc temps i coses que em grinyolen, allà vaig. *Calor, calor no, calorassa a nivells infernals. Clar fer el concurs al juliol, proper a agost, té aquests riscos. *Plaga de mosquits " xupopteros ". Desconec si és normal en aquella zona, si és producte de la calor o si va ser un cas casual. Però cap al final del concurs, la cosa es va fer evidentment molesta per tothom, però pels balladors més. Ja...
Més informació

D'il·lusió també es viu

Sabeu aquella il·lusió del primer dia que vas al gimnàs? Sabeu aquella il·lusió del primer amor o, no cal que sigui el primer, però tornes a enamorar-te com un adolescent?  Sabeu  aquella il·lusió, que és veritat que aquesta es perd aviat, quan comences una feina nova? Doncs aquesta il·lusió avui l'he vist en el concurs de Vilassar de Dalt i no per part dels balladors de la categoria Sènior, categoria virtualment decidida a favor de la colla tarragonina Gatzara i aprofito la llicència d'autor per dir que serà, si no passa res, el meu primer campionat com a ballador i això que vaig d'ajut i després de  42  anys ballant ja tocava, eh ?. Recapitulo que me n'he anat de l'argument. Deia que a Vilassar s'havia tornat a plasmar una il·lusió, en aquest cas, dels organitzadors, capitanejats pel Joan Roca i la seva dona, la Rosa Maria Prats, presidenta del Grup Sardanista de Vilassar. Us poso en context: Aquest concurs era la tercera edició. Però sabeu...
Més informació