Sardanes incògnites

La Unió de Colles, la UCS, s'ha posat les piles aquests dies de confinament en el tema de les xarxes socials. S'ha començat un concurs via xarxes de Sardana incògnita. Pengen una sardana cada dos dies i s'ha d'endevinar el nom de la sardana i l'autor i el tiratge. Interessant!!!

I ahir van fer el primerque jo sàpiga) InstaLive de la història de la UCS. És cert que va ser més un banc de proves tècniques i de quòrum. Com a primer intent, un cop resolts, els problemes tècnics, bastant digne. És veritat que moltes colles potser pensàvem que dirien alguna cosa amb més "chicha" i no va ser així. Les colles tenim ganes de saber però, és veritat, ara tot són incerteses.

Un incís: No té cap sentit que encara no es tinguin les sardanes de Punts Lliures. És veritat que sempre es donaven a finals d'abril, però ara que TOTS estem confinats, no entenc perquè no s'anuncien JA. Així es podrien anar preparant les coreografies. OidoUCS?

I quan ja semblava que no hi havia més història, apareix, sigil·losament, com qui no vol la cosa, la pregunta "interminable". Les sardanes de Lluïment se seguiran sabent abans o no? O seran incògnites (ei, com lligo amb el començament, eh) com eren als anys 80 i 90 (molts comencen amb la frase aquella: "jo recordo quan...")?

Jo em mullo clarament: VULL SABER LES SARDANES ABANS

Considero que els concursos de sardanes, sí o sí, hauran de tendir a ser un espectacle pel públic present, a no ser que vulguem un espectacle endogàmic, només per nosaltres.

Si donem un espectacle, si li dediquem hores d'assaig per fer-ho el millor possible, si adaptem els nostres estils particulars als diferents estils de sardanes, això s'ha d'assajar.

Ens hem d'emmirallar al que sigui més semblant al que fem. I el més semblant podrien ser campionats de gimnàstica ritmica, de ball contemporani, patinatge, etc. esports on es fan unes coreografies assajades i valorades per un jurat. I en tots aquests casos, la música està assajada.

Els contraris a això, aquells que sempre diuen "és que abans es feia així...i  hi havia 40 colles" saben que no tenen raó. El motiu que cada cop siguem menys colles, no té a veure RES, repeteixo RES, en què les sardanes se sàpiguen amb antelació o no. També diuen que "era una cosa que es valorava també". Cert, però, és tremendament injust que la feina de 12 dansaires depengui de si l'interpretador té un bon dia o no. I si volem saber qui és el millor interpretador del món mundial, doncs fem un concurs d'interpretadors (ei, no em preneu de debò, que us conec, eh)

A més, el fet de saber les sardanes abans, fa que la varietat de sardanes que es toquen sigui molt més ampla (a vegades massa), doncs hi ha sardanes que la interpretació s'ha d'estudiar amb "carinyu". Quan les sardanes eren incògnites, la majoria començaven amb un aire, amb parades cada vuit compassos, un petit amb les mateixes parades i un amunt amb un compàs de salt petit i cap al "chimpún "final.

I potser la memòria no em dóna per més, però la competitivitat dels últims anys i, si fem concursos de competició, hauríem de buscar això. ha estat màxima. L'emoció de molts campionats ha estat frenètica fins a l'últim instant. Recordo empats entre Toc de Dansa i Sabadell, entre Mare Nostrum i Violetes del Bosc i, òbviament, recordo també empats entre Maig i Nova Tarragona Dansa (Ntd'ssssss, I miss you). Potser és casualitat, o potser no.

I els que diuen que tothom acaba ballant el mateix, la resposta és clarament NO. Mireu vídeos de l'any passat a Valls o de fa dos anys a Balaguer. Colles, una al costat de l'altra, jugant-se el campionat i interpretant molt diferent. Perquè interpretar és això. Com diu el Diccionari d'Enciclopèdia Catalana, Interpretar és en la seva accepció sobre espectacle: fer una interpretació. Doncs això.

I l'argument definitiu. Quan les sardanes eren incògnites, hi havia colles que les sabien amb antelació (via organitzadors, via cobles, via esperit diví) i competien amb avantatge respecte a les altres. I a més, quasi sempre eren les mateixes colles que les sabien. Aquí a Tarragona MAI ens assabentàvem.

Recordo, i els més actius ho confirmareu, que aquest, el tema de justícia i equitat, va ser el motiu fonamental per prendre aquesta decisió. Res, res em fa assegurar que si ara tornessin a ser sardanes incògniteshi haguera colles que acabarien sabent les sardanes que es tocaran, i que nosaltres seguiríem sent una de les colles que no ho sabrien, també us ho asseguro

Una altra cosa i la dic com a assajador de colles junior. El fet d'assajar i treballar sobre sardanes determinades fa que els joves balladors coneguin i aprenguin noms i , sobretot, autors de sardanes. I si la sardana els hi queda, ensenyament aconseguit. Per exemple, els meus juvenils tenen clar l'estil musical del Marc Timón. Haver treballat sardanes com "Calella, Vila Bella" o "L'Eric i l'Alba de Castellfollit" els hi farà reconèixer l'estil de les sardanes del Marc.

I ara que parlo de colles petites, juniors. Amb el que costa que hi hagi canalla per ballar, posa'ls ara amb el compromís, sí, compromís d'interpretar d'orella i sense el bagatge i experiència sardanista que tenim molts adults. Sí, que ja sé que als anys 80 els joves ho feien, buenu ho fèiem, i que ballàvem 10 tirades (nostalgicisme).

Sardanistes de competició. Segur que alguns estareu a favor de la meva tesi, i segurament amb més o millors arguments, però segur que altres pensareu diferent i amb arguments també vàlids.

Va, debatim, que no tenim millor feina a fer. Bé una sí, Cuidar-nos.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tanda de penals sardanistes

Protegim els artistes

Tabús