El tamany sí importa...o no
Aquest dissabte la meva agrupació vam organitzar, millor dit coorganitzar amb el Casal Tarragoní, el concurs de Tarragona on, entre altres colles, van participar les quatre millors colles de Catalunya d'enguany.
Nosaltres no hem organitzat gaires concursos i, entre les coses a pensar quan organitzes un concurs, hi ha quines sardanes de Campionat s'han de tocar.
Hem estat un temps, uns anys potser on hi ha hagut sardanes, com ho diria, complexes, poc balladores i semblava que es buscava una dificultat de la composició que es reflectia en la dificultat a l'hora de ballar-la.
I malgrat que ara no ballo sardanes de Campionat, Punts Lliures a banda, però estic a quasi tots els assaigs de les nostres 4 colles i veig com assagen i alguns cops, com pateixen en les interpretacions i també, com els dansaires no gaudeixen de la sardana ballada.
I teníem clar que era, per nosaltres, un criteri irrenunciable. "Que fossin balladores". I per això, vam decidir que la persona que havia de triar les sardanes a ballar devia ser la que més concursos ha ballat de la nostra agrupació, afegint la seva "passada" faceta de compositor.
Sense cap indicació, sense filtres i en un moment en què la TD encara tenia alguna possibilitat d'estar a les semifinals, carta blanca i llibertat total.
I la seva tria va ser: Anna Abad, amor de pare que es pot permetre; una del Timón i Anella Banyolina del Jordi Molina.
Jo que ja sabia que en tirava 103 compassos, perquè aquesta sardana em va fer diana al cor d'ençà que la vaig escoltar el dia de la seva estrena a les COCO de Banyoles l'any passat, vaig començar a indagar si això ho permetien les bases, i tinc molt a prop algú que les coneix molt i molt bé, vaig preguntar als meus amics o amigues sardanistes amb els quals compartim dinarets, soparets o tertúlies algunes molt "cabrones". La primera reacció de molts va ser: No, no pot ser, el màxim és 99 compassos. Després quan els hi dius: ep, que això és per les revesses, eh!, et pregunten: I no hi ha límit de tiratge per les sardanes de lluïment???
La resposta ja la sabeu: NO.
Però com sé que tot el que fem els del Llobregat cap a baix és molt fàcil de criticar i com sé com sou i com sé que molts vau pensar, malgrat que ningú m'ho ha dit a la cara, però sí en juntes, wasaps o fent la cerveseta, que això era una venjança de la TD, Tarragona com li dieu els de Barcelona, per no estar en les semifinals, vaig decidir a títol personal afegir una quarta sardana a la proposta que vaig presentar a la UCS. I vaig afegir Tarragona, Ciutat Pubilla per tres raons:
1a Perquè és un sardanot, com diu un amic
2a Perquè estem a Tarragona i coorganitzàvem amb el Casal i aquesta és la seva sardana insigne
3a Perquè estava convençudíssim que no triarien Anella Banyolina. Us ho dic de tot cor.
Això va ser un 21 de juliol q vaig enviar el mail a la UCS i el 24 de juliol i sense cap comentari o observació prèvia, surten publicades les Sardanes de Tarragona.
I pel que sé, van eliminar de la tria, la del Timón, que era Please, don't stop the music, amb el motiu que "ja n'hem ballat moltes del Timón."
Fins aquí la història amb tres afegits finals.
1) Collons, que era la semifinal, dels millors dels millors. I arribar a la final necessita unes sardanes que puguin marcar diferències.
2) Malgrat el tiratge, una queixa que em van fer arribar, però tampoc a la cara era que no tenia cap dificultat d'interpretació i que tot serien empats. Però aquest argument ha quedat en res, quan de 6 jurats, només 1 va posar un empat. No devia ser tan fàcil.
3) Vaig fer de jurat i vaig dir que vaig gaudir molt veient la ballada de les colles que jutjava. I en cap moment, vaig tenir la sensació d'enfonsament físic de les colles.
4) Vam quadrar les tandes perquè aquella sardana només la ballessin les colles del Campionat.
Finalment, moltes vegades els organitzadors pensen a fer ballar les "autosardanes", sardanes dedicades a la seva població ( que sí, que nosaltres vam posar una dedicada a Tarragona, sí), a la seva entitat, als seus dansaires, als seus compositors, etc. com a criteri principal i es pensa poc en els artistes que fan l'espectacle.
I acabo dient que estic content que la UCS, l'àrea de campionat o qui fos, triés aquesta sardana i fos valenta i arriscada en acceptar la nostra proposta.
Sardana llarga i disfrutona o sardana curta i truño?
Arriba Santa Tecla. Festa Major.
Salut, Sardanes, Chartreuse i Amparitos
Nosaltres no hem organitzat gaires concursos i, entre les coses a pensar quan organitzes un concurs, hi ha quines sardanes de Campionat s'han de tocar.
Hem estat un temps, uns anys potser on hi ha hagut sardanes, com ho diria, complexes, poc balladores i semblava que es buscava una dificultat de la composició que es reflectia en la dificultat a l'hora de ballar-la.
I malgrat que ara no ballo sardanes de Campionat, Punts Lliures a banda, però estic a quasi tots els assaigs de les nostres 4 colles i veig com assagen i alguns cops, com pateixen en les interpretacions i també, com els dansaires no gaudeixen de la sardana ballada.
I teníem clar que era, per nosaltres, un criteri irrenunciable. "Que fossin balladores". I per això, vam decidir que la persona que havia de triar les sardanes a ballar devia ser la que més concursos ha ballat de la nostra agrupació, afegint la seva "passada" faceta de compositor.
Sense cap indicació, sense filtres i en un moment en què la TD encara tenia alguna possibilitat d'estar a les semifinals, carta blanca i llibertat total.
I la seva tria va ser: Anna Abad, amor de pare que es pot permetre; una del Timón i Anella Banyolina del Jordi Molina.
Jo que ja sabia que en tirava 103 compassos, perquè aquesta sardana em va fer diana al cor d'ençà que la vaig escoltar el dia de la seva estrena a les COCO de Banyoles l'any passat, vaig començar a indagar si això ho permetien les bases, i tinc molt a prop algú que les coneix molt i molt bé, vaig preguntar als meus amics o amigues sardanistes amb els quals compartim dinarets, soparets o tertúlies algunes molt "cabrones". La primera reacció de molts va ser: No, no pot ser, el màxim és 99 compassos. Després quan els hi dius: ep, que això és per les revesses, eh!, et pregunten: I no hi ha límit de tiratge per les sardanes de lluïment???
La resposta ja la sabeu: NO.
Però com sé que tot el que fem els del Llobregat cap a baix és molt fàcil de criticar i com sé com sou i com sé que molts vau pensar, malgrat que ningú m'ho ha dit a la cara, però sí en juntes, wasaps o fent la cerveseta, que això era una venjança de la TD, Tarragona com li dieu els de Barcelona, per no estar en les semifinals, vaig decidir a títol personal afegir una quarta sardana a la proposta que vaig presentar a la UCS. I vaig afegir Tarragona, Ciutat Pubilla per tres raons:
1a Perquè és un sardanot, com diu un amic
2a Perquè estem a Tarragona i coorganitzàvem amb el Casal i aquesta és la seva sardana insigne
3a Perquè estava convençudíssim que no triarien Anella Banyolina. Us ho dic de tot cor.
Això va ser un 21 de juliol q vaig enviar el mail a la UCS i el 24 de juliol i sense cap comentari o observació prèvia, surten publicades les Sardanes de Tarragona.
I pel que sé, van eliminar de la tria, la del Timón, que era Please, don't stop the music, amb el motiu que "ja n'hem ballat moltes del Timón."
Fins aquí la història amb tres afegits finals.
1) Collons, que era la semifinal, dels millors dels millors. I arribar a la final necessita unes sardanes que puguin marcar diferències.
2) Malgrat el tiratge, una queixa que em van fer arribar, però tampoc a la cara era que no tenia cap dificultat d'interpretació i que tot serien empats. Però aquest argument ha quedat en res, quan de 6 jurats, només 1 va posar un empat. No devia ser tan fàcil.
3) Vaig fer de jurat i vaig dir que vaig gaudir molt veient la ballada de les colles que jutjava. I en cap moment, vaig tenir la sensació d'enfonsament físic de les colles.
4) Vam quadrar les tandes perquè aquella sardana només la ballessin les colles del Campionat.
Finalment, moltes vegades els organitzadors pensen a fer ballar les "autosardanes", sardanes dedicades a la seva població ( que sí, que nosaltres vam posar una dedicada a Tarragona, sí), a la seva entitat, als seus dansaires, als seus compositors, etc. com a criteri principal i es pensa poc en els artistes que fan l'espectacle.
I acabo dient que estic content que la UCS, l'àrea de campionat o qui fos, triés aquesta sardana i fos valenta i arriscada en acceptar la nostra proposta.
Sardana llarga i disfrutona o sardana curta i truño?
Arriba Santa Tecla. Festa Major.
Salut, Sardanes, Chartreuse i Amparitos
Molt d'acord en el fet que es posin sardanes balladores als concursos. De fet, considero que s'han de posar sardanes variades, que hi hagi de tot, i si a més són complexes millor.
ResponEliminaI referent als tiratges, les colles grans poden aguantar perfectament una sardana de 101 en 7 tirades. Hi havia temps que ballàvem sardanes de 90 o 80 i molts en camps de futbol a ple sol i en 10 tirades. Allò era una bestiesa, tot s'ha de dir.
Encara més, i parlant de resistència, en colles veteranes (i no amb aquests tiratges llargs), en concursos de campionat proposaria que ballessin 3 sardanes. Actualment, amb 3 possibles ajudes de joves i que cada vegada hi ha més balladors de 40 i 50 i pocs, les poden aguantar perfectament i es podria fer un millor campionat.
I ara que ha sortit el tema, heu escoltat la segona sardana de veterans de Terrassa? És el tiratge que em sembla? És adequat per jugar-hi un campionat de Catalunya?
Estava cansat de ballar Rosa de Sant Jordi quant encara es ballaven 10 tirades
Elimina