Per quan unes Sardana Air?

El passat diumenge es va fer el concurs que fan a un poblet, poblet a prop de Tarragona, per cert, no endevinareu mai quin resultat va fer la Tarragona Dansa i, al que anava, vaig coincidir amb dos friquis sardanistes de colles de tota la vida, el Joan i l'Àlex.
Després que descobrissin les coses del Territorial de Tarragona que es queden en el Territorial de Tarragona, vam arreglar el món sardanista en un tres i no res entre pizzes i bocates.i un dels temes que va sortir és el de les lesions entre els sardanistes, ja que Joan és soci honorari, com jo, que per això vaig deixar de ballar de manera regular, de la Confraria del Puto Bessó Cascat.
I l'altre dia m'envia un document impagable. Una gravació del 1997 del programa Sardana, sí, milenials, hi va haver una època que cada setmana, sí, cada setmana hi havia un programa específic dedicat a la nostra dansa. El passat diumenge es va fer el concurs que fan a un poblet, poblet a prop de Tarragona, per cert, no endevinareu mai quin resultat va fer la Tarragona Dansa i, al que anava, vaig coincidir amb dos friquis sardanistes de colles de tota la vida, el Joan i l'Àlex.
Després que descobrissin les coses del Territorial de Tarragona que es queden en el Territorial de Tarragona, vam arreglar el món sardanista en un tres i no res entre pizzes i bocates.i un dels temes que va sortir és el de les lesions entre els sardanistes, ja que Joan és soci honorari, com jo, que per això vaig deixar de ballar de manera regular, de la Confraria del Puto Bessó Cascat.
I l'altre dia m'envia un document impagable. Una gravació del 1997 del programa Sardana, sí, milenials, hi va haver una època que cada setmana, sí, cada setmana hi havia un programa específic dedicat a la nostra dansa.
Doncs en aquest programa hi ha un reportatge de 10 minutets sobre la preparació física però he al·lucinat, apart de veure uns joveníssims 6Q en la Xaloc i Laura en la Roure, doncs, us deia, he flipat amb una idea que expliquen molt matusserament i que jo, patidor de bessons emèrit, algun moment havia somiat, les SARDANAIR, mireu el minut 6:20 aprox. de l'enllaç al final d'aquest artixle.
Espardenyes amb cambra d'aire per amortir els impactes. Apostrofant. De locos.

El nom és un joc de les possiblement sabatilles esportives més famoses de la història, les Nikeair, que van fer milionari al millor jugador de bàsquet de la història i a Nike.
Si algun emprenedor agafa la idea, ja us encomano un parell del número 44.
Les lesions, sobretot musculars, són com una epidèmia i quan t'entra a la colla, ja et pots posar a tremolar. Per exemple, les Violetes van començar a Cassà amb 7 parelles i a la tercera van acabar amb 5 parelles.
No sé com ni de quina manera, però les colles ens hem de prendre més de debò la prevenció. Segurament totes les colles escalfeu i possiblement no totes les colles feu estiraments al final dels assaigs. Als concursos, totes les colles escalfen, amb una mica de dosi de "postureo, eh, però acabat el concurs no estira ni el tato.
Tenir una mútua per les lesions o uns fisios de capçalera hauria de ser de prescripció obligatòria.
Perquè fins ara he parlat només de lesions musculars, però cada cop la mitjana d'edat als concursos és més gran i alguns cops els "ensurts" són més grossos i peliaguds com li va passar a la Sabadell fa unes setmanes, malgrat que les últimes informacions és que tot evoluciona favorablement, cosa que m'alegra molt i esperant poder saludar-lo aviat.
El lema del col·legi on treballo d'aquest curs ha sigut: cuidem-nos. Doncs això, cuidem-nos.

https://youtu.be/qh4sasjT6sg