La vida sigue (segueix) igual

Fa 55 anys, el 1968 van passar coses que han marcat la història de la humanitat. Massiel a Eurovisión amb el La,La,La? No L'aparició del LSD? No El meu naixement? bueno, això una mica sí. Però ara seriosament, el que ha marcat la història, l'esdeveniment que ha marcat un abans i un després, el fenomen musical insuperable ni per Beatles, ni per Bruce ni pel Fary és la cançó "La vida sigue igual" del sempre imitable Julio Iglesias.

Que sí, que soc un boomer. Però és que no hi ha punt de comparació entre artistes com Julio Iglesias i altres, com per exemple, la Blanca Paloma, ea, ea, ea. Ni punt de comparació... Ara bé que cadascú triï quin és millor.

Doncs això, que portem cinc concursos de campionat i sorpreses, sorpreses, allò, que es diu sorpreses, no s'han produït, però el verdaderament sorprenent és que haguessin hagut sorpreses. És a dir, la vida sigue igual.

Anem a veure una mica per categories el que ha passat.

En Grans portem 2 concursos és a dir 6 sardanes que comporta 18 enfrontaments colla contra colla.

I si agafem el resultat de l'any passat, la religió de lavidasigueigualisme ha triomfat totalment.

La Violetes, campiona de l'any passat ho ha guanyat tot.

La segona, la Mare Nostrum ha guanyat tot excepte els dos enfrontaments contra Violetes que ha perdut.

I així en totes les colles. La tercera ha perdut els enfrontaments contra les dues primeres de l'any passat i ha guanyat tots contra les tres últimes.

L'única cosa que ha trastocat aquest sil·logisme matemàtic ha sigut la sardana que la Tarragona Dansa (6a) ha passat a la Maig (5a al 2022).

De 18 enfrontaments, 17 han tingut el mateix resultat que el campionat de 2022.

En Veterans també portem 2 concursos i malgrat que encara no s'han enfrontat totes les colles entre si, els resultats han seguit el mateix patró.

Les dues primeres de l'any passat, Toc de Dansa i Sabadell ho han guanyat tot.

La Claror de Goges, tercera, ha guanyat tots els enfrontaments excepte contra la Sabadell.

Per la part baixa de les colles de l'any passat tot més o menys igual amb l'unic però dels Dansaires de Maig guanyant als Aires Gironins. I veure on es posarà finalment la Llaç d'Amistat, colla nova en el campionat d'enguany.

Pot estar interessant la lluita per veure qui entra com a quarta colla en unes futures semifinals.

En juvenils, on només hi ha hagut un enfrontament, la Nova Tarragona Dansa i la Cabirols tenen molts números de repetir el seu duel (qui no recorda la sardana de desempat a Valls de l'any passat) durant tota la temporada. I no dic tots els números, perquè encara no hem vist la Mediterrànea Jove, perquè per aquelles coses que fem de complicar-nos la vida, encara no han començat el campionat, però en el proper concurs en cada concurs tindran 4 enfrontaments. O sigui 8 enfrontaments en un concurs. MaredeDéusenyor!!!

I això em porta a dues reflexions o teories finals. Del tipus blanc o negre, a favor o en contra, o del tipus puc defensar un criteri i si convé el contrari, com un Groucho Marx qualsevol.

Teoria 1:

Si els resultats de l'any passat són els mateixos d'enguany és perquè el nivell de les colles està prou clar i independentment del sistema de competició, de si hi ha jurats nous o de la paja mental que us vulgueu fer, les millors sempre guanyen i les pitjors sempre perden.

Teoria 2:

Si els resultats de l'any passat són els mateixos d'enguany és perquè independentment del sistema de competició, de si hi ha jurats nous o de la paja mental que us vulgueu fer, costa molt que un jurat o dos jurats a la vegada trenquin els seus marcs mentals i posin a una colla B per davant una colla A . Les millors sempre guanyen i les pitjors sempre perden.

Independentment de quina teoria sigui certa, i potser hi ha una part de veritat en les dues teories, la teoria 100% irrefutable és que La vida sigue igual

Julio Iglesias - La vida sigue igual - YouTube