El tamany sí importa

Ei, tafaners i tafaneres, aquest títol us ha fet entrar i llegir aquest blog?

Doncs, Sí, sí, el tamany  importa. Però parlaré del tamany de durada dels concursos.

De sempre, sempre m'han agradat molt els castells. A la nostra família quasi tots són castellers. Ells són friquis castellers com jo sóc de les sardanes. Ara, a més, mon fill compagina sardanes i castells. A la meva colla tinc molts (nois) que compaginen castells i sardanes. I benfet!!! Perquè suposo que no hi haurà ningú que pensi que no es poden agradar les dues coses?, oi, que no?

Diumenge vaig estar a Valls, Diada, millor dit, Superdiada de Santa Úrsula. Ja ho haureu vist (perquè els castells sí que surten a TV3 i a la majoria de diaris; no com nosaltres) es van veure castells mai vistos, el duel va ser èpic, la rivalitat a flor de pell. Una diada d'aquells que al cap dels anys podrem dir #johiera.

L'actuació va començar a les 12h25 i va acabar passades les 16h15. Quatre, 4, quatre hores d'actuació. Com em deia un amic, que tenia la sort d'estar en un balcó amb les seves MANS a la barana i vam wasapejar una estona, una cosa infumable. Cert, però que es va veure compensat pel magnífic espectacle.

I com em va dir mon fill gran: Ara rai, que ja tenim pràctica de fer tantes manis, concentracions, caminades i altres invents lliristes.

8 castells, 4 hores? Molt, poc? Opinions per a tot

Però, i de la durada d'un concurs de sardanes, què n'hem de dir?

Crec que podrem consensuar que l'hora i mitja de concurs podria ser una mitjana força comú. És clar que hi ha honroses excepcions que en una hora ho tens pelat i també hi ha concursos que sobrepassen les dues hores.

Això és molt o és poc? Un organitzador de concursos em deia: "Manel, he d'allargar el concurs perquè l'Ajuntament el que paga normalment) vol un acte de mínim hora i mitja.

Per això, alguns concursos fan galops llarguíssims quan no caldria; fan tandes quan no caldria; fan revesses (prometo parlar-ne més endavant); fan sardanes curtes, fan sardana pel públic, fan música ballable, fan entregues pel públic llargues, llargues, i en molts cops, indesxifrables.

Els balladors i balladores, acostumats a tot, resignats, aguantem "todo lo que nos echen". Chapeau per tots

Però, i els espectadors??? Si fem un espectacle amb públic, hauríem de pensar en el públic, oi?

I crec, vaja estic convençut doncs alguns pares i mares dels nostres dansaires petits, algun cop m'han parlat de l'excesiva durada dels concursos, de la mala/nul·la informació que per la megafonia es dóna pels assistents, que és un acte en què només pensem en els protagonistes i poc en el públic.

Ep!!! I això que són pares o mares o avis i àvies que s'ho empassen tot i ho aplaudeixen tot perquè balla son fill o filla.

Doncs us podeu imaginar al públic sense cap vinculació. No els hi posem gens, gens fàcil per quedar-se a veure més "espectacle".

Torno als castells. Com a bon tarragoní, he anat al concurs de castells que cada dos anys es fa a la plaça de "torus", ara dita TAP Arena. Fa anys hi havia concursos que duraven 6/7 o fins i tot 8 hores. Es van haver de posar medis, alguns molt criticats, per evitar temps morts i que l'espectacle fos ràpid i àgil i entretingut pel públic. Ara els concursos a prou feina arriben a les 5 hores.

I nosaltres?, hem fet algun canvi en els concursos en els darrers 20 anys? Pocs, poquets. I de canvis estructurals, zero patatero.

Perdó, i ho dic totalment seriosament, tots organitzadors, cobla, colles) hem aconseguit que els concursos comencin puntualment a l'hora prevista. Que no és poc!!!!

Al final, la mida importa sí, en totes les coses importants de la vida, però el més important és la qualitat.

Si el producte té qualitat, la durada no serà el més significatiu.

Doncs nosaltres, tenim dues opcions: O fem que els concursos siguin molt atractius, pels participants i pel públic; o haurem de fer concursos més curts en durada.

Ara venen dos concursos que, històricament, són dels més llargs en durada. Girona i Valls.

Veurem si l'espectacle que ofereixen val la pena.











Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tanda de penals sardanistes

Protegim els artistes

Tabús