La Toc de Dansa fa el sorprasso a Ceret

Crònica de Ceret

La nit que la colla Toc de Dansa es va vestir de Rocky Balboa i va sacsejar el sardanisme de competició

Rocky Balboa és molt més que un boxejador: és el símbol universal del petit que planta cara al gegant. Com David contra Goliat, la seva història és una metàfora del coratge, la humilitat  i la dignitat davant l’adversitat. Tot i saber-se inferior, Rocky lluita per respecte a si mateix, i això fa que el públic s’hi identifiqui. La seva victòria és una celebració de l’esperit de superació.

Dissabte 19 de juliol, a Ceret, el món de la sardana va viure una gesta que recordava aquest esperit. Quan la colla Toc de Dansa, veterana del grup Tarragona Dansa, va fer la inscripció a la Copa Catalunya, les places per a colles veteranes ja estaven cobertes. Va acceptar aleshores el repte que li va oferir l’organització: competir a la categoria gran, amb les millors colles del país, atès que en aquesta categoria encara hi havia places disponibles.

El sorteig inicial no va ser gens favorable: a quarts de final li tocava enfrontar-se a Mare Nostrum, vigent campiona de Catalunya. En cas de derrota, l’esperava amb tota seguretat la perdedora del duel entre Mirant al Cel i Mans Amigues, segona i tercera del rànquing 2024. Semblava una missió del tot impossible, però el que potser els rivals no sabien és que la Toc de Dansa és una colla que treballa dur, que assaja tres cops per setmana, balla gairebé de memòria i que els seus balladors són una autèntica família. Amb serenitat i sense pressió, van sortir a fer el que millor saben fer, sardana a sardana.

Primera fita: “Prada, pubilla del Canigó”, de René Picamal. Ballada impecable i salta la bomba: Toc de Dansa 2 – Mare Nostrum 1. Silenci incrèdul, i murmuris de sorpresa seguits per aplaudiments i felicitacions de totes les colles. Els veterans havien superat la vigent campiona de Catalunya gran.

Segona fita: semifinals contra la colla Maig, una colla històrica que sovint ha servit de referent per la seva capacitat de treure colles de totes les categories i fer-les ballar molt i molt bé. Amb “L’aplec de tardor” de Conrad Saló com a sardana, nova victòria per 2 a 1. Contra tot pronòstic, la colla Toc de Dansa es planta a la final gran.

A la final, davant Mirant al Cel i amb “Quinze de quinze”, de David Estanyol, la colla tarragonina va tornar a fer una gran ballada. Un error de l’speaker anunciant-los com a guanyadors va desfermar l’eufòria... però en uns segons tot va canviar: el veredicte final donava la victòria a Mirant al Cel. Cap problema: Toc de Dansa va recollir el trofeu, va felicitar els guanyadors, com sempre, i va immortalitzar una nit que ja forma part de la seva història i de la història de Tarragona Dansa.

Feia temps que es comentava que el nivell de les colles veteranes capdevanteres havia pujat extraordinàriament, i que fins i tot podrien plantar cara a les colles grans. Dissabte, a Ceret, la Toc de Dansa ho va demostrar: com Rocky, va trencar l’ordre establert, va conquerir el cor del públic i de les colles, i va sacsejar el món de la competició. 

Una nit per a la història.  

Moltes felicitats!!

Classificació final de la Copa Catalunya 2025 – Categoria gran

1. Mirant al Cel (Sabadell)

2. Toc de Dansa (Tarragona)

3. Mans Amigues (Cassà de la Selva)

4. Maig (Barcelona)

5. Mare Nostrum (Barcelona)

6. Galzeran (Rubí)

7. Bella Dansa (Vidreres)