Xocar contra les Patums

Sabeu aquella frustració que passa quan intentes una cosa una vegada i una altra i una altra...i mil vegades més i no te'n surts? I sabeu que aquella frustració s'eleva a nivell estratosfèric quan ho has intentat tot i de totes les maneres i et segueixes fotent de cap contra el mateix obstacle? I sabeu que també frustra molt que quan estàs a punt d'aconseguir allò pel que has lluitat molt de temps, quan estàs a punt d'aconseguir el cim, et foten una hòstia i perds l'oportunitat?

Doncs aquesta frustració la han/hem viscut moltes colles quan ens hem estavellat contra les Patums les Violetes del Bosc i la Mare Nostrum, abans anomenada Xaloc).

I vull deixar molt clar que durant molt, molt de temps han estat les millors colles del món mundial. Que molts cops han estat a anys llum de la resta de colles. Que la seva perseverança durant dècades d'estar al capdavant és exemplar. Que la seva rivalitat ara sana, però tots hem viscut èpoques de confrontació més turbulenta) els ha retroalimentat com la rivalitat Messi i Cristiano Ronaldo. com la de Borg i McEnroe, com la de Karpov i Kasparov com Oxford i Cambridge, com la colla vella i la colla joves, etc. Algun cop m'agradaria que la meva colla arribés a ballar a un nivell tan alt com fan sovint les violetes i la mare. Chapeau, Felicitats!!!

Aquestes dues colles, pels neòfits, han guanyat TOTS, repeteixo TOTS els campionats de Catalunya, almenys des que jo tinc memòria sardanista (1981), però que ja venia d'anys enrera.

I mira que hi ha hagut colles potentíssimes darrere, la tercera en discòrdia, la colla de moda en totes les cerveses post concurs, la colla que tothom deia que estava millor que les patums però que mai la superava.

Sent injust perquè em deixaré colles, però recordo així "a bote pronto" colles que han estat a punt, a punt però que sempre s'han estavellat contra el mur Violes/Mare.

Som i Serem, Llavor de Catalunya, Roure, Vallderoure/Senseseny, Repicatalons, Anhel, Maig/Xàldiga, i, també, la millor Tarragona Dansa...

I sabeu què ha passat amb totes aquestes colles?, que TOTES, TOTES han plegat frustrats, cansats i farts de lluitar, lluitar, lluitar i no guanyar mai.

I TOTS, TOTS, sabem que aquestes colles han ballat molts concursos molt millor que les Patums, però que el resultat no ho remarcava. Que molts concursos aquestes dues Patums no han ballat al seu màxim nivell però que seguien amb el seu primer o segon lloc habitual. Que molts concursos han faltat jurats amb la voluntat de "romper el orden establecido".

Segur que no és l'únic motiu pel qual han desaparegut aquestes colles, però tal com està el món de les colles, és un tema a reflexionar.

I ara, esperant tsunamis que estan al caure, ja no sé què serà abans: que siguem independents o que alguna colla guanyi a les Patums. I tal com van les coses, almenys una d'elles va per llarg.

La colla actual que està pujant el cim i ja porta 4 anys  d'escalada i picant pedra és la Mans Amigues de Cassà de la Selva.

No sé si serà la colla que ho aconseguirà o no, no sé si s'acabarà estavellant (. i desapareixent, tant de bo, no), però en un "alarde" incomparable de com tancar el cercle, us recordo que aquest dissabte hi ha campionat a Cassà.

Sort a totes!!!

Comentaris

  1. I a les demés categories no hi ha patums? No passa el mateix? I si aquestes dugues colles no ballessin, amb les dugues que hi haguessin al seu lloc no passaria el mateix o seria més variat i cada any guanyaria una diferent?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que el problema no són unes colles concretes, sinó unes actituds, uns tics o unes costums que cal revisar.

      Elimina
  2. Em sap molt greu que diguis que les colles pleguen cansades de no guanyar, això vol dir que no s'estimen tant la sardana com guanyar un concurs o un campionat, fa molta pena. Suposo que és dur saber que com a molt, sempre seràs tercer, però també passa al tennis amb els tres capdevanters, a les motos amb el Marc Márquez , al futbol amb el Barça i el Madrid, o sigui que paciencia, i treballar molt

    ResponElimina
    Respostes
    1. La diferència principal entre les motos i la sardana esportiva es que un guanya quan és el primer en creuar la meta, l'altra, en canvi, es per la opinió i subjectivitat de 5 persones

      Elimina
  3. Cal un canvi, hem d'optar per la innovació, que es facin noves colles, que grups d'amics començin de zero, guanyadors que vagin canviant, aparicions estelars i remontades èpiques. El problema està en la subjectivitat que comporta la sardana esportiva i, per tant, li hem de donar una mica d'aire fresc. Renovar les cares dels jurats, que hi hagi una pluralitat d'opinions immensa que el veredicte no recaigui sempre en els mateixos, o posats a demanar, fer un gir radical a la manera de puntuar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord amb renovar cares de jurats!! Hi ha moltíssima gent jove (que no et trobes mai) totalment dotada per fer de jurat!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Tanda de penals sardanistes

Protegim els artistes

Tabús